L’economia catalana ha consumit 49,1 milions de tones de materials l’any 2015, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les matèries primeres extretes dels ecosistemes catalans (extracció domèstica) equivalen al 71% del consum de materials a Catalunya, mentre que el balanç comercial amb l'estranger i amb la resta de l'Estat representa el 29%. A Espanya i a Europa, els percentatges d’extracció domèstica són superiors (80% i 85% respectivament, el 2015), fet que indica que l’economia catalana depèn més de les importacions.

 

L’Idescat ofereix, per primera vegada, el Compte de fluxos de materials amb l’objectiu de descriure les interaccions entre l’economia i el medi ambient. Aquesta estadística dona informació sobre la sostenibi-litat del model econòmic català i determina la intensitat del consum de materials procedents del medi natural o d’altres economies en els processos productius. El càlcul s’ha elaborat adaptant a l’àmbit de Catalunya la metodologia harmonitzada, definida per l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat).

 

El total de materials utilitzats per una economia o consum domèstic de materials (CDM) segueix les dinàmiques econòmiques d’aquell territori. A Catalunya fins al 2007 i coincidint amb el boom immobiliari, el CDM va augmentar fins a valors al voltant dels 120 milions de tones. Posteriorment, amb l’inici de la crisi econòmica, va començar a caure i es va situar a l’entorn dels 40 milions de tones el 2013, per tornar a augmentar els anys posteriors fins als 49,1 milions de tones l’any 2015.

 

El principal component del CDM de Catalunya és l’extracció dels seus ecosistemes, que representa el 71% del total i arriba als 34,7 milions de tones a l’any 2015. L’extracció de recursos de l’economia catalana té un fort component no renovable. Els principals materials extrets han sigut els minerals no metàl·lics (un 77% del total), principalment calcària i guix, materials de construcció, i minerals per a productes químics i fertilitzants. A continuació, la biomassa ha representat un 22,3% del total, principalment conreus farratgers i biomassa pasturada, fruites i cereals. L’extracció de combustibles fòssils a Catalunya és residual, ja que suposa menys de l’1% del total. També cal destacar que a Catalunya no s’extreuen minerals metàl·lics.

 

L’altre component del CDM, el balanç comercial físic a Catalunya, ha estat de 14,4 milions de tones el 2015, una quantitat que suposa que les importacions de materials (85,7 milions de tones) superen les exportacions (71,3 milions de tones). Per territoris, la balança amb l’estranger ha estat de 19,1 milions de tones, mentre que la balança comercial amb la resta de l’Estat ha situat Catalunya com a exportadora neta de materials amb un saldo negatiu de 4,7 milions de tones.

 

Segons el grau d’elaboració dels materials, el balanç comercial de les matèries primeres és clarament positiu, amb un superàvit d’importacions de més de 20 milions de tones. Aquest superàvit es produeix en gran part pel comerç amb l’estranger de combustibles fòssils i de matèries primeres biòtiques (biomassa). En canvi, a la resta de categories, el balanç és lleugerament negatiu, amb domini de les exportacions, excepte per als productes semimanufacturats, que presenten un balanç lleugerament positiu.

 

 

La relació entre la població i el total de materials utilitzats per l’economia catalana (consum domèstic de materials per habitant) situa Catalunya en 6,6 tones per habitant l’any 2015, xifra inferior a la d’Espanya (8,8 tones per habitant) i a la de la UE-28 (13,2 tones per habitant).

 

La productivitat material, que mostra la quantitat de PIB en paritat de poder de compra (PIB en PPC) generat per unitat de consum de materials, l’any 2015 assoleix a Catalunya els 5,0 euros per kg, valor notablement superior que a Espanya (3,0 euros per kg) i que a la UE-28 (2,2 euros per kg). El valor més elevat de la productivitat material de Catalunya suggereix que l’economia catalana depèn menys dels recursos materials que els altres dos territoris.

 

En relació amb els materials alliberats al medi ambient després de ser utilitzats a l’economia catalana (output domèstic processat), el component principal són les emissions de CO₂ a l’atmosfera, que han estat de 42,3 milions de tones. Aquest valor a Catalunya equival a 5,7 tones per habitant, xifra inferior que a Espanya (6,6 tones per habitant) i a la UE-28 (8,4 tones per habitant).