El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha defensat avui la constitucionalitat de la llei del Síndic de Greuges i ha denunciat “l’actitud hostil” contra l’autogovern de Catalunya que manté el Defensor del Pueblo, que ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles d’aquesta llei.

 

La llei del Síndic de Greuges va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 17 de desembre amb 118 vots a favor, 13 abstencions i només 3 vots en contra i dota al síndic de més competències en compliment de l’Estatut d’Autonomia, entre elles la de ser l’autoritat catalana que vetlla per la prevenció de la tortura.

 

“El defensor del poble ha mantingut una actitud hostil contra l’autogovern de Catalunya i li demano que retiri tant el seu recurs contra l’Estatut d’Autonomia com el que ha presentat contra la Llei del Síndic”, ha dit el conseller.

 

Joan Saura ha recordat que el Defensor del Pueblo “també ha de defensar al poble català, els seus drets, la seva opinió i la seva voluntat” i no ser “beligerant” contra una llei aprovada per majoria per un Parlament i avalat pel Consell de Garanties Estatutàries.

 

El conseller ha assenyalat respecte als articles recorreguts pel Defensor del Pueblo que el fet que el sindic sigui l’autoritat catalana per a la prevenció de la tortura en aplicació d’un acord de les Nacions Unides “és un avenç positiu, enforteix el sindic i és una garantia pels drets del catalans i més quan Catalunya te competències en matèria de seguretat, en presons o en sanitat per exemple”.

 

“Crec que en el seu recurs a l’Estatut i a la llei del Síndic, el Defensor del Pueblo no ha complert el paper institucional que li pertocaria i no s’entén aquesta oposició, que únicament té sentit si no es manté una posició neutra i imparcial sinó esbiaxiada políticament, sobretot en el tema de l’Estatut”, ha assenyalat el conseller.

 

El TC ha admès avui a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Defensor del Pueblo contra diversos articles de la Llei del Síndic de Greuges, entre ells contra l’atribució al Síndic de la condició d’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura i altres tractes i penes cruels, inhumans i degradants.

 

L’atribució al Sindic d’aquestes competencies és plenament constitucional en la mesura que es projecten sobre àmbits i actuacions que corresponen sempre a la Generalitat d’acord amb l’Estatut, per exemple detencions policials, presó preventiva, compliment de penes, centres de menors, etc. 

 

D’altra banda, el recurs repeteix els mateixos arguments que ja es van esgrimir al recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel propi defensor del Pueblo contra l’EAC i que està pendent de sentència del Tribunal Constitucional. S’impugna novament el desenvolupament legal de les previsions fetes a l’Estatut d’Autonomia sobre les funcions de supervisió de l’Administració local i les relacions de col·laboració amb el Defensor del Pueblo

 

La principal novetat de la llei del Síndic és que ha ampliat notablement l’àmbit d’actuació del Síndic, ja que per exercir la seva funció de protecció i defensa dels drets de les persones pot supervisar no solament l’activitat de l’Administració de la Generalitat i l’Administració local de Catalunya, sinó el conjunt del sector públic, incloent les empreses privades gestores de serveis públics o que acompleixen activitats d’interès general (llum, telefonia, gas, etc.). També estableix que, mitjançant conveni amb el Defensor del Pueblo, el Síndic pot supervisar l’activitat de l’Administració perifèrica de l’Estat a Catalunya. La llei també afirma clarament la naturalesa estatutària de la institució: és l’Estatut la norma que la crea i en fixa les principals característiques, a diferència de l’Estatut de 1979, que es limitava a facultar el Parlament per a crear el Síndic.

 

Una altra novetat destacable és que el Síndic pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei que es debatin al Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació de la cambra, quan regulen drets reconeguts per l’Estatut.

 

A més, la llei designa el Síndic de Greuges autoritat catalana de prevenció de la tortura i dels tractes o penes cruels, inhumans o degradants. Es tracta d’una figura creada per Nacions Unides que implica l’establiment d’un sistema de visites periòdiques, a càrrec del “mecanisme de prevenció”, dels llocs on es troben les persones privades de llibertat, i la formulació de propostes, amb una finalitat fonamentalment preventiva de la tortura. A l’òrgan encarregat de fer aquestes visites periòdiques, el Síndic, cap autoritat no li pot denegar l’accés als llocs de detenció i a les seves instal·lacions, ni l’accés a la informació sobre el tractament de les persones i les condicions de la seva detenció.

 

Segons la llei, el Síndic de Greuges exerceix les funcions de prevenció de la tortura i dels tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, mitjançant un equip de treball i amb l’assessorament d’un Consell assessor per a la prevenció de la tortura.