L'estudi evidencia la desproporcionalitat dels costos normatius i voluntaris que han d'assumir les micro i petites i mitjanes empreses turístiques en relació als establiments hotelers de gran format. Entre les conclusions destaca que els hotels més petits -de 30 habitacions- assumeixen costos de 853 euros per habitació mentre els hotels de 500 habitacions destinen 110 euros/habitació a afrontar aquests costos.
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha presentat avui les conclusions d’un estudi que analitza de forma comparativa les repercussions que tenen per a les empreses hoteleres catalanes el compliment de la normativa i els costos assumits de forma voluntària per donar resposta a exigències del propi mercat. Segons l’estudi “Repercussió econòmica de la normativa sobre la competitivitat del sector hoteler” encarregat per l’Observatori de Turisme de Catalunya, en col·laboració amb Pimec a la Universitat Rovira i Virgili i al Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci en col·laboració amb Pimec, s’evidencia la desproporció en els costos obligatoris —derivats de la normativa vigent— i els voluntaris que assumeixen les micro i petites i mitjanes empreses turístiques catalanes en relació amb els grans establiments hotelers.
Segons l’estudi —que ha presentat la directora del mateix, i subdirectora de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la Universitats Rovira i Virgili, Victòria Sànchez i que ha comptat també amb la presència del president de Pimec Turisme, Jaume Marimón— els hotels catalans, de mitjana, destinen un 2,14% de la facturació al compliment de la normativa i als costos voluntaris d’adequació al mercat. A tall d’exemple, l’estudi posa de manifest, entre d’altres xifres, que els hotels més petits —de 30 habitacions— assumeixen costos de 853 euros per habitació mentre els hotels de 500 habitacions destinen 110 euros/habitació a afrontar aquestes despeses.
Davant les conclusions presentades, el conseller Huguet ha constatat que “existeix una desproporció” en els costos obligatoris i voluntaris que han d’assumir les empreses micro i les pimes del sector turístic català en comparació amb els grans hotels. Huguet ha puntualitzat que “no es qüestiona en absolut la norma, la finalitat de la normativa aplicable al sector turístic, però sí la forma”.
En aquest sentit, ha assenyalat que “les normes sobre seguretat, higiene alimentària, responsabilitat social i ambiental, prevenció riscos socials, protecció consumidors configuren un destinació competitiva i segura, i també un lloc atractiu per a la implantació de negocis, són normes que van adreçades a oferir productes turístics segurs i competitius i, per tant, no podem baixar la guàrdia” però ha afegit que “es poden acomplir aquestes finalitats de moltes maneres: fent drecera i no per camins recargolats”.
Així mateix, el conseller Huguet ha destacat que “l'estudi s'escau mes que mai, ja que és fruit d’una reclamació de les pimes turístiques i és fonamental per ajudar a les empreses en la conjuntura actual”, i també “perquè la majoria de les normes procedeixen de directives europees transposades des de Madrid (pel govern espanyol) i ara és el moment de transposició de la Directiva Serveis (Bolkenstein)”.
El conseller ha apuntat que “cal trobar l’equilibri i buscar vies per ajudar a les empreses i també demanar a Madrid transposicions que no facin perdre competitivitat”. Igualment ha assenyalat la conveniència de portar l’estudi fins a Brussel·les en el marc del programa Small Business Act, adreçat a les pimes, i ha fet una crida “als diferents nivells d’administració —local i estatal— per tal no sobrecarregar i no perdre la perspectiva”, i ha afegit que “això ho liderarem fent arribar aquest estudi a tot arreu i mantenint les reunions necessàries”.
A aquest respecte, el conseller ha recordat que des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ja s’estan duent a terme o a punt de posar en marxa un seguit d’iniciatives adreçades a aquest objectiu simplificador:
D’entre les mesures vigents, el conseller ha recordat que el Departament aplica la simplificació administrativa en aspectes com l’habilitació a l’inici de l’activitat, en substitució del tràmit d’autorització en l’àmbit de la restauració, i resolució en el frontal OGE (Generalitat) dels tràmits de turisme. En l’àmbit del suport a la pime a través d’incentius, el conseller ha recordat que ja no es demana la documentació que ja disposa la Generalitat, i en aquest sentit, amb la Declaració Responsable, el sol·licitant declara que disposa i reuneix, respectivament, la documentació i requisits exigits per la convocatòria d'incentius. Actualment, totes les comprovacions de la veracitat de les declaracions responsables: per exemple, certificats compliment obligacions tributàries, es duen a terme per la pròpia administració de forma telemàtica
El conseller també ha destacat el futur marc normatiu dels allotjaments turístics en qual treballa el Departament, en el marc de transposició de la Directiva de Serveis. En aquesta regulació, l’habilitació turística s'insereix plenament en el procés de concessió de la llicència municipal o règim de comunicació municipal d'inici d'activitat. També es materialitzarà, en l’àmbit dels establiments trístics, el concepte de finestreta única administrativa (frontal-ajuntament), tal i com es preveu a la Directiva de Serveis en el Mercat Interior que, per altra banda, potenciarà la interoperabilitat entre els diferents nivells administratius (municipal i Generalitat) que intervenen en el control de les activitats turístiques.
L’estudi: “Repercussió econòmica de la normativa sobre la competitivitat del sector hoteler”
à Objectius
L’objectiu principal de l’estudi és quantificar els costos tant obligatoris —derivats de la normativa actual particularment aplicable al sector hoteler català— com voluntaris —assumits per l’empresa per les exigències del mercat— i conèixer el seu impacte sobre magnituds econòmiques dels establiments hotelers i sobre els costos de la unitat d’habitació-hotelera.
Amb aquest objectiu, l’estudi analitza:
1r.- la situació econòmica de l’oferta i l’ocupació hotelera a Catalunya, actualitzades fins 2007 (amb determinades aproximacions de 2008) .
2n.- els costos obligatoris i voluntaris derivats de la pròpia iniciativa dels establiments d’implantar determinats sistemes o certificacions per satisfer les exigències del mercat que els hotels suporten juntament amb les despeses pròpies de la seva activitat. (impacte en valors absoluts, valors per habitació i el valor relatiu sobre la facturació)
à Metodologia
L’estudi s’ha elaborat a partir de 500 enquestes realitzades via qüestionari a un mostra representativa d’establiments hotelers d’arreu de Catalunya, estratificats per demarcació territorial, grandària i categoria hotelera.
L’enquesta planteja preguntes sobre la dificultat en la implantació inicial i de seguiment i de control de les normatives obligatòries, sobre dificultats d’implantació inicial i seguiment i control de sistemes o certificacions de caràcter voluntari i recull dades sobre els imports derivats de les diferents normatives.
Per tal de focalitzar l’anàlisi, s’exclouen de l’estudi els impostos i taxes i obligatoris per tots els sectors (IBI, taxes d’escombraries, guals, assegurances, impostos de circulació de vehicles...), els costos obligatoris o voluntaris amb dificultats d’estandarització o determinació (com els derivats del personal intern necessari per realitzar tasques derivades de normatives), costos discrecionals (com els derivats de l’assumpció de la llei antitabac) i els costos no suportats arreu del territori català.
Així mateix, els costos analitzats (tant els obligatoris com voluntaris) es classifiquen entre costos periòdics (que assumeixen els hotels de forma periòdica i amb periodicitat inferior o igual a un any), i en costos no periòdics (que es realitzen una per a l’adaptació inicial a la normativa).
à Principals conclusions
a) L’hotel “tipus” a Catalunya destina periòdicament el 2,14% de la facturació als costos obligatoris i voluntaris
Els costos obligatoris que han de sufragar periòdicament (cada any) els hotels de tres estrelles de 150 habitacions (el més freqüent a Catalunya) representen un 2,14% de la seva facturació anual. En xifres absolutes, l’hotel tipus a Catalunya esmerça 30.160 euros en costos obligatoris periòdics derivats de la normativa vigent (un 1,68% de la facturació) i 8.251 euros als costos obligatoris derivats de la inversió mitjana que han d’afrontar en el moment inicial de l’adopció de la normativa, que suposa un 0,46% de la seva facturació.
TIPUS DE COST | Periòdics | No periòdics | TOTAL |
OBLIGATORIS | 30.160 € 1,68% | 8.251 € 0,46% | 38.411€ 2,14% |
VOLUNTARIS | 8.200€ 0,46% | 17.700€ 0,99% | 25.900€ 1,44% |
TOTAL | 2,14% | 1,45% | 64.311€ 3,58% |
Quant als costos voluntaris, arriben de promig a un 1,44 sobre la facturació de l’hotel tipus català. Això representa una despesa total de 25.900 euros, xifra resultant dels 8.200 euros que els hotels han d’assumir periòdicament (un 0,46% de la facturació) i els 17.700 euros derivats de l’adopció inicial d’aquestes exigències (un 0,99% sobre la facturació).
En conjunt, els costos obligatoris i voluntaris assumits per l’hotel tipus català el primer any d’implantació s’eleven a més d 64.300 euros, xifra que representa un 3,58% de la seva facturació anual.
b) Relació inversa entre la grandària hotelera en nombre d’habitació i el cost unitari per habitació que suporten els establiments
En termes de grandària, podem establir dos extrems segons la repercussió econòmica dels costos obligatoris i voluntaris: els hotels de petita dimensió (30 a 50 habitacions) amb un nombre d’ocupats d’aproximadament 12 persones, i els hotels grans (d’entre 150 i 500 habitacions) amb 90 treballadors.
Mentre que un hotel petit (de 30 habitacions) suporta uns costos periòdics anuals entre obligatoris i voluntaris de 25.770 euros (un 7,31% sobre la facturació), més 20.330 euros de costos no periòdics; un hotel gran de 500 habitacions ho farà amb 55.250 euros (un 0,22% sobre la facturació) de costos periòdics anuals més 2.766 euros de costos no periòdics.
Aquesta relació inversa és encara més palesa si s’analitza per cost/habitació. Prenent com a referència un hotel estàndar (de tres estrelles, amb piscina, jacuzzi, dipòsit d’aljubs, potència instal·lada entre 20 i 50 kw, 12 mostres l’any per cada control analític, revisió anual d’un aparell elevador i presa de referència de dos aliments per mostra analítica), en el cas de disposar de 30 habitacions, l’establiment destina periòdicament 853,77 euros per habitació a sufragar costos obligatoris i voluntaris, mentre que si l’establiment compta amb 500 habitacions aquestes costos es redueixen a 110,18 euros per habitació.
Costos anuals per habitació obligatoris i voluntaris periòdics (euros)
c) Diferències territorials: a Girona i Lleida, els hotels destinen un 7,85% i 9,14% de la facturació anual per sufragar costos mentre a Barcelona i Tarragona, un 1,88% i un 2,16%
D’altra banda, s’aprecien diferències territorials en funció de la demarcació. Així, a Lleida i Girona, els establiments hotelers suporten despeses totals derivades del compliment de la normativa obligatòria vigent que representen un respectivament, el 9,14% i el 7,85%. Pel contrari, a Barcelona, el percentatge que representen aquests costos obligatoris és d’un 1,88% sobre la facturació i a Tarragona, els hotels destinen el 2,16% de la seva facturació a sufragar aquestes despeses.
