L’ESFORÇ INVERSOR DEL GOVERN EN L’ÀMBIT DE LA JUSTÍCIA
Increment de 280 MEUR autofinançats per garantir un servei públic essencial
La Generalitat ha habilitat i dotat de recursos humans i materials 56 nous jutjats des de l’any 1996, quan Catalunya va assumir les actuals competències en Administració de justícia. Des d’aleshores, però, l’aportació de l’Estat està congelada, un fet que ha suposat una despesa afegida de 288 milions d’euros assumida directament pel pressupost del Departament de Justícia, que ha autofinançat aquesta millora d’un servei públic essencial. Totes les comunitats autònomes amb competència en administració de justícia reben una transferència directa i finalista per a la creació de nous òrgans judicials, excepte Catalunya.
7,4 milions per la posada en marxa de 14 nous òrgans judicials
El Departament de Justícia té previst posar en funcionament entre aquest any i el 2020 un total de 14 nous jutjats arreu de Catalunya. El pressupost destinat a fer efectiva la creació d’aquests òrgans és de 7.396.235 euros, que corresponen a les partides d’obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors.
El 30 de juny es van posar en marxa els cinc primers jutjats a Badalona (1a Instància 8), Barcelona (1a Instància 59 i Mercantil 11) i Granollers (1a Instància 8 i 9). Des de l’1 d’octubre estan en funcionament els nous jutjats de Mataró (1a Instància 9), Reus (1a Instància 7) i Terrassa (1a Instància 9). A finals de desembre entrarà en funcionament el nou jutjat al Vendrell (1a Instància i Instrucció 9) i un altre a l’Hospitalet de Llobregat (1a Instància 8). Durant el 2019 es crearan els jutjats de Sabadell (1a Instància 9 i 10) i Lleida (1a Instància 9); el 2020 entrarà en funcionament el de Girona (1a Instància 7).
La posada en marxa dels 14 jutjats respon a la demanda que el Departament de Justícia va fer al Ministeri de Justícia l’any 2015. Malgrat les reiterades peticions, el Govern espanyol no va aprovar-ne la creació fins després de dos anys. A excepció del Jutjat Penal núm. 2 de Tortosa (2014), des de l’any 2010 no s’havia creat cap nou òrgan judicial a Catalunya.
La competència exclusiva per a la creació de nous jutjats i per a l’adjudicació de les places de jutge i jutgessa correspon al Ministeri de Justícia. A partir de la creació, la Generalitat en fa possible el funcionament proporcionant els professionals, la tecnologia i els edificis.
Madrid ingressa 74,5 MEUR per un servei que presta la Generalitat
L’Estat recapta cada any al voltant de 60 MEUR en taxes judicials a Catalunya. A més, dels dipòsits i consignes judicials, l’Estat en treu un rendiment de 14,5 MEUR que també correspon a Catalunya. En total, 74,5 MEUR. Es tracta d’una quantitat que no arriba a les arques de la Generalitat, que és l’administració que presta el servei, que assumeix la nòmina dels 7.500 treballadors dels jutjats i el cost dels més de 100 edificis judicials. Tot plegat suposa una despesa anual de més de 500 MEUR assumits directament pel Departament de Justícia.
Catalunya, en el top 3 de l’Estat en nombre de funcionaris per cada jutge
La Generalitat, malgrat tot, dota cada jutge d’una mitjana de 8,68 funcionaris. És una xifra que situa Catalunya en el tercer lloc de l’Estat en ràtio de funcionaris per cada jutge, només per darrere i just per sota de Madrid i el País Basc.
Dèficit de jutges a Catalunya
Catalunya té 10 jutges per cada cent mil habitants. En canvi, a l’Estat espanyol aquesta xifra se situa en 11 per cada cent mil habitants. Per acabar amb aquest dèficit, a Catalunya s’haurien de crear 70 nous jutjats. La creació de nous jutjats, però, és competència del Ministerio de Justícia.