El Departament de Salut, amb el Pla d’enquestes de satisfacció de Catalunya (PLAENSA), pretén mesurar la percepció que tenen els usuaris del sistema sanitari català. L’objectiu d’aquestes enquestes és incorporar la veu de la ciutadania en la millora de la qualitat dels serveis sanitaris.

Quantificar-ne la satisfacció, respecte als serveis rebuts, permet avaluar l’acceptabilitat dels esforços de la planificació i la provisió de serveis, així com complementar els aspectes d’eficiència i efectivitat.

Els qüestionaris s’elaboren a partir d’una aproximació qualitativa a les persones, que expressen les seves experiències i expectatives sobre les diferents línies de servei que són objecte d’estudi.

 

Des del 2004, en què s’inicia el PLAENSA, es disposa dels resultats de les diferents edicions dels estudis entre els assegurats del CatSalut, que abasten les diferents línies d’atenció: primària (medicina general i infermeria), hospitalària (hospitalització d’aguts), sociosanitària (convalescència, mitjana i llarga estada, i cures pal·liatives) i salut mental. Aquesta última en dues línies de producte: la psiquiàtrica i salut mental ambulatòria d’adults (CSMA), i la psiquiàtrica i salut mental, amb internament d’adults de mitjana i llarga estada (MILLE), així com l’atenció urgent hospitalària, l’atenció especialitzada ambulatòria i el transport sanitari no urgent, amb més de 130.000 enquestes realitzades.

Atenció primària
La majoria dels resultats estan per sobre del 75%, amb valoracions positives; hi destaquen, com a excel·lents, les preguntes que valoren la confiança, la competència, el temps de dedicació, la relació en el tracte dels professionals i el confort.

Els aspectes que cal millorar s’orienten cap a l’accessibilitat als serveis (petició de visita, puntualitat i gestió de problemes urgents).

 

Els centres amb entorns més rurals són els que obtenen millors valoracions.

 

Aquesta és la línia de servei més ben valorada. Hi destaquen les valoracions de la confiança, la informació a l’alta hospitalària, la competència, el temps de dedicació i la relació i el tracte amb els professionals.

 

S’han de fer millores en la percepció del temps en llista d’espera per a intervenció i en alguns aspectes de confortabilitat (comoditat de l’habitació, organització que afavoreixi el descans nocturn i el menjar).

 

Els hospitals més ben valorats són els generals i els d’alta tecnologia.

 

Pel que fa a l’atenció hospitalària urgent, també és valorada positivament; tot i que, en certs períodes, cal fer millores en la informació del temps d’espera i en el procés i l’organització de l’estada.

 

La incorporació de l’opinió de les persones ateses en aquests serveis de salut ha estat un repte, des del punt de vista metodològic i logístic, que s’ha acompanyat amb estudis complementaris de les famílies i dels professionals que les atenen.

 

Les enquestes fetes destaquen l’excel·lència assolida en la competència dels professionals, especialment de les infermeres, així com l’adequació dels serveis de convalescència i cures pal·liatives.

 

Als últims estudis realitzats, millora la valoració que es fa dels metges; però alguns aspectes de confortabilitat segueixen per sota dels valors desitjables.

 

 

Cal millorar els aspectes d’accessibilitat (petició de visita i puntualitat) i informació de suport al tractament.

 

Els resultats són similars, pel que fa a l’atenció de la salut mental amb internament; però són millorables alguns aspectes com: la informació de suport al tractament, els aspectes d’organització interna i de relació amb altres interns, la gestió del temps de lleure i el menjar.

 

La majoria dels resultats estan per sobre del 90% d’aprovació, especialment els que fan referència a les característiques tècniques i professionals del vehicle i del conductor.

 

Els elements que cal millorar són la puntualitat i alguns aspectes de coordinació del procés.