És la cinquena víctima identificada gràcies al Programa d’identificació genètica
El cos va ser localitzat a la fossa del cementiri amb nom i cognoms “desconeguts”
La consellera de Justícia, Ester Capella, entrega les restes a la família
El maqui italià Elio Ziglioli tornarà a casa 70 anys després de la seva mort. Les seves restes podran descansar finalment al cementiri de Lovere, el seu poble natal, al nord d’Itàlia. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha entregat les despulles a la família en un acte celebrat al cementiri de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), on l’any 1949 va ser-hi enterrat sense identificar en una fossa. Elio Ziglioli va ser detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil. Va morir pels voltants de Sant Llorenç del Munt d’un tret a la cara que li va destrossar la mandíbula. Tenia 22 anys. Les restes viatjaran amb vaixell. La família té previst fer la cerimònia de comiat el pròxim dilluns 13 de maig a Lovere.
La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha excavat la fossa gràcies al Pla de fosses i n’ha identificat l’esquelet amb el Programa d’identificació genètica, que creua l’ADN de les restes òssies amb el de possibles familiars vius.
L’excavació ha posat al descobert un altre esquelet que estava enterrat al costat de Ziglioli. Són les restes d’un home que encara no ha pogut ser identificat. És un individu d’uns 40 anys que també hauria mort a trets, i tot apunta que és un altre maqui. D’acord amb la Llei de fosses, “les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar”. Coincidint amb l’entrega de les restes de Ziglioli, Castellar del Vallès també ha enterrat dignament les restes d’aquest cos en un nínxol del cementiri muncipal.
Sense nom i cognoms
Elio Ziglioli va marxar del seu poble l’any 1948, amb 21 anys. La família li va perdre el rastre i mai més no en va saber res. L’any 2010, però, l’Ajuntament de Lovere va rebre un correu electrònic des de Catalunya. L’historiador de Sant Celoni Argimiro Ferrero preguntava si encara quedava a la vila algun familiar “d’un tal Elio Ziglioli”. La setmana següent, un familiar va respondre el correu.