A finals de març es va trencar una dinàmica atmosfèrica que va afectar Catalunya gran part de l’hivern, caracteritzada per una gran dorsal que inhibia el pas de les borrasques provinents de ponent, desplaçant-les cap a altes latituds, i també les masses fredes confinades al nord del continent.

 

L’abril va començar amb una configuració atmosfèrica molt diferent: les masses humides i fredes procedents de l’Atlàntic i del nord d’Europa es van desplaçar cap al sud i van afectar Catalunya al llarg del mes, si bé l’efecte a les nostres contrades es va fer notar al terç nord del país.

 

Aquesta configuració atlàntica està relacionada amb precipitació a la meitat oest de la península Ibèrica i, de vegades, afecta la meitat est quan una pertorbació s’aprofundeix a la Mediterrània. Això és el que va passar entre els dies 18 i 22, però amb la depressió desplaçada més al sud, donant rècords pluviomètrics al País Valencià. Catalunya va quedar una mica al marge dels efectes de la borrasca a nivell pluviomètric, però va provocar un temporal de llevant al litoral i vent fort, tot i que sense assolir ratxes excepcionals.

 

Les pertorbacions que han afectat el país han tingut un caràcter atlàntic afectant el terç nord del Principat i han causat un acusat gradient pluviomètric de nord a sud. El flux del sud-est o sud-oest relacionat amb les pertorbacions ha provocat que al nord de la Val d’Aran s’observi un mínim pluviomètric del Pirineu.

 

 

Una pertorbació va creuar Catalunya amb direcció nord-oest a sud-est entre els dies 2 i 4 d’abril, provocant un episodi de pluja i neu i una progressiva baixada de la temperatura. La cota de neu que es va ubicar entorn dels 800 metres al final de l’episodi.

 

·         Les quantitats de precipitació més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es van ubicar al quadrant nord-est del Principat, especialment al Pirineu oriental i serralada Transversal: 56,0 mm a Tona (Osona); 40,7 mm a Santa Pau (la Garrotxa) o 40,5 mm a Ulldeter 1.999 (el Ripollès).

 

·         Els gruixos de neu nova més destacats registrats durant l’episodi van ser: 26 cm a Ulldeter (1.999 m, el Ripollès); 24 cm a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà); 23 cm a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) i 20 cm a Núria (1.971 m, Ripollès).

 

·         Al final de l’episodi la cota va baixar fins a 800-900 m, quan ja gairebé no precipitava enlloc, encara que es van arribar a acumular fins a 5 cm a Begergue (1.147 m) i 1 cm a Tavascan (1.128 m) i Vielha (980 m). A Puig Sesolles (1.668 m), al cim del Montseny, es van mesurar 2 cm.

 

·         El vent va afectar els dos extrems del país (Empordà i vall de l’Ebre), així com les parts més elevades del Pirineu, Prepirineu i serralada prelitoral, amb cops que van superar els 90 km/h.

 

 

 

El pas del front va provocar una davallada tèrmica que va deixar rècords de temperatura mínima d’abril.

 

·         La mínima del dia 4 va ser molt baixa per l’època a muntanya, amb glaçades extenses i valors de -12 / -13 °C a 2.500 m d’altitud. De fet, a l’alta muntanya no hi feia tan de fred des de principis de gener. 18 de les 145 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la mínima d’abril.

 

·         La matinada del dia 5, el cel serè va fer que la mínima encara baixés força a bona part del país, amb glaçades a diversos sectors de l’interior i, fins i tot, a punts del prelitoral. 2 de les 145 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar la seva mínima absoluta d’abril.

 

 

Un segon front va creuar el Principat entre els dies 5 i 7 d’abril amb pluja a gran part del país i neu amb una cota de 800-900 metres.

 

·         Les quantitats de precipitació més importants registrades per l’SMC van ser: 51,6 mm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès), 43,8 mm a Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.143 m, Cerdanya), 43,8 mm a Vacarisses (Vallès Occidental) o 41,8 mm Rellinars (Vallès Occidental).

 

·         La nevada més important es va donar durant la nit-matinada dels dies 5 i 6, quan la precipitació va ser extensa i abundant sobretot al Prepirineu. La cota de neu va baixar des d’uns 1.500 m fins als 1.000 – 1.200 m en general, i  va arribar a nevar fins a fons de vall (700-800 m) a l’Alt Berguedà, nord del Solsonès, Cerdanya i Alt Urgell. Durant el dies 6 i 7, es van repetir ruixats de neu al Pirineu, però amb gruixos que ja no van créixer gaire respecte als anteriors. Cal remarcar que Puig Sesolles (1.668) va mesurar el gruix màxim al llarg del dia 7 (10 cm).

 

·         Els gruixos de neu nova més destacats registrats durant l’episodi van ser: 36 cm a Port del Comte (1.813 m, Solsonès); 33 cm a Cadí Nord - Prat d’Aguiló (2.143 m, Cerdanya); i 26 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça). Cal remarcar que els 10 cm es van superar a les EMA ubicades a l’alta muntanya.

 

Un tercer front va provocar xàfecs acompanyats de tempesta, i en molts casos amb calamarsa i pedra, que en general va ser de petites dimensions, però que en alguns indrets puntuals va deixar acumulacions importants a les comarques d’Osona, el Vallès o el Baix Llobregat, segons imatges visualitzades a les Xarxes Socials (#meteocatpedra): Taradell (Osona) o Molins de Rei (Baix Llobregat) o facilitades pels vigilants de la XOM: Rubí.

 

Entre els dies 18 i 21 d’abril una baixa atlàntica es va aprofundir al sud-est de la península Ibèrica provocant una important llevantada que va afectar el seu vessant mediterrani, especialment al litoral i zones properes. El temporal va ser dur al país Valencià, especialment a la demarcació d’Alacant on es van registrar alguns registres pluviomètrics històrics. A Catalunya la precipitació no va ser tan destacada i gairebé sempre acompanyada de fang, però sí els efectes del vent de llevant i el temporal marítim.

 

 

 

 

 

Un front atlàntic va substituir la baixa mediterrània i va provocar un episodi de precipitació a Catalunya entre els dies 22 i 25 d’abril. La quantitat més important es va enregistrar al quadrant nord-est, especialment a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, així com a cotes altes del vessant sud del Pirineu occidental.

 

 

 

El període s’ha de qualificar de fred a la serralada Transversal, al Cadí-Moixeró, a Port del Comte i a les parts més elevades del Pirineu Occidental. Ha estat càlid a àmplies zones del litoral o prelitoral central i sud. A la resta, l’abril ha estat normal. (figura 1).

 

Aquesta distribució de l’anomalia de temperatura és conseqüència del flux zonal que ha inhibit l’advecció de masses d’aire càlid des de baixes latituds, mentre que les masses fredes han anat afectant el Principat al llarg del mes.

 

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o inferiors a -1 °C a les estacions de la XEMA.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (°C)
la Tosa d'Alp 2500	Cerdanya	-1,4
Boí (2.535 m)	Alta Ribagorça	-1,4
el Port del Comte (2.316 m)	Solsonès	-1,3
Salòria (2.451 m)	Pallars Sobirà	-1,2
Olot	Garrotxa	-1,1
Viladrau	Osona	-1,1
Gisclareny	Berguedà	-1,0

 

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +1 °C a les estacions de la XEMA.

 

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (°C)
Vila-rodona	Alt Camp	+1,2
Riudecanyes	Baix Camp	+1,2
Rellinars	Vallès Occidental	+1,1
Barcelona - el Raval	Barcelonès	+1,1
Viladecans	Baix Llobregat	+1,0
Tivissa	Ribera d'Ebre	+1,0
Barcelona - Zona Universitària	Barcelonès	+1,0

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.