El Departament de Justícia portarà a la taula de la propera reunió del Govern un decret llei per fer possible la limitació del preu dels arrendaments a les zones amb alta demanda acreditada de pisos de lloguer. La nova norma facultarà el departament competent en matèria d’habitatge perquè pugui regular el preu del lloguer, ja sigui directament o donant la capacitat per fer-ho als ajuntaments o altres ens supramunicipals. Amb el reconeixement o acreditació de l’augment desproporcionat del preu del lloguer, l’import dels contractes d’arrendament de finques urbanes quedarà fixat per llei a l’entorn de l’índex de referència de preus del lloguer.

 

 

El Govern planteja el decret llei per regular el preu del lloguer dels pisos després que el Parlament instés l’Executiu a prendre “mesures urgents” per “limitar l’increment dels preus del lloguer en zones de forta demanda acreditada”, d’acord amb la Moció 84/XII. El decret llei és una norma reservada per a les mesures urgents, aprovada pel Govern, que és plenament vigent a partir de la seva aprovació, però que s’ha de votar al Parlament en un termini màxim de 30 dies hàbils. Amb aquesta votació, la cambra legislativa pot validar-la, derogar-la o tramitar-la com a projecte de llei. En aquest últim cas, la norma mantindria la vigència durant la tramitació.  

 

 

La limitació del preu del lloguer és una iniciativa per afavorir l’accés a l’habitatge que el Codi civil d’Alemanya recull des de fa 30 anys. Altres estats com Itàlia l’apliquen des del 1998. A banda d’aquestes dues experiències, també compten amb fórmules per regular el preu del lloguer a Portugal, Àustria i Suïssa. A Europa, França és l’últim que ha aprovat una norma amb l’objectiu d’evitar els abusos als llogaters, el novembre de l’any passat. Als EUA, Oregon és el primer estat amb mesures de contenció de rendes, des d’aquest mes de febrer.

El pròxim Consell Executiu també donarà llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’arrendament de finques urbanes que prepara el Departament de Justícia, que n’inicia la tramitació formal. L’Avantptojecte de llei incorporarà el mecanisme per a la limitació dels preus aprovat per decret llei i ampliarà la regulació a la resta d’aspectes relacionats amb el lloguer d’habitatges.

 

 

Entre d’altres, establirà que la durada mínima dels lloguers d’habitatges a Catalunya se situï en una forquilla d’entre els sis i els deu anys. En el cas del lloguer d’un immoble d’un arrendador particular, la durada mínima del contracte serà inferior a la dels pisos o cases que pertanyin a societats dedicades al negoci immobiliari.

 

El marc legal actual estableix que el propietari d’un pis pot exigir l’avançament de tres mensualitats al llogater com a fiança, dipòsit i aval bancari com a condició per a l’arrendament. El Govern ho considera excessiu i reduirà el nombre de mensualitats. En relació amb el dret d’adquisició preferent de l’inquilí en cas de venda de l’habitatge, la regulació espanyola permet que els inquilins hi renunciïn. Molts llogaters ho fan obligats per clàusules incloses d’ofici en els contractes d’arrendament. En canvi, la llei catalana suprimirà aquesta possibilitat i deixarà sense efecte totes les clàusules de renúncia incloses en els contractes signats a partir de la seva entrada en vigor.

La llei catalana d’arrendaments inclourà l’obligatorietat de documentar l’estat dels pisos amb vídeos o fotografies. Amb aquesta mesura, d’una banda, els llogaters recuperaran les fiances més fàcilment, sense haver d’afrontar reclamacions per danys que no hagin provocat. De l’altra, si és el cas, els propietaris podran constatar els danys causats al seu immoble durant la vigència del contracte i rescabalar-ne el valor. Així, la nova regulació dels arrendaments urbans reduirà el nombre de disputes i la seva judicialització.

 

L’objectiu del decret llei i de l’avantprojecte de llei és exercir la competència exclusiva en matèria de dret civil per garantir els drets de les persones i contribuir a l’accés a l’habitatge i fer-lo compatible amb els serveis turístics i l’activitat de les societats dedicades al negoci immobiliari. Es tracta d’evitar abusos com l’augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de només tres anys de contracte, que contribueixen a l’expulsió del veïnat i a l’ús no residencial dels immobles. L’estabilització del mercat ha de servir per reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris.

 

En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha crescut un 29 % en els últims 5 anys. En xifres, significa que ja ha arribat als 698 €, 160 € més que el 2013. Això significa que el preu del lloguer ja ha superat el nivell previ a l’esclat de la crisi.  L’increment general s’ha accentuat especialment a Barcelona, on el preu mitjà d’un pis de lloguer de 72 metres quadrats és actualment de 949 euros, segons l’Incasòl. Es tracta d’un 38 % més que fa 5 anys. És a dir, d’un increment mitjà de prop de 270 euros per pis. Aquest fenomen també s’ha traslladat als municipis de l’àmbit metropolità i el seu entorn. L’augment interanual dels preus del lloguer entre el 2017 i el 2018 és especialment significatiu a municipis com Santa Coloma de Gramenet (9,9 %), Sant Andreu de la Barca (+11 %), Ripollet (12,7 %),  el Papiol (+22 %) o Sant Just Desvern (+39 %).