El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha presentat aquest dilluns el compromís d’assolir el 0,7% en cooperació al desenvolupament el 2030 en una roda de premsa en què també hi ha participat el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila. Bosch ha destacat que aquest acord marca una fita en la cooperació catalana i ha remarcat l’esforç que s’ha dut a terme per arribar a un consens amb tots els actors de la cooperació i aquells que intervenen en el desenvolupament global. “Sumar totes les voluntats, necessitats i condicionants ha estat molt complicat, però avui podem anunciar aquest compromís, que pensem desplegar els pròxims anys”, ha anunciat el conseller.
Aquest consens s’ha plasmat en la roda de premsa amb la participació de Lluís Puigdemont, president del Consell de Català de Cooperació al Desenvolupament, així com amb la presència de Luca Gervasoni, president de laFede. A més, el conseller Bosch ha entregat a Lluís Puigdemont una carta per refermar el compromís del Govern. “Estem contents de poder arribar a l’objectiu del 0,7% el 2030”, ha afirmat el president del Consell Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha admès que l’acord ha arribat en una situació complexa: “Hem passat un moment anòmal amb l’aplicació de l’article 155 i amb l’existència de presos polítics i exiliats”. Tot i això, Puigdemont ha opinat que el Pla Director posa “unes bases sòlides”, amb l’acord pel 0,7% com a punta de llança. Gervasoni, per la seva banda, ha subratllat la importància de la societat civil per “salvar la política de cooperació”, així com ha assegurat que laFede vetllarà perquè aquest acord es compleixi.
Un creixement progressiu
El Govern ha acordat un creixement progressiu en la inversió en cooperació al desenvolupament fins a assolir el 0,7% l’any 2030. El Pla Director 2019-2022 posa en pràctica aquest acord i recupera l’objectiu de la Llei 26/2001 que preveia destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), que s’estima que equivaldria a 261,71 milions d’euros el 2030. Per assolir aquesta fita, l’Executiu planteja un augment de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 dins les disponibilitats pressupostàries.
En matèria pressupostària, el conseller ha subratllat que s’ha fet “una previsió molt acurada” treballada pel departament d’Economia. L’acord pel 0,7%, ha recordat, s’ha d’aplicar “d’acord amb l’evolució pressupostària, però el compromís hi és”. Per aquesta raó, Bosch ha interpel·lat a la resta de grups parlamentaris al Parlament de Catalunya i els ha recordat la necessitat que s’aprovin els pressupostos del Govern, actualment en pròrroga, perquè aquest acord sigui possible: “És important que els altres grups parlamentaris ho tinguin present. Tenim l’esperança que l’acord serà viable perquè s’aprovaran els pressupostos”.
Pel que fa al moment en què s’arriba a aquest acord, Bosch ha marcat diferències entre la situació actual i la del 2010, en què es va reduir dràsticament la inversió en cooperació al desenvolupament dins del context de la crisi econòmica. “La tendència d’ara no és la de llavors –ha matisat el conseller- i, amb la situació actual de l’economia i la determinació del Govern, ho veiem clarament factible”. Per a Bosch, l’acord presentat aquest dilluns “va en la tendència adequada per poder assolir l’objectiu del 0,7% l’any 2030”. El Director General de Cooperació, Manel Vila, ha explicat que, amb aquest augment pressupostari, caldrà estar a punt: “Ara toca activar la Direcció General i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per preparar-nos davant d’aquests reptes”.
La importància de l’Agenda 2030 i els ODS
La decisió del Govern s’emmarca en la voluntat de desplegar un política pública d’acord amb el marc internacional de l'Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Adoptats per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per aquelles més vinculades amb el desenvolupament. Així ho ha reconegut el conseller Alfred Bosch, que ha insistit que, amb l’acord pel 0,7%, “no només estem parlant de quantitats, sinó també de continguts per adaptar-nos a allò que l’ONU demana a nivell internacional”. De la mateixa manera, el pla manté l’enfocament de gènere i de defensa dels drets humans, ja inherents a l’ADN de la cooperació catalana. “Continuem insistint que la cooperació ha de marcar un accent especial amb tot el que són les polítiques de gènere i aquelles que impliquen l’agenda de la defensa dels drets humans”, ha dit Bosch.
El conseller ha volgut ampliar el focus d’aquest acord per augmentar la inversió en cooperació i l’ha emmarcat en una visió de Catalunya com a “país compromès i solidari”. “És per això que fem un esforç molt substancial per assumir la xifra del 0,7%”, un indicador marcat per l’ONU “que pocs països compleixen”. En aquest sentit, Bosch ha fet una declaració d’intencions: “Nosaltres, a partir d’una situació financera molt complicada, volem aspirar a una cooperació nòrdica”.
Convocatòries d’ajudes a projectes i programes de cooperació
En la roda de premsa també s’han presentat les convocatòries de 2019 i 2020 per a projectes i programes de cooperació i educació per al desenvolupament. El pressupost que es destinarà a subvencions amb aquest objectiu és de 17.921.743 euros, dels quals 12,4 milions s’atorgaran aquest any i 5,5 milions a programes el 2020.
Aquesta dotació de gairebé 18 milions d’euros es repartirà de la següent manera:
|
CONCEPTE
|
DOTACIÓ
|
|
Convocatòria de projectes
|
3.000.000 €
|
|
Convocatòria de programes
|
11.000.000 €
|
|
Fons específic de Lleida i Girona
|
250.000 €
|
|
Convocatòria de projectes europeus de recerca
|
40.000 €
|
|
Subvencions directes
|
3.631.743 €
|
|
TOTAL
|
17.921.743 €
|
També s’incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d’especial atenció i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d’especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l’Àfrica i Amèrica Llatina. De manera desglossada, aquests són els països prioritaris de l’acció per al desenvolupament: Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Colòmbia, Equador, Bolívia, Tunísia, Marroc, Senegal, Gàmbia i Moçambic, a més de la població sahrauí, Bòsnia i Hercegovina, població palestina i població kurda com a zones i pobles d’especial atenció.
