El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla Director de cooperació per al desenvolupament 2019-2022, que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l’any 2030. El pla recupera l’objectiu de la Llei 26/2001, que ja preveia destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Segons les estimacions realitzades, aquesta xifra equivaldria a 261,71 milions d’euros el 2030. Per assolir aquesta fita, l’Executiu planteja un augment de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 segons les disponibilitats pressupostàries i dibuixa els creixements necessaris per caminar cap a l’objectiu marcat per al 2030.

El compromís del 0,7% en cooperació és un dels punts rellevants del Pla Director 2019-2022, que s’ha elaborat responent a la voluntat d’assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l’Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Adoptats per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per aquelles més vinculades amb el desenvolupament. El pla, a més, manté el seu compromís en l’enfocament de gènere i de defensa dels drets humans, ja inherents en l’ADN de la cooperació catalana.

Set objectius estratègics
Tenint en compte el previst augment pressupostari en cooperació, el Pla Director 2019-2022 estableix una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament, que es tradueixen en set objectius estratègics seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS. Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè contempla la cultura per la pau; i, finalment, el pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on hi tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions.

De la mateixa manera que s’apunten uns objectius estratègics, també s’acoten unes zones geogràfiques. En aquest sentit, s’incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d’especial atenció i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d’especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l’Àfrica i Amèrica Llatina.

La necessitat de recuperar l’educació per al desenvolupament com a línia estratègica ocupa, així mateix, un espai destacat al pla. L’acord reflecteix el ferm compromís del Govern d’atorgar a l’educació per a la ciutadania crítica més centralitat en la seva política de cooperació al desenvolupament i recull la voluntat de seguir treballant per una articulació més àmplia de la formació per a una ciutadania compromesa amb els drets humans, la justícia i la pau. Per això, l’Executiu es compromet a destinar un mínim del 25% dels seus recursos d’Ajuda Oficial al Desenvolupament a aquest àmbit durant la vigència del Pla director actual.

Una visió de país
Aquest Pla director expressa una visió de país de les polítiques de cooperació i desenvolupament: Catalunya aspira, com a territori compromès, a un món més lliure, just, igualitari, sostenible, equitatiu i en pau, on els drets humans siguin respectats, protegits i garantits. Aquesta és una idea que també es va recollir en el procés participatiu impulsat per la Direcció General de Cooperació amb la col·laboració de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, titulat «Visió 2030 – la contribució catalana al desenvolupament global». El document aprovat s’ha alimentat dels debats que es van produir al llarg de més de tres mesos en el marc d’aquest procés, previs a l’elaboració del pla, en què hi van participar una àmplia gamma d’actors tant del sector de la cooperació com d’altres que no n’han format part tradicionalment, així com tant de Catalunya com de fora del territori, implicats i destinataris de la política de cooperació catalana. Traduït en xifres, el procés participatiu va recollir reflexions de 23 sessions presencials, 20 d’autogestionades -incloent les organitzades al Marroc, a Moçambic i a Colòmbia-, a més d’aportacions a través del web, amb la participació d’un total de 500 persones.

D’acord amb el compromís del Govern per la transparència, està previst que al mes de juny es faci un retorn als participants d’aquest procés participatiu amb l’objectiu de retre comptes de com s’han incorporat o no les seves propostes al Pla Director. Cal destacar també l’esforç que s’ha dut a terme per arribar a un consens dins del sector de la cooperació i entre els actors que intervenen en el desenvolupament global, un aspecte fonamental per a l’elaboració i l’acord del nou document.

Sobre el Pla Director 2019-2022 hi plana la voluntat del Govern d’avançar cap a una coherència de polítiques públiques que vinculi tota l’activitat de l’Executiu al desenvolupament sostenible, incloent actuacions a l’interior de Catalunya, i que pren com a referència el marc universal dels ODS. El document s’enviarà ara al Parlament per a la seva aprovació.