La sèrie de cinc espectacles culturals que el Memorial Democràtic ha organitzat per primer cop als espais històrics i centres d’interpretació del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), amb una assistència total de prop de 1.200 persones, es va tancar el dissabte 1 de maig davant de mig miler d’assistents a l’estrena de ‘Contes i Revoltes de l’Ebre’, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Sota la divisa Un futur per al passat. Nous escenaris per a la cultura, la primera Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre es va iniciar el 27 de març amb el concert-homenatge de Marc Parrot 50 anys de la Nova Cançó al Cinema de la Unió Social de Flix. S’hi van aplegar unes 200 persones, que van gaudir d’aquesta proposta fresca i original amb la nova cançó com a eix i van poder sentir versions de temes com Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor; Veles e Vents, de Raimon; Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet; L’estaca, de Lluís Llach, i Si els Fills de puta volessin no veuríem mai el sol, de Quico Pi de la Serra, entre d’altres. Marc Parrot, amb un domini absolut de l’escenari, va saber connectar amb el públic i fer-lo partícep d’aquest viatge cap a un moment molt especial i creatiu de la nostra memòria col·lectiva, gràcies, també, a unes versions musicalment excel·lents de totes aquestes cançons.
El dia 10 d’abril, a l’Espai històric del Castell de Móra d’Ebre, Toni Giménez va oferir a la mainada l’espectacle Amic Xesco. Homenatge a Xesco Boix. Val a dir que no només els més petits van passar-s’ho bé recordant les cançons i els contes de Xesco Boix; també els adults van gaudir amb el repertori i tots junts, petits i grans, unes 120 persones, van acabar ballant i cantant amb el músic, tot recordant i fent memòria de Xesco Boix, pioner de l’animació infantil a Catalunya i artista clau en el moviment folk català i en la resistència cultural al franquisme.
També el teatre ha estat present a la Mostra. El 17 d’abril, el teatre de Vilalba dels Arcs gairebé es va omplir amb les 200 persones que van assistir a la representació de l’obra Alícia ja no viu aquí (la dona a Espanya 1939-1981). Aquest espectacle, creat i dirigit per Josep Galindo i Pablo Ley, impulsors del Projecte Galilei, és un retrat impressionista de la imatge de la dona durant el temps de domini franquista fins la Transició. Utilitzant la música com a eix per recórrer aquesta part de la nostra història, creant aquesta proposta a mig camí del cabaret literari i el teatre document. La reacció del públic va ser molt bona i els aplaudiments es van allargar alguns minuts com a premi a un bon espectacle i a unes intèrprets brillants i molt entregades.
El 24 d’abril, el penúltim dels espectacles va ser un recital poètic, Sol i soldó, a càrrec d’Albert Roig i Perejaume, a la sala de projeccions del centre d’interpretació les Veus del Front al Pinell de Brai. Estava prevista l’actuació de Carles Santos, acompanyant les dues veus, però l’artista de Vinaròs no hi va poder ser, ja que dos dies abans es va trencar una mà. Unes 120 persones omplien la sala per escoltar el recital, que va iniciar Perejaume, encetant una reflexió sobre la memòria i la desmemòria de les persones i la dels llocs i paisatges on vivim i ens fem (va fer servir un text de Coromines per inaugurar la seva lectura). La majoria dels seus textos, en estreta relació a la reflexió conceptual del principi, provenien del seu llibre Obreda i també del llibre inèdit encara Pagèsiques. Albert Roig va presentar una segona part amb una lectura més interpretada, presentant tota varietat de poemes on el Riu i el Delta eren els protagonistes. La seva va ser una lectura lligada a la seva memòria íntima del paisatge i de la gent que hi viu. Els seus poemes provenien sobretot dels seus dos llibres Córrer la taronja i A l'encesa. Roig va concloure l'acte amb una reflexió política de caràcter ecològic sobre la destrucció del paisatge i va presentar un text inèdit fet per a l'ocasió.
Tancant aquesta Mostra d’Espectacles de Memòria van actuar, el dissabte 1 de maig, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a Corbera d’Ebre. En un principi, l'acte havia de tenir lloc al Poble Vell de Corbera d'Ebre però, davant el risc de pluja, l'organització va decidir traslladar-lo a la sala del cinema del Casal Municipal, tal i com ja s'havia previst. Tot i les incerteses metereològiques, l'espectacle que tancava la mostra, Contes i revoltes de l’Ebre, va comptar amb la presència d’unes 500 persones (unes 50 es van quedar fora de la sala de cinema del Casal Municipal, que va quedar plena de gom a gom, amb gent asseguda al terra). El nucli central del repertori el van formar cançons sobre la Batalla de l’Ebre, com Ai, Carmela, Cants de Batre, Jotes espaídes, Si algun dia em vols escriure i La Vall de l’Ebre. Totes aquestes cançons van conduir la gent a fer memòria del que va suposar la batalla, d’aquells que hi van participar per defensar la democràcia i la llibertat, i també sobre com va afectar la mateixa població de la zona. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van obrir el concert amb la cançó Túbal i esta terra íbera, reivindicació de la identitat ebrenca i mediterrània d’aquelles terres, a la que va seguir la peça Fandango dels adéus, que recorda el passat àrab. La part final del concert va posar l’accent en les últimes batalles de l’Ebre, la de l’aigua, la dels parcs eòlics i la nuclear, amb cançons com Jotes per la defensa de l’Ebre, Lo riu és vida i De la terra de l’Ebre DO.
