El Consell Executiu d’aquest dimarts ha designat tres membres que formaran part de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, ens depenent del Departament de Justícia i que té entre les seves funcions la commemoració, difusió, formació, assessorament i participació social relatives al coneixement del període de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista, l'exili, la deportació, els moviments antifranquistes i de la transició cap a la democràcia.

 

La Junta de Govern és l’òrgan responsable, entre d’altres, de l’aprovació de les normes d’organització interna i de funcionament del Memorial, així com dels convenis de col·laboració que subscrigui, i de la coordinació de les diferents actuacions que porti a terme. També assessora el Govern en matèria de memòria democràtica.

 

 

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment, treballa com a investigadora a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i és professora associada del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona. Ha orientat bona part de la seva tasca a la recerca i difusió de la memòria de l’exili, la repressió del franquisme i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Des del 29 de gener de 2019 és la directora general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia.

 

Exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ( 2006 – 2010) doctor en Ciències de la Informació per la UAB i professor al departament de Mitjans, Comunicació i Cultura a la mateixa universitat des de 1980. Està especialitzat en l’estudi de l’estructura, la història, les teories i les polítiques de la comunicació i la cultura. És autor de nombrosos articles sobre l’impacte social de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

 

 

Llicenciat en Psicologia per la UAB el 1986, ha treballat  com a psicòleg en l'àmbit clínic i sanitari des de 1986.  Des del 2013 ha participat activament en la promoció de la querella argentina contra l’Estat espanyol en la causa per l'afusellament de Lluís Companys, 47 alcaldes i dos diputats. També ha impartit  múltiples xerrades i conferències en l'àmbit de la memòria històrica, sobretot en relació a la querella argentina.