Els centres CERCA representen la setena institució de recerca europea en captació de fons competitius Horitzó 2020 (H2020) de la Unió Europea. Els 40 centres de recerca catalans aplegats a la Institució CERCA segueixen incrementant la capacitat d’obtenció de fons de recerca comunitaris i amb un total de 288’7 milions d’euros se situen al capdavant de les institucions de recerca europees només per darrere de CNRS i CEA (França), Max Plank Society i Fraunhofer-Gesellschaft (Alemanya) i les universitats britàniques de Cambridge i Oxford.
Pel que fa a recepció d’ajuts de l’European Research Council (ERC), amb un total de 87 ajuts, CERCA escala fins a la sisena plaça europea precedida pel CNRS, la Max Plank Society i les universitats de Cambridge, Oxford i UCL (Regne Unit).
Aquests indicadors s’han donat a conèixer en la sisena conferència CERCA que ha tingut lloc avui al Born Centre de Cultura i Memòria, en què s’han mostrat els projectes i les activitats dels centres CERCA de Catalunya i s’han analitzat estratègies per a la millora dels sistemes de recerca.
En opinió del director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès, “l’evidència dels estàndards internacionals de recerca i qualitat de la ciència ens porta a afirmar que Catalunya és el referent científic i de recerca del sud d’Europa”. Gómez Pallarès ha ressaltat la vigència del model d’èxit de la recerca catalana, tant pel que fa a activitat científica com en la coordinació amb el conjunt de l’ecosistema de recerca: “La meitat dels centres CERCA són instituts universitaris, la pràctica totalitat estan físicament integrats en campus universitaris i també representen el col·lectiu més important dels centres d’excel·lència estatals Severo Ochoa i María de Maetzu. Una clau important per entendre com hem arribat aquí rau, per tant, en el treball conjunt de centres, universitats, hospitals i altres agents facilitadors de la recerca, com són les instal.lacions científiques singulars”.
Així mateix, el director general de Recerca ha posat sobre la taula alguns dels reptes que cal afrontar per mantenir el model d’èxit del sistema català de recerca, que passen per “una llei pròpia de la ciència per reconèixer i coordinar tots els agents científics de Catalunya i preservar-ne la flexibilitat i les característiques”. Aquesta Llei tindrà un ple sentit en el marc de la planificació estratègica que el Govern planteja a través dels treballs del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.
Impacte centres CERCA
La quarantena de centres CERCA existents reben prop del 30% dels fons de recerca de Catalunya en el programa europeu per al finançament de la recerca i la innovació, l’Horitzó 2020. A més, representen el 35% de la producció científica catalana en termes d’articles d’impacte (8.070 sobre un total de 22.582), el 66% dels quals realitzats en col·laboració amb universitats catalanes. També capten més del 50% dels ajuts que rep Catalunya de l’ERC i estan implicats en el 40% de les tesis doctorals del país.
El director Lluís Rovira ha posat èmfasi en la seva intervenció en la quàdruple missió de la Institució CERCA de garantir el desenvolupament adequat del sistema català de centres; maximitzar sinergies i cooperar en recerca i transferència; millorar el posicionament i l’impacte de la recerca, així com la presència internacional dels centres; i, finalment, facilitar la interlocució amb agents públics i privats.
En aquest sentit, Rovira ha destacat que “la política científica pel que fa als centres CERCA s’ha desplegat en un marc de consens polític i col·laboració institucional, es especial amb universitats i hospitals, amb l’horitzó d’una sinergia guanyadora per al conjunt del país”.
El director de CERCA ha anunciat durant la seva intervenció el nomenament de la ombudsperson de la institució en la figura de la professora de la UPF Núria Sebastián, així com la creació d'un nou premi destinat a dones científiques caps de grup de recerca.
Entre els principals punts forts dels centres CERCA, Rovira ha volgut destacar “l’ambició d’excel·lència científica, l’orientació internacional, la selecció rigorosa de directors i caps de grup i l’actitud sempre col·laborativa envers les universitats i la resta d’agents del sistema de recerca”. El director també ha llistat alguns dels àmbits de millora de la recerca feta al nostre país, entre els quals ha enumerat la limitació de massa salarial, retribucions i taxa de reposició continguda a la Llei de pressupostos de l’Estat. També ha remarcat com a aspectes millorables la temporalitat de la contractació en el conveni laboral, la intervenció pressupostària dels centres durant la intervenció de l’autonomia arran de l’aplicació de l’article 155.
L’informe d’evolució del sistema ha destacat l’aprovació el novembre de 2018 del codi de conducta de la Institució. El document estableix un decàleg de bones pràctiques per als centres CERCA en què destaquen principis com ara l’honestedat i la transparència; l’accés obert a les dades de recerca; el compromís individual amb la pràctica científica correcta i els estàndards ètics, o la coordinació amb la Institució CERCA i la seva ombudsperson.
La Conferència CERCA d’enguany també ha comptat amb la intervenció del Dr. Toshiyasu Ichioka, director de RIKEN Europe Office, la major institució de recerca del Japó, que ha presentat l’ecosistema de recerca del país asiàtic.
