En un món globalitzat, els productes que es fabriquen a Catalunya o els que ens arriben de fora han de fer llargs recorreguts per arribar als consumidors. Com les persones, les mercaderies necessiten xarxes de transports que permetin el seu desplaçament amb rapidesa i eficiència. I a més, xarxes d’instal·lacions empresarials on emmagatzemar-les i distribuir-les.

 

Catalunya, cruïlla de camins, es troba en una posició geogràfica privilegiada que la converteix en un indret estratègic per captar els fluxos internacionals de mercaderies, una activitat de valor afegit que genera activitat econòmica i llocs de treball. Tot i així, actualment el 75% dels productes procedents l’Extrem Orient entra a Europa pel nord, sobretot pels ports neerlandesos, belgues i alemanys.

 

Aquí, els ports de Barcelona i Tarragona, immersos en un creixement constant, es preparen per a ser els punts de recepció i distribució a Europa de les mercaderies procedents dels racons més remots del món. Centres logístics, xarxes viàries i xarxes ferroviàries ho han de fer possible, però també compatible amb l’equilibri del territori i del medi. És conseqüent l’aposta catalana per la logística? És compresa i compartida pels altres sectors d’activitat econòmica? Catalunya serà logística?

 

En el proper debat del dia 13 de maig al cicle Xarxes s’analitzaran totes aquestes qüestions i les seves conseqüències financeres, econòmiques i socials.

 

 

DIJOUS, 13 DE MAIG DE 2010 Palau Robert – Sala Cotxeres   Setè debat: Catalunya serà logística? A les 9.00 h. Participen: Josep Anton Burgasé, president del Port de Tarragona; Enric Casi, director general de Mango i Joaquim Coello, enginyer naval, conseller delegat d’Applus+ i president del Consell Social de la Universitat de Barcelona.