El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l'edifici d'habitatges del número 36 del carrer de Rosselló de Barcelona.

 

Aquest edifici d’habitatges va ser projectat, l’any 1929, per l’arquitecte Josep Lluís Sert (1902-1983) i suposa uns dels seus primers projectes professionals. Per aquest motiu, l’edifici és important per entendre no només la trajectòria d’aquest arquitecte sinó també l’evolució de l’arquitectura contemporània en un moment de renovació internacional.

 

Sert va ser fundador i un dels màxims exponents del moviment racionalista en l’arquitectura contemporània i l’urbanisme que va impulsar i difondre el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), mitjançant la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea.

 

Sert va posar en pràctica en l’edifici d’habitatges del carrer de Rosselló, ja a l’any 1929, els postulats d’aquesta nova arquitectura internacional. Va trencar amb la tipologia clàssica d’habitatge i de composició de façana establerta fins aleshores a l’Eixample de Barcelona i va proposar una arquitectura anònima, que renunciava a la forma, per centrar-se en la solució d'un dels problemes socials de l'època: la demanda d'habitatges a un preu assequible, de dimensions més reduïdes i adequades a la forma de vida moderna.

 

L’arquitecte va considerar que el solar del carrer Rosselló presentava una profunditat edificable excessiva, cosa que provocaria la creació d’uns habitatges amb ventilació escassa si se seguien els esquemes tradicionals de dos habitatges per replà entre mitgeres. Per això, hi va assajar una tipologia inèdita: fer quatre habitatges per replà, sense distinció entre ells, amb una planta baixa i sis plantes d’alçada. Així, va projectar poder oferir aquests habitatges de dimensions mínimes (62 m²) i elements seriats a un preu de lloguer econòmic.

 

L’edifici ara catalogat BCIN exemplifica tot el llenguatge pioner de l’arquitectura racionalista: l’estructura amb pilars, finestres horitzontals, coplanars a la façana, el sistema d’obertures, terrasses simètriques singulars amb baranes tubulars i, a l’interior dels habitatges, corredors amb dimensions i alçades mínimes d’acord amb el concepte d’habitatge econòmic, a més de detalls de disseny racionalista, com els panys de portes, marcs de finestres, poms, etc., dels quals encara se’n conserven molts d’originals. La repercussió d’aquest edifici en l’arquitectura moderna és comparable a la de la Casa Bloc, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992, en la qual també s’hi van aplicar els nous postulats del moviment modern i el nou llenguatge racionalista del moment.