El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dut a terme la primera reintroducció de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), una espècie en perill d’extinció segons el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya que en aquests moments és a exposició pública.

 

Concretament, se n’han alliberat a començaments d’aquest mes de maig 150 exemplars a dos punts de la capçalera de la riera de Merlès, una àrea on havia desaparegut aquesta espècie. La Direcció General del Medi Natural treballa des de fa anyss en la recuperació d’aquesta espècie i està acabant d’enllestir el seu pla de recuperació.

 

Per poder reintroduir una espècie en el medi natural, cal conèixer les causes de la seva desaparició, i elaborar estudis genètics i un estudi de viabilitat dels exemplars que s’estan reintroduint. En el cas del cranc de riu autòcton a la capçalera de la riera de Merlès, la causa de la desaparició van ser les riuades d’agost de 2008, ja que es tenia constància de la seva presència a partir dels censos realitzats en aquella zona. A partir d’això i dels estudis genètics i de viabilitat elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha dut a terme la primera reintroducció d’aquesta espècie amb exemplars criats en el centre col·laborador de cria i educació ambiental de Camadoca (Adeffa) a Santa Maria de Merlès, al Berguedà.

 

Els censos programats dels exemplars alliberats que es faran el mes de juny podran confirmar l’èxit d’aquesta actuació.

 

 

El cranc de riu autòcton és una espècie amb un elevat valor ecològic per als ecosistemes fluvials, i serveix com a indicador del bon estat de les aigües continentals. Durant els darrers 30 anys, ha desaparegut de la majoria dels rius i rierols de Catalunya on era una espècie abundant. La situació actual és de molt poques i petites subpoblacions supervivents que representen menys de l’1% de la seva distribució original, cosa que fa que es trobi en perill d’extinció.

 

Moltes de les poblacions del cranc de riu autòcton es troben fortament amenaçades a causa del seu aïllament, manca d’aigua en èpoques de sequera i pocs efectius. El motiu principal d’aquesta situació ha estat la invasió d’una malaltia fúngica produïda pel fong Aphanomyces astaci, transmesa pel cranc roig americà (Procambarus clarkii), espècie introduïda que es va detectar a Catalunya per primer cop l’any 1985 al delta de l’Ebre, i també el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus), el qual, a més, competeix directament pel seu hàbitat. D’altra banda, un altre aspecte que ha contribuït a aquesta disminució és l’alteració dels ecosistemes fluvials, cosa que ha provocat la desaparició i l’aïllament de les poblacions actuals de cranc autòcton.

 

Per fer front a aquesta situació i evitar-ne la desaparició, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en marxa un pla de recuperació del cranc de riu a Catalunya per gestionar la repoblació de l'espècie i el seu hàbitat. La conservació, la divulgació i la conscienciació de la població són bàsiques per assegurar la supervivència d’aquesta espècie protegida.