Sala de premsa

event_note Nota de premsa

El DAR defensa la IGP Llonganissa de Vic amb la presentació d'un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha interposat un recurs d’apel·lació contra la sentència, amb data 9 de març de 2010, on es dóna raó a l’empresari Pau Arboix Pujol de Casa Sendra en considerar que aquesta no té fonaments suficients.
 
L’empresari va ser sancionat per un import de 32.000 euros per utilitzar el nom “Llonganissa de Vic” sense que l’empresa estigui inscrita en el registre d’elaboradors del Consell Regulador de la IGP Llonganissa de Vic. Aquesta IGP està registrada en el Registre de DOP i IGP de la Unió Europea. La sanció també recollia altres infraccions com fer servir mencions que confonen al consumidor com qualitat suprema i única, legítim, inimitable, a part de no indicar la presència de l’additiu “nitrat potàssic” i fer constar la menció “sense additius”.
 
En el document d’al·legacions, el DAR argumenta que la marca “Llonganissa de Vic/Salchichón de Vic” està protegida, és un nom geogràfic de titularitat pública i només la poden fer servir les empreses acollides a la Indicació Geogràfica Protegida “Llonganissa de Vic”. Cap empresa no inscrita en aquest registre d’elaboradors de la IGP pot utilitzar el distintiu, logotip o emblema i tampoc el nom, ni la marca ni menció oficial. L’empresa de Pau Arboix, en canvi, fa ús d’aquesta denominació sense estar inscrita en el registre.
 
D’altra banda, la sentència interpreta que Vic és una denominació genèrica i pot ser utilitzada per l’empresari. Des del DAR, s’argumenta que el terme “Llonganissa de Vic” no es pot considerar denominació genèrica, ja que es tracta d’una menció protegida per als productes acollits a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). A més, la zona geogràfica emparada per l’IGP Llonganissa de Vic està determinada per l’elaboració real del producte, que és més àmplia que la zona d’elaboració que li va donar la reputació inicialment, la ciutat de Vic. Aquesta realitat es dóna en d’altres IGP europees com “IGP Mortadel·la de Bologna” o en espanyoles com la “IGP Chorizo de Cantimpalos”, on la zona d’elaboració no es limita al municipi que cedeix el seu nom.
 
Un altre argument que exposa el recurs d’apel·lació és el fet que, tot i que l’empresari utilitzés el nom de llonganissa de Vic abans de l’aprovació de la IGP, a partir de la seva creació ha de respectar el reglament que estableix que s’hi ha d’estar inscrit per fer-ne ús.
 
Finalment, en resposta a la sentència que indica que l’Administració incorre en desviació de poder al utilitzar el procediment sancionador per convèncer els productors que encara no s’han registrat a la IGP, el DAR respon que s’ha limitat a comprovar uns fets i sancionar-los d’acord amb la tipificació establerta, d’acord amb el Reglament corresponent de la Comissió Europea. A més, es considera que aquesta afirmació és infundada, gratuïta i no està acreditada.
 
Actualment, 8 empreses catalanes estan inscrites a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) “Llonganissa de Vic” i compleixen el reglament corresponent.
 
11 de maig de 2010
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia