El director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco, i el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, han presentat avui el projecte d’arranjament urbanístic que permetrà la recuperació, senyalització i futura museïtzació del cim del Turó de la Rovira, on coexisteixen antigues instal·lacions militars republicanes de la Guerra Civil, restes del barraquisme de mitjan segle XX i vestigis d’època ibèrica.
De resultes del conveni de col·laboració entre el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona signat el 2009, una comissió mixta amb presència d’ambdues institucions, a més del districte d’Horta-Guinardó, el Muhba i entitats ciutadanes, farà el seguiment dels treballs i facilitarà que la bateria antiaèria recuperada acabi acollint el primer centre d’interpretació de la ciutat de Barcelona integrat dins de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que impulsa el Memorial Democràtic de la Generalitat.
En la seva intervenció, el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha destacat que “Horta-Guinardó és un districte pioner a l’hora d’elaborar un discurs sobre la memòria democràtica a Barcelona”. Caminal ha afegit que “l’actuació de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira permet explicar la resistència de Barcelona com a ciutat bombardejada i a la vegada també la lluita social i veïnal durant el franquisme en un indret amb un important nucli barraquista”. Finalment, Caminal ha dit que el Memorial Democràtic col·labora en la recuperació d’aquest espai “no per quedar ancorat en la Guerra Civil sinó per explicar la memòria democràtica des d’una perspectiva ciutadana cap al present”, i ha destacat que la inclusió del túnel en la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica “permet encarar un horitzó optimista del futur de la memòria democràtica de la ciutat”. En la seva intervenció, la regidora Elsa Blasco ha explicat que amb el projecte que avui s’ha presentat “s’inicia un camí de no retorn cap a la museïtzació definitiva de l’espai fet amb moltes complicitats: els veïns, el Museu d’Història de Barcelona, el Memorial Democràtic i l’agència del Carmel com a pal de paller”. Per la seva banda, Joan Roca ha explicat que aquest espai “permet descodificar la mirada sobre el conjunt de Barcelona i treballar la història que va des de la defensa de Barcelona fins a l’actualitat”
Aquest mes de maig de 2010 l’Ajuntament de Barcelona inicia la recuperació de la bateria antiaèria situada al Turó de la Rovira com a espai de memòria històrica. Aquesta actuació urbanística inicial, pressupostada en 942.074,91 euros i amb un termini de realització de 10 mesos, culmina una llarga reivindicació veïnal iniciada amb els camps de treball realitzats durant els darrers anys a iniciativa del moviment associatiu i amb el suport del Districte i el Memorial Democràtic.
La primera fase del projecte d’arranjament de l’espai públic de les bateries antiaèries al Turó de la Rovira com espai de memòria històrica ha estat conduït per l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns SA, que ha anat elaborant les propostes d’actuació centrada en la neteja i la millora de l’accessibilitat i la seguretat, tot consolidant-lo com a espai museístic, d’acord amb les aportacions del Museu d’Història de Barcelona i del Memorial Democràtic.
La proposta es basa en la conservació del conjunt de les restes de les bateries i d’aquelles altres corresponents a la posterior ocupació per les edificacions il·legals, sempre que siguin compatibles amb les restes de les estructures de defensa militar. També es mantenen els camins d’accés actuals (només s’urbanitza l’accés des del carrer de Marià Labèrnia, que permetrà accedir a l’espai central de les bateries), de manera que els camins i escales existents es deixaran amb el seu estat actual, que pot correspondre al moment de la implantació de les bateries, a intervencions posteriors.
El projecte també es planteja posar en evidència la original ocupació del Turó, que es basava en la seva explotació agrícola, que d’aquesta manera esdevé com una tercera capa (la més antiga) de la seva història. Gairebé tota la intervenció es concentra en l’espai central, amb una actuació de conjunt de caire minimalista per tal de no introduir elements d’escala excessiva en un recinte en el qual únicament han de destacar les restes de les bateries (i puntualment les traces restants de les barraques o del més remot passat agrícola).
Els principals objectius de l’operació són:
1- Dignificació de l’entorn.
Es portaran a terme actuacions que posin fi al procés de degradació de l’indret per incidència de la presència humana o per la meteorologia. Es farà una neteja selectiva de les restes no considerades d’interès històric. D’altra banda es millorarà l’enllumenat en tots els recorreguts per tal de garantir la seguretat de les persones. Es millorarà l’entorn natural i es plantaran noves espècies adaptades a les característiques de l‘espai.
2- Millora de l’accessibilitat i la seguretat.
Es faran uns accessos més adequats, condicionant i perllongarà l’accés principal des del carrer de Marià Labèrnia i rehabilitant els altres camins i escales existents, mantenint-ne el traçat actual i col·locant-hi baranes d’acompanyament. També s’instal·laran elements de protecció que permetran recórrer l’espai amb total seguretat.
3- Rehabilitació de la bateria antiaèria.
Es restauraran els elements de valor històric del conjunt de la bateria antiaèria. Es netejaran les parets exteriors de les construccions històriques i es protegirà l’accés a l’interior. I es senyalitzarà el conjunt com a espai de memòria històrica d’acord. L'espai de les bateries antiaèries serà contextualitzat històricament a partir de les senyals explicatives de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. També es proposarà un recorregut d’interès històric per al conjunt del cim del Turó de la Rovira i diversos punts d’interès memorialístic del districte d’Horta-Guinardó.
