La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha participat en la inauguració, que ha estat presidida per l’abat de Poblet, Octavi Vilà. Vilallonga ha destacat que gràcies als espais que s’han inaugurat avui, “Poblet entra als museus del segle XXI” i ha ressaltat que “Poblet i Catalunya s’ho mereixien”. “L’acte d’avui és important per a Catalunya, perquè Poblet és una mica la representació de la història de tot Catalunya”, ha destacat. Per a Vilallonga, “Poblet representa el patrimoni de la cultura entesa com la suma de l’arquitectura, les peces d’art del museus i del patrimoni espiritual, fet que li atorga un plus; perquè quan cultivem l’esperit ens fem millors nosaltres mateixos”.

També han intervingut en la inauguració el president en funcions de la Diputació de Tarragona, Josep Maria Poblet; l’alcalde en funcions de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, i el director de Banca d’Institucions de CaixaBank a la Direcció Territorial de Catalunya, Joaquim Macià.

Centre de Visitants

El nou Centre de Visitants és un espai en què, mitjançant audiovisuals, projeccions i pantalles interactives, s’ofereix una introducció a la història, evolució i actualitat del monestir. El primer àmbit està presidit per una gran reproducció dels plànols de Poblet que va aixecar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, publicats en el seu llibre Història i arquitectura del Monestir de Poblet.

En aquest àmbit, es poden veure dues projeccions i consultar diferents pantalles interactives sobre l’origen de l’Orde del Císter; la seva implantació a Europa i al món; l’arribada del Císter a Catalunya i la fundació de Poblet. A més, una gràfica interactiva tridimensional permet veure l’evolució de l’edifici al llarg dels segles. Un seguit d’imatges a vista de dron mostren racons del monestir que no són visitables per al públic en general.

El segon àmbit és un audiovisual que planteja les preguntes fonamentals que s’ha fet l’esser humà al llarg de la història i anima a reflexionar sobre les respostes que s’han donat des de diferents cultures, religions i plantejaments filosòfics i científics, fins a concretar-les en la resposta cristiana.

El tercer àmbit és una projecció envoltant centrada en la cerca de Déu en un monestir cistercenc com Poblet, amb cites de la Regla de Sant Benet com a guia. En aquest audiovisual s’inclouen imatges de la vida quotidiana de la comunitat, fins ara inèdites. D’aquesta manera es fa entendre com el model vida de la comunitat que va fundar i habita el monestir dona sentit al propi edifici i a les obres d’art que s’hi conserven, algunes d’elles exposades a les vitrines del Museu.

La Diputació de Tarragona s’ha implicat decisivament en el projecte i ha aportat el cost de l’obra civil del Centre de Visitants amb una aportació de 1,3 milions d’euros entre 2013 i 2019. A més, ofereix de recursos tècnics i humans: la seva Unitat d'Arquitectura Municipal ha realitzat el projecte executiu i s’ha encarregat de la direcció facultativa de l'obra.

El Centre s’ha creat en el marc del programa “Patrimoni en Acció”, que impulsen conjuntament el Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, que ha aportat 450.000 euros. Aquest programa treballa per crear nous recursos interpretatius i millorar els serveis dels visitants a través de la construcció d’un relat actual, modern, transparent i atractiu sobre el patrimoni cultural i la construcció d’experiències que ofereixin coneixement i entreteniment al visitant. El Centre de Visitants de Poblet complementa el discurs museològic dels Monestirs de Santes Creus i de Santa Maria de Vallbona, aquest últim realitzat també en el marc del programa “Patrimoni en Acció”.

Un museu renovat

El Museu de Poblet ha duplicat la seva extensió i ha posat al dia el discurs expositiu, que inclou tant peces originals de Poblet com procedents de donacions. Així, el museu ha estat completament renovat, incorporant a les sales ja existents del Palau Reial dues noves sales, les de l’Abat Copons i l’Abat Mengucho, de manera que s’ha duplicat la superfície expositiva. En totes elles s’ha donat un protagonisme destacat a l’arquitectura de l’espai, ja que, com explica el responsable del Museu, Damià Amorós, “la primera peça del museu de Poblet és el propi edifici”. Aquest equipament ha rebut finançament derivat de la taxa turística, a petició de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. La Diputació de Barcelona ha aportat també part dels recursos per a la restauració de les noves sales, mentre que la Diputació de Tarragona s’ha encarregat de la restauració de 115 obres d’art als Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa.

Al Palau Reial, el públic coneixerà com l’art i l’Orde del Císter han dialogat i s’han relacionat al llarg del temps, des de finals del segle XI fins al segle XVIII. En aquesta sala es troba el Sant Sebastià de Damià Forment (alabastre, s. XVI), que procedeix del Retaule Major de l’església i és un dels màxims exponents de l’escultura catalana del Renaixement. També s’hi exposa el recentment atribuït Calvari de Joan de Joanes.

La sala Abat Copons està dedicada al símbol de la Creu. Amb una posada en escena senzilla però impactant, s’hi mostren vuit crucifixos d’èpoques diverses (del segle XIII al XXI) i diferents materials, a més d’una de les principals joies del museu: el Crist d’ivori donat a Poblet per Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols, que formava part del conjunt funerari creat amb motiu de les exèquies del rei Alfons el Magnànim.

Finalment, la sala Abat Mengucho proposa un recorregut que flueix sense divisions a través de set àmbits relacionats amb la litúrgia i els objectes que en són propis: la comunitat, la sang, el cos, l’altar, els sants, Maria i la litúrgia profana. Entre les peces que s’hi exposen hi ha un exemplar únic a Europa: una lipsanoteca, got de vidre del segle XIV, que servia per contenir les relíquies i estava situat a la base de l’altar de la basílica. Aquest es va trobar als anys seixanta, durant l’adaptació litúrgica fruit del Concili Vaticà II, situat precisament a la columna central de la taula de l’altar de l’església del monestir. Hi ha molt poques peces d’aquest material, el vidre, tan antigues al món.

Modernització constant de Poblet

Els espais que avui s’inauguren marquen un punt d’inflexió en el procés de modernització endegat a Poblet d’ençà el canvi de mil·lenni, però d’altres projectes s’aniran materialitzant en els propers anys, en el marc d’actualització continua que cerca el monestir. La part antiga del Museu, la que ocupa el Palau Reial, també es renovarà per donar millor encaix amb el relat de les sales acabades d’inaugurar. Està pendent la creació d’un jardí bíblic, concebut com un jardí botànic de la Mediterrània amb vegetació esmentada a la Bíblia. Aquest espai, a tocar del Centre de Visitants, es troba encara en fase de disseny i està pendent de finançament, a l’espera de patrocinis i aportacions que permetin fer-lo realitat.

Molt més que un monument medieval

En els darrers anys, Poblet està vivint un procés de renovació constant per adequar les instal·lacions a les noves tecnologies i recursos museogràfics actuals, així com per dotar-se d’una agenda cultural permanent i de qualitat, alhora que una conversió ecològica que ha esdevingut exemple per a d’altres monestirs arreu del món.

A la visita al monument, s’afegeixen ara el Centre de Visitants i el Museu. L’activitat cultural és present gràcies a l’Arxiu Tarradellas, que conserva també altres fons, com el de l’historiador Paul Preston. A això cal sumar el Festival de Música Antiga  dirigit i realitzat pel mestre Jordi Savall (agost) i el Festival Internacional d’Orgue que cada tardor convida organistes de primer nivell a tocar en un orgue únic a la península Ibèrica. També s’ofereixen diferents visites temàtiques al monument al llarg de l’any.

L’estada a Poblet es pot completar amb excursions per conèixer l’entorn, paratge natural d’interès nacional. Equipaments com l’hostatgeria del monestir permeten pernoctar-hi, i els serveis de cafeteria i el restaurant Bosseria -ubicat a la mateixa hostatgeria-, presenten una oferta gastronòmica variada i adaptada als diferents perfils de visitants. Tot plegat configura Poblet com un centre cultural, una destinació d’oci i de gaudi de la natura a l’abast de tothom.