Aquesta tarda, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Barcelona, s’han fet públics els projectes finalistes, i les obres premiades en la 5a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA.L’acte de lliurament dels premis ha anat a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; el Director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Marc-Aureli Santos; el director de projecte - cap operatiu de l’Institut Català del Sòl, Gonçal Marquès Sagnier; el President de l’AADIPA, Antoni Vilanova i la Degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig.

 

L’acte s’ha celebrat en el marc de la IV Biennal Internacional d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, que organitza la direcció del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el COAC i AADIPA. En cada edició es convida un país: l’any 2013 el país convidat va ser Algèria, l’any 2015 el Marroc , l’any 2017 Estats Units i, per aquest any 2019, el país convidat ha estat Mèxic.

 

La consellera Vilallonga ha destacat, adreçant-se als organitzadors i als premiats, que: "Reconèixer la bona feina dels professionals del vostre àmbit, generar debat crític com el que heu desplegat durant tota la jornada d'avui, i contribuir a la divulgació i a la internacionalització del patrimoni cultural, és una tasca que mereix una atenció preferent per part del Govern de la Generalitat". I també ha afegit que "La convocatòria d'aquest premi té la voluntat de consolidar-se com a catalitzador i observatori dels nous reptes que afegeix la globalització de l’arquitectura contemporània en relació a la conservació a i la intervenció del patrimoni. És, per tant, un guardó que sorgeix del convenciment que el patrimoni ha de ser revalorat com a vehicle d’integració social i recurs econòmic dinamitzador de les societats del present i, sobretot, del futur".

 

 

El jurat ha triat 12 projectes finalistes, els 4 projectes guanyadors, una menció especial i un premi especial de restauració d’un total de 239 obres. Davant d’aquesta àmplia gamma de projectes presentats, el jurat internacional del premi, ha volgut constatar no només el rigor i la qualitat arquitectònica d’aquests, sinó també la seva capacitat per a demostrar que una intervenció contemporània pot mantenir viu l’esperit original, així com l’ambició dels mateixos per divulgar i valorar el patrimoni arquitectònic.

 

En la categoria A) Intervenció en el patrimoni construït, les 4 obres finalistes han estat: Centre cívic Lleialtat Santseca d’H Arquitectes (Barcelona, Espanya), Ilha da Bela Vista de Cerejeira Fontes Architects i LAHB (Porto, Portugal), Parlament de Canton de Vaud de Bonell i Gil Arquitectes i Atelier Cube (Lausana, Suïssa) i el nou accés al centre històric de Gironella de Carles Enrich Studio (Barcelona, Espanya).

 

Entre aquests quatre finalistes, el jurat ha atorgat el premi al projecte del Centre Cívic Lleialtat Santseca d’H arquitectes, per tractar-se d’un projecte que manté l’esperit original de l’edifici, un lloc social amb memòria, mostrat a través de la relació entre els espais que alberguen nous usos emmarcats en la història en els murs existents. Una arquitectura sensible construïda amb solucions de baix pressupost i compromesa amb la sostenibilitat mitjançant potents sistemes passius que estructuren la proposta. Així mateix, el jurat ha decidit fer una menció especial a la rehabilitació dels habitatges marginals del barri Ilha da Bela Vista de Porto, obra del despatx Cerejeira Fontes Architects i LAHB (Laboratori d’Habitatge Bàsic i Social), per la capacitat de desenvolupar un programa i un projecte sostenible, capaç de transformar una àrea urbana que precisava una rehabilitació eficient i inclusiva.

 

En la categoria B) Espais exteriors, de les 10 obres seleccionades pel jurat, les 4 obres finalistes han estat la Plaça Skanderbeg de 51N4E, Anri Sala, iRI i Plant en Houtgoed (Tirana, Albània); el Centre de visitants a l’Abadia de Villers de Binario Architectes (Villers-la-Ville, Bèlgica), l’Accés al Castell de Jorba de Carles Enrich Studio (Barcelona, Espanya) i el Parc Zollverein de Planergruppe GmbH Oberhausen (Essen, Alemanya). S’ha proclamat guanyador el projecte Plaça Skanderbeg a Tirana de 51N4E, Anri Sala, iRI i Plant en Houtgoed, per la llibertat projectual dels seus autors davant el desafiament que suposa treballar en un lloc extremadament complex i simbòlic pel seu determinant context històric i polític, així com, la humilitat expressada envers una subtil topografia revalorant al mateix nivell el conjunt arquitectònic històric circumdant i donant porositat amb l’entorn, trencant amb la composició d’eix urbà establert i generant un nou model d’espai urbà.

 

En la categoria C) Planejament, els 4 finalistes han estat el centre històric de Liérganes i els seus voltants de Carlos de Riaño Lozano, Carlos Ferrán Alfaro, Fernando Navazo Rivero, Carlos Ferrán Aranaz i Luis Herrero Fernández (Cantàbria, Espanya); la reurbanització de la fàbrica de cerveses Badaevskiy de Herzog & de Meuron (Moscou, Rússia); el Master Pla del Rec Comtal de Carles Enrich Studio (Barcelona, Espanya), i el projecte In Natura Veritas d’AGi Architects (Pontevedra, Espanya). El projecte guanyador ha estat el pla especial de protecció i rehabilitació del Centre històric de Liérganes i els seus voltants, obra dels arquitectes Carlos Riaño Lozano, Carlos Ferrán Alfaro, Fernando Navazo Rivero, Carlos Ferrán Aranaz i Luis Herrero Fernández. Una intervenció que, al seu judici, presenta un alt valor per a la recuperació de la vida ordinària en contraposició al fenomen del progressiu abandó dels centres històrics. A més, de destacar que es tracta d’un pla en aplicació pràctica que aconsegueix un nivell de detall que demostra l’ampli coneixement de la construcció vernacla i els valors paisatgístics del lloc per part dels seus autors.

 

En la categoria D) Divulgació, els 4 finalistes han estat: Patrimoni Guinea 2020 de Montserrat Villaverde i Laida Memba Ikuga (Barcelona, Espanya), Red Nacional de Maestros de la Construcción Tradicional d’Alejandro García Hermida (Madrid, Espanya), La conservació de la casa com a patrimoni, habitatges unifamiliars d’Alejandro de la Sota de Teresa Carrau Carbonell (València, Espanya) i el Centre històric de València. Vuit segles d’arquitectura residencial de Camilla Mileto, Fernando Vegas i coautors (València, Espanya). L’obra guanyadora és Patrimoni Guinea 2020 de Montserrat Villaverde i Laida Memba Ikuga, un projecte que integra i articula estratègies de recerca, coneixement i difusió, considerant el patrimoni construït com un capital cultural per a la població ecuatoguineana i per al turisme. Una proposta de la qual el jurat subratlla que comença com una recerca en l’àmbit acadèmic i que té la capacitat de créixer, involucrant no solament a experts nacionals i internacionals, sinó també a agents socials, artístics, educatius i governamentals; impactant en la societat civil, implicant les comunitats i contribuint a la imprescindible valorització del patrimoni. Un model participatiu, multidisciplinari i integral, reproduïble, que exemplifica la capacitat de retornar a la societat des de l’Acadèmia.

 

Per la seva part i com a novetat en aquesta 4a edició, la direcció del Premi, entre totes les obres presentades ha atorgat un Premi Especial de Restauració a la intervenció que des del punt de vista tècnic i metodològic ha destacat per la seva qualitat, precisió i respecte. Després d’analitzar minuciosament tots els treballs presentats de totes les categories, molts d’ells d’altíssima qualitat, s’acorda per unanimitat atorgar el guardó a l’estudi belga Ma² Project per Maison Saint Cyr a Brussel·les, per l’excel·lent treball realitzat per a fer valdre totes les particularitats d’un edifici icònic de la ciutat, realçant no només els valors de l’arquitectura modernista, sinó també la gran riquesa d’espais, fruit del treball artesanal i de restauració que defineixen els seus interiors d’estil eclèctic i historicista.

 

Els premiats de la 4a edició, igual que en les anteriors convocatòries, reben com a guardó una reproducció emmarcada d’una fotografia original de Francesc Català Roca i els finalistes i seleccionats –categories A i B–, un diploma acreditatiu. A més, tots els treballs presentats formaran part del llibre-catàleg que s’edita en cada edició amb la finalitat de documentar el certamen i passaran a formar part de l’arxiu internacional sobre patrimoni que el Premi allotja en el seu web. Un espai que aglutina i posa a l’abast de tots –professionals, investigadors, comunitat universitària i públic en general– obres que ofereixen una panoràmica de la memòria del nostre entorn.

 

Descàrrega d’imatges de les obres en alta resolució: https://bit.ly/2Re43cf

El Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA és un certamen biennal organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA),amb el suport i la col·laboració de la Direcció General del Patrimoni Cultural i amb l’objectiu de distingir la bon pràctica en la intervenció del patrimoni arquitectònic i contribuir en la seva divulgació i internalització.

 

La convocatòria té la voluntat de consolidar-se com a catalitzador i observatori dels nous reptes que afegeix la globalització de l’arquitectura contemporània en la conservació i intervenció del patrimoni construït i sorgeix del convenciment que el patrimoni ha de ser revalorat com a vehicle d’integració social i recurs econòmic dinamitzador de les societats.

 

Fins a l’actualitat s’han fet tres edicions (2013, 2015 i 2017) i aquest 2019 s’ha de fer la quarta. A cada convocatòria es persisteix en la voluntat d’incrementar la participació i obrir-se a nous àmbits territoris, països i cultures. Es poden presentar obres en quatre categories diferents: intervenció en el patrimoni construït, espais exteriors, planejament i divulgació. Cada categoria compta amb un jurat internacional, format per experts en l’àmbit de la intervenció en el patrimoni arquitectònic.

 

Així, el 2013 es van inscriure 200 obres de vuit països diferents; el 2015, també vora 200 obres de 25 països diferents, i el 2017, es va mantenir també vora les 200 obres, sent Espanya, Portugal, França, Itàlia i Bèlgica els països amb més representació.