La directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement, Matilde Villarroya, i el president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Lluís Franco, han presidit la presentació aquest matí dels resultats de l’estudi ‘La qualitat de l’ocupació de la indústria a Catalunya’ elaborat en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria. L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució de la qualitat de l’ocupació del sector industrial català -incloent salaris, temporalitat, temps de treball, conciliació, formació, representació i participació dels treballadors, factors físics, condicions psicosocials i organitzatives i riscos en la seguretat- , i conèixer-ne els principals determinants, així com identificar els sectors industrials que creen més ocupació de qualitat.

 

Durant la seva intervenció, la directora general ha destacat que "les societats industrials tenen menys atur, són més exportadores, més innovadores, amb una ocupació de més qualitat i per això han superat millor la crisi. Des del Govern volem que Catalunya continuï sent un motor industrial". Villarroya també ha recordat “el compromís del Govern amb el Pacte Nacional per a la Indústria i la voluntat d’executar-lo al màxim”.

L’estudi, presentat per Ricard Bellera, membre del Grup Primer del CTESC, destaca que amb la recessió, els salaris es van deteriorar menys a la indústria (-2,5% entre 2010 i 2014) que als altres sectors (-5,8%), tot i que la pèrdua de població ocupada va ser més intensa a la indústria. Els salaris més elevats corresponen als sectors de l’energia, química i cautxú, indústries extractives, maquinària i material elèctric i de transport. Les diferències salarials per raó de gènere a la indústria són d’una magnitud similar a la de la resta de l’economia.

 

Sobre l’evolució dels llocs de treball creats entre 2013 i 2017, l’estudi conclou que es distribueixen a parts iguals entre llocs de treball temporals i indefinits. La taxa de temporalitat ha estat tradicionalment més elevada a la indústria que a la resta de l’economia però amb la crisi les diferències es van escurçar i ara és del 16,5% i 21,6% respectivament.

 

El nombre d’hores treballades habitualment al llarg d’una setmana s’ha reduït tant a la indústria com al conjunt de l’economia, però la disminució a la indústria ha estat més lleu, passant de 40,1 hores a 39,7 entre 2008 i 2017.

 

En la indústria s’ha detectat una elevada proporció de treballadors no qualificats, amb plantilles formades per un percentatge de població amb estudis de secundària de primera etapa o inferiors que està per sobre de la mitjana europea. En aquest sentit, el percentatge de població ocupada que cursa estudis és inferior a la indústria (5,4%) que a la resta de l’economia (8,6%). A més, aquest percentatge s’ha anat reduint des del 2008, passant del 8,6% al 5,4%.

 

L’autopercepció de risc a la indústria (35,5% al 2015) és superior que a l’agregat de sectors (29,2%). Destaca sobretot la percepció de riscos físics, químics i biològics, per la naturalesa dels treballs que es realitzen. Pel què fa a al percepció de riscos ergonòmics, no hi ha grans diferències amb el conjunt de l’economia.

 

L’accidentalitat sense baixa s’ha reduït entre 2009 i 2017 de manera més pronunciada a la indústria que al conjunt de l’economia. Els accidents de treball amb baixa a la indústria suposen el 22% del total, mentre que la indústria pesa el 18% en termes d’ocupació.

 

La presència de sindicats, comitès d’empresa o delegats de personal és més gran a la indústria (74,3% al 2015) que al conjunt de sectors d’activitat (57,8%).

 

Davant d’aquests indicadors, l’estudi fa tot un seguit de recomanacions fruit del consens de totes les organitzacions que formen part del CTESC:

 

- Una de les principals recomanacions per reduir la inestabilitat laboral és millorar la flexibilitat interna negociada, que eviti les reduccions de plantilla, que és un dels principals problemes pel què fa a la qualitat de l’ocupació.

- Així mateix, el treball insta a prendre mesures per reduir l’existència dels treballadors anomenats “pobres”, és a dir, aquells que tenen un salari anual inferior al 60% de la mediana del conjunt de l’economia: millores en la contractació, formació o redirigint aquests treballadors cap a tasques de més valor afegit.

- Pel què fa al temps de treball, recomana promoure la inclusió de clàusules sobre temps de descans, hores extraordinàries i teletreball en la negociació col·lectiva.

- Per reduir la temporalitat, l’estudi indica que s’han promoure els contractes indefinits, els contractes fixos discontinus i reduir els contractes temporals injustificats a través d’incloure clàusules de contractació amb criteris de causalitat en la negociació col·lectiva.

- L’estudi assegura que per millorar la formació dels treballadors s’ha de promoure el desenvolupament i reconeixement de la formació professional, reforçar el paper de la FP dual, incrementar el nombre de graduats STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), adaptar els treballadors a les noves necessitats de la indústria 4.0 i desenvolupar eines per identificar anticipadament les necessitats formatives de la indústria.

- Per millorar la salut i seguretat laboral dels treballadors, aposten per promoure, en la negociació col·lectiva, la inclusió de clàusules sobre salut i seguretat laboral, sobretot en aquelles subbranques més exposades als riscos físics i químics; millorar les infraestructures d’accés als centres de treball per reduir la sinistralitat en els desplaçaments a la feina.

- Millorar la conciliació és un altre repte de la indústria i l’informe recomana promoure en la negociació col·lectiva la inclusió de clàusules sobre aquesta matèria; garantir la no-discriminació per raó de sexe en els torns de treball; i impulsar des del sector públic mesures orientades a augmentar la coresponsabilitat de gènere en l’àmbit domèstic i de cura.

 

 

 

§  Twitter a @empresacat | @coneixementcat