El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que “la Generalitat ha de ser un agent actiu al mercat energètic per trencar amb els oligopolis”. En aquest sentit, ha assegurat que “cal afrontar la transició energètica perquè sigui inclusiva i permeti fer front al canvi climàtic modificant la manera que tenim de produir, distribuir i consumir energia”. El vicepresident ha destacat que aquesta transició energètica també s’ha d’encaminar a “una economia més competitiva, amb una reducció dels costos energètics”.

 

Aragonès ha fet aquestes declaracions en la presentació de l’Estratègia de serveis energètics als equipaments i infraestructures de la Generalitat, que ha tingut lloc a l’escola La Serreta, d’Alella, en el marc de la Setmana de l’Eficiència Energètica. “Aquest centre és un exemple del que volem estendre arreu del país”, ha remarcat el Vicepresident, ja que és una “escola verda”, és a dir, part de l’energia que consumeix prové de les plaques solars que té instal·lades a la coberta de l’edifici.

 

 

El vicepresident ha explicat que Infraestructures.cat ha creat la Divisió de serveis energètics per liderar aquesta transició. “La Generalitat és la institució que disposa de més sostres i més capacitat d’instal·lació d’energia fotovoltaica del país”, ha assegurat, i ha anunciat que “la Generalitat posarà els sostres dels seus edificis al servei de la generació d’energia solar fotovoltaica”.

 

El vicepresident ha subratllat que aquesta Estratègia també persegueix l’objectiu de combatre la pobresa energètica. És per això que la Generalitat crearà un banc d’energia que destinarà un 50% dels excedents de la producció a les famílies més vulnerables. “Aquesta revolució energètica no pot deixar ningú enrere”, ha reblat el Vicepresident.

 

Per la seva banda, el president i conseller delegat d’Infraestructures.cat, Joan Jaume, ha explicat que l’empresa pública està treballant amb un pla de manteniment que inclourà una bossa econòmica destinada a fer actuacions d’eficiència energètica. “Amb el canvi de normativa i l’impuls que ens dona el departament de la Vicepresidència, ens veiem amb força per fer un pas endavant amb la instal·lació d’energies renovables per a l’autoconsum i per construir equipaments que siguin més eficients energèticament, però també més saludables i més intel·ligents”, ha conclòs.

 

L’acte de presentació ha comptat amb l’assistència del president i Conseller delegat d’Infraestructures.cat, Joan Jaume; el delegat de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernàndez; la directora de l’escola, Montse Zarza; l’alcalde d’Alella, Marc Almendro; i la regidora d’Educació, Teresa Vilaró.

 

 

La finalitat de l’Estratègia de serveis energètics als equipaments i infraestructures de la Generalitat és accelerar el canvi de model energètic des de la mateixa administració per donar resposta a la situació d’emergència climàtica, en línia amb les directrius marcades per la Unió Europea en l’Estratègia “Energia i clima” també coneguda com Agenda 2030, i l’acord de Govern del passat desembre pel qual s’aprova el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat (2018-2020).

 

L’Estratègia està dissenyada a l’entorn d’un doble objectiu: d’una banda, promoure l’eficiència i la generació d’energia renovable al conjunt del parc immobiliari de la Generalitat de manera que tots els seus immobles es proveeixin d’energia neta i de proximitat l’any 2035, anticipant les fites marcades per la Unió Europea (2050); i, de l’altra, que aquest canvi de model energètic sigui just i tingui el seu retorn a la societat, destinant part dels estalvis generats a la mitigació de la pobresa energètica.

 

El departament de la Vicepresidència ha encarregat la coordinació d’aquesta estratègia a Infraestructures.cat tant per la seva experiència en la construcció i gestió d’equipaments públics (escoles, centres d’atenció primària, regadius, obres ferroviàries, entre d’altres) com també en orientar les pràctiques constructives cap a la sostenibilitat. Així, l’empresa pública crearà, dins de la seva estructura organitzativa, una Divisió de Serveis Energètics.

 

Aquest nou òrgan actuarà principalment en tres àrees: eficiència energètica i innovació, que vetllarà per l’optimització i reducció de consums en immobles i infraestructures; energies renovables, per a la promoció i implantació d’energies netes als equipaments públics; i l’adopció de tecnologies digitals innovadores amb un centre de telecomandament ubicat a la seva pròpia seu per a la monitorització i control dels immobles i l’obtenció i processament de dades per a la presa de decisions i la prestació de serveis especialment en el camp energètic.

 

 

L’Estratègia de serveis energètics als equipaments i infraestructures de la Generalitat inclou tres àmbits d’actuació:

 

1.    Activar el parc d’immobles de la Generalitat, fent una anàlisi dels recursos disponibles que es puguin mobilitzar per fer la transició energètica i promoure l’energia neta. Això es farà, principalment, a partir de la generació d’energia solar fotovoltaica a les cobertes i façanes dels equipaments de la Generalitat, i mitjançant l’aplicació d’altres mesures d’eficiència energètica (com l’optimització de consums, la implantació de bones pràctiques, etc.) i la digitalització del control dels equipaments que permeti una anàlisi de les dades i l’optimització del consum energètic.  .

 

2.    Facilitar la col·laboració público-privada i amb la ciutadania per al finançament de la inversió amb la combinació de diversos models: inversió pública directa; la col·laboració pública-privada amb retribució mitjançant estalvis; la cessió de teulades d’equipaments públics a tercers –privats i ciutadania, amb  finançament a partir d’esquemes de crowdfunding–; i comptant amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF) a l’esquema financer dels projectes. A banda, es promourà la compra innovadora de l’energia, potenciant els acords bilaterals, i l’administració adquirirà una funció facilitadora i mediadora davant dels diferents agents implicats en el canvi de model.

 

3.    Promoure el retorn social del canvi de model energètic a partir de l’educació i la sensibilització de la població, especialment a les escoles, informant a la ciutadania de l’energia estalviada i renovable generada. Això es farà, per exemple, instal·lant pantalles amb informació sobre l’energia generada a llocs visibles de l’escola per a la formació de l’alumnat. També es posarà en valor els excedents de l’autoconsum i l’estalvi derivat de millorar l’eficiència energètica. De fet, part de l’energia no consumida localment podrà ser utilitzada per crear un banc d’energia amb l’objectiu de compensar les llars vulnerables.

 

La necessitat d’emergència climàtica ha portat a implementar aquesta estratègia en diverses actuacions calendaritzades en tres onades:

 

 

Entre les primeres mesures, destaca la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum a 43 instituts de secundària d’arreu de Catalunya, amb una inversió de 4 milions d’euros i una potència total acumulada de 3,5 MW en règim d’autoconsum. També es preveu licitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum a 70 equipaments –centres d’atenció primària i instituts- de les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, a partir de la col·laboració público-privada. La inversió prevista és de 9 milions d’euros amb una potència total acumulada de 6,6 MW en règim d’autoconsum.

 

Durant aquest període es crearà el Fons Energètic de la Generalitat en el que s’ingressaran els estalvis derivats de la implantació de mesures d’eficiència energètica i de comercialització d’excedents renovables. La finalitat és doble: reinvertir un 50% d’aquests recursos per accelerar la transició energètica; i, el 50% restant, destinar-los a un banc d’energia creat per a mitigar situacions de pobresa energètica.  

 

Infraestructures.cat també ha licitat la realització d’auditories energètiques a centres penitenciaris catalans per implementar actuacions de millora energètica –en particular biomassa i fotovoltaica- en funció de les necessitats de cadascun dels centres.

 

L’Estratègia preveu que a mitjans de la dècada del 2020, estigui electrificada una fracció dels teulats del parc immobiliari amb l’objectiu d’obtenir, com a mínim, el 5% del total de l’energia que consumeix la Generalitat. És a dir, que edificis seleccionats es proveeixin d’energia neta i de proximitat l’any 2025. Es preveu, doncs, que 1.200 equipaments amb una superfície en coberta de 1.000 m² de mitjana i un potencial fotovoltaic de 620.000 m² i 50MW instal·lats generarien anualment 65GWh.

Paral·lelament a les accions anteriors, es preveu impulsar altres iniciatives amb la finalitat que el sector públic esdevingui un factor accelerador del canvi de model energètic. Per exemple, es determinaran quines superfícies són susceptibles d’implantació de fotovoltaica a terra per a instal·lacions de potència elevada; o s’incorporarà la contractació d’energia de clàusules de proximitat que incentivin la producció local i redueixin al mínim les pèrdues que es puguin produir a la xarxa de distribució.