La Taula Permament del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), constituït en el seu òrgan de direcció i coordinació, s’ha reunit avui per acordar i fixar els principals objectius del Pacte, entre els quals s’inclou formular un nou model de finançament de la universitat pública que contempli el finançament estructural, el basal i el competitiu de recerca, així com els preus dels serveis educatius, entre d’altres.

 

En aquest sentit, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha destacat que tant aquest com altres objectius identificats durant els darrers tres mesos pels set grups de treball que desenvolupen els eixos del PN@SC “donen resposta no únicament als reptes de futur per construir la Catalunya del coneixement sinó també a les necessitats identificades pel sistema d’educació superior, recerca i innovació del nostre país”.

 

Chacón ha insistit que “el finançament no és un aspecte menor” i ha subratllat que “toca fer un gest de finançament per al sistema d’universitats i recerca”. Com a país i com a Govern, “hem de ser conscients de l’emergència de les universitats i també dels centres de recerca”.

 

El PN@SC també abordarà la questió de la carrera professional a les universitats i centres de recerca. Durant les reunions prèvies per concretar els objectius del Pacte, també s’ha determinat la necessitat de definir nivells equivalents per a l’activitat acadèmica i investigadora (predoctorat, en formació, temporal, i estabilització). En l’àmbit dels recursos humans, el document final del PN@SC, també s’ha fixat establir una tipologia d’incentius de productivitat docent, investigadora i de transferència. 

 

Així mateix, en la segona fase del PN@SC, es redactarà la Llei de la ciència de Catalunya (LCC) que, entre altres finalitats, busca definir i consolidar el nostre model de sistema de R+D+I gràcies a situar-lo de manera permanent entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del nostre país per fiançar el seu reconeixement internacional.

 

L’altra llei que desenvolupara el Pacte serà la d’Empreses emergents, tecnologia i disrupció que ha de permetre incrementar la base d’empreses innovadores, augmentar la inversió privada en R+D+I, potenciar els ecosistemes locals d’innovació i les relacions internacionals, així com impulsar la Indústria 4.0 i la transformació digital de les empreses.

 

En definitiva, el PN@SC abordarà tres qüestions clau: la dimensió econòmica i de finançament del sistema de coneixement, el desenvolupament de dues lleis que enforteixen i aportin seguretat al sistema, i l’establiment d’acords a llarg termini en quant al talent. 

 

Així, la consellera Chacón ha subratllat la importància de dotar el país d’eines que “han de contribuir a situar Catalunya com un país líder en innovació”, i ha destacat la importància d’arribar a consensos pel que fa “a la generació, la captació, l’atracció, la retenció i la gestió del talent”.

 

Amb l’aprovació avui dels objectius, s’inicia la segona fase del PN@SC que, entre d’altres qüestions, impulsarà la constitució del Consell Consultiu i abordarà una nova sèrie de reunions dels grups de treball per començar a dissenyar actuacions concretesen cadascun dels set eixos del Pacte.

 

A banda del model de finançament, la carrera professional o el desenvolupament de les dues lleis, els diferents grups de treball han establert els següents objectius:

 

1.    Missió i Visió del sistema de coneixement (Grup 1):

En l’àmbit de l’educació superior, els principals objectius tenen a veure amb  l’establiment de mecanismes per garantir l’equitat en l’educació superior; delimitar la responsabilitat pública en l’oferta d’educació superior així com dimensionar la participació d’empreses i institucions públiques i privades en l’educació superior; augmentar la continuïtat formativa entre CFGS i Graus universitaris; i incrementar el nombre de graus amb formació dual.

 

Pel que fa a la recerca es decideix establir objectius de posicionament del sistema català de recerca a Europa i al Món;  fixar la dimensió de la responsabilitat pública en l’activitat de recerca; establir un nou model d’impacte de la producció científica més basat en el nou programa marc de la UE.

 

En transferència i Innovació aquest grup proposa definir i prioritzar els reptes de país en alineació amb l’estratègia Europea d’especialització regional; Identificar i dimensionar els elemenst clau de l’ecosistema d’innovació; i dimensionar les necessitats d’inversió pública.

 

2.    Recursos humans (Grup 2):

A banda de la carrera professional i l’establiment d’una tipologia d’incentius, aquest grup es proposa també redimensionar el Pla Serra Húnter de professorat contractat a les universitats públiques. Pel que fa als programes d’atracció i retenció de talent s’aposta per reforçar el programa ICREA i estendre la consecució del segell Humann Resources Strategy for Researchers a totes les institucions del sistema.

 

3.    Recursos econòmics (Grup 3):

Aquest grup, que ha establert la necessitat de formular un nou model de finançament de la universitat pública, també fixa com a prioritat establir les dimensions econòmiques del sistema universitari, del sistema de recerca, de les estructures de foment de la transferència i la innovació i de les polítiques de suport en cada àmbit. Així mateix, estableix la necessitat d’establir l’estructura del finançament basal d’universitats públiques i centres de recerca.

 

4.    Sistema de recerca (grup 4):

A banda de la prioritat aprovar la Llei de la ciència de Catalunya, aquest grup fixa com a un dels objectius principals millorar els mecanismes de mobilitat del personal investigador. Igualment, recomana un perfeccionament del seguiment de la producció i dels indicadors de recerca i una convergència als estàndards europeus UE-15 de producció i productivitat científica.

 

5.    Sistema de transferència, innovació i emprenedoria (Grup 5):

Aquest grup, que treballa la Llei d’empreses tecnologia i disrupció, té com a principals objectius impulsar la innovació empresarial, millorar l’intercanvi de coneixement entre el sistema educatiu i de recerca i el sistema empresarial i alinear les polítiques d’innovació.

 

Pel que fa a la innovació empresarial, els experts d’aquest grup plantegen assolir un creixement sostingut de les empreses innovadores, incrementar la inversió en R+D+I del sector privat o disposar d’un ecosistema d’empreses emergents tecnològiques referent a nivelll global.

 

En l’apartat referent a l’intercanvi de coneixement es proposa connectar de forma sistemàtica les universitats, els centres de recerca i els centres tecnològics. També es fixa la necessitat de connectar millor els reptes empresarials de futur amb l’oferta educativa, i posar els instruments adients per ajudar a retenir el talent local i incentivar l’atracció de talent internacional.

 

Finalment, en polítiques d’innovació, es planteja alinear les políqiues públiques, incentius i recursos del sistemes de recerca i d’innovació i assegurar que els resultats de la innovació responen als objectius de de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030.

 

6.    Grans infraestructures de recerca (Grup 6):

 

El grup 6 proposa definir la tipologia d’infraestructures de recerca necessàries en el futur immediat a partir de les fortaleses del sistema català i establir una estratègia de país d’accés obert a la Ciència (Ciència Oberta).

 

7.    Territori, regions i ciutats (Grup 7):

Aquest grup posa l’accent en la necessitat d’implementar polítiques de desenvolupament regional basades en el coneixement. Entre altres objectius, es proposa identificar elements de les polítiques catalanes de planificació i desenvolupament tenint en compte un equilibri equitatiu al territori, identificant els agents de cada ecosistema i reconeixent les seves pròpies singularitats.

La d’avui és la segona reunió de la Taula Permanent, que està presidida per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i està integrada per 33 membres, dels quals 15 ho són per càrrec i altres 18 ho són per designació. Aquest òrgan del PN@SC es reuneix com a mínim una vegada cada dos mesos i s’encarrega de fer el seguiment, valorar i complementar els treballs dels grups.