El conseller d’Educació,  Josep Bargalló, ha afirmat avui que “volem utilitzar l’arquitectura per impulsar la transformació educativa”. Ho ha fet durant la compareixença al Parlament en la Comissió d’Educació, que ha versat principalment en l’exposició dels nous criteris que el Departament està treballant respecte les construccions escolars.

 

Bargalló ha reconegut que “avui, per sobre de la rigidesa dels espais, el que ens acaba condicionant més és la rigidesa de la normativa que ens determina com han de ser els centres educatius”. Ha afegit que “això no té cap sentit”, i per tant, “el principal repte que tenim és de fer les coses molt més fàcils. Simplificar els criteris i permetre fer tot allò que pedagògicament estigui justificat”.

 

Per això, el Departament d’Educació tancarà el proper mes de juliol un document que reflexiona al voltant de com alguns espais dels centres han quedat superats en els seus usos tradicionals i per això cal introduir aquells aspectes que donin resposta a les noves necessitats metodològiques i d’innovació, “que trenqui amb la rigidesa dels espais immutables, s'obri a la polivalència que els nous mètodes educatius requereixen i s'imbriqui amb el territori. Una arquitectura educativa versàtil i polivalent que basteixi entorns d'aprenentatge que contribueixin a la millora. Una nova arquitectura que impulsi la transformació educativa”.

 

D’aquesta manera, “per tal d’incentivar la transformació educativa a través de l’arquitectura, presentarem un nou document que determina que a partir d’ara, els nous Projectes Educatius de Centre hauran d’incorporar un apartat sobre l’ús educatiu dels espais”.  Així, per exemple, el conseller ha explicat que els nous espais han de permetre ajuntar aules, barrejar o compartimentar grups, fomentar el treball cooperatiu o l’experimentació. Alhora, “hem d’aconseguir que els criteris de transformació digital s’incloguin en els equipaments educatius de la mateixa manera que ho han fet els criteris de sostenibilitat i de respecte al medi ambient. I cal posar al descobert la dimensió educativa de la tecnologia, i com aquesta s’imbrica amb la quotidianitat de l’aula”.

 

 

En aquest procés de transformació no només hi serà present el Departament, sinó que es vol implicar al claustre dels centres per tal que puguin aportar la seva mirada pedagògica no pas al final del procés, com fins ara, sinó des d’un bon inici: “En el moment que el Govern aprovi el pressupost per a la construcció d’un nou centre educatiu, s’inicia el termini per tal que la direcció del centre, amb la participació del claustre, i recollint les aportacions del conjunt de la comunitat educativa, des de l’AFA als alumnes, elabori un document exposant les necessitats educatives dels espais. Aquest diagnòstic, s’incorporarà als plecs del concurs, per tal que els arquitectes els tinguin en compte a l’hora de formular les seves propostes”.

 

Alguns dels aspectes que incorporà aquesta nova mirada seran tant el confort d’ús com el respecte al canvi climàtic, la igualtat de gènere, la salut i la seguretat. I també mesures preventives davant de casos de violència, com l’assetjament o l’abús sexual: “Perquè és evident que amb espais diàfans o despatxos de vidre aconseguiríem fer visibles totes les accions que passen a l’interior  d’un centre educatiu, que és la millor manera de donar seguretat als nostres alumnes i als nostres docents. La visibilitat del què succeeix dins d’un centre. I totes aquestes qualitats queden descrites i recollides en els nous criteris que proposem”.

 

El Departament d’Educació va organitzar el passat mes de març la jornada “Nous espais, nous aprenentatges”, conjuntament amb la Fundació Bofill i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per començar a definir aquest nou canvi de model. Una perspectiva que recupera i alhora entronca amb el llegat del GATCPAC, el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània, que durant la República va suposar una revolució en la planificació de ciutats i dels centres.