La meteorologia del mes de juny ha est molt contrastada, amb un caràcter més propi de la primavera durant els primers vint dies i de l’estiu més rigorós en el tram final del mes.
En general, les baixes pressions han afectat gran part de la zona sud-occidental d’Europa, però amb uns efectes molt diferents segons la seva posició. Fins a pràcticament la revetlla de Sant Joan les àrees de baixes pressions transitaven d’oest a est mantenint la temperatura una mica per sota dels valors normals i amb precipitació que va afectar la meitat nord del Principat. Cal remarcar l’episodi de fred i neu que es va produir entre els dies 10 i 13 de juny.
Una massa d’aire tropical impulsat per les pertorbacions provinents de l’Atlàntic va ser present gran part del mes de juny sobre la Mediterrània central, i a partir del dia 24 una pertorbació desplaçada al sud va afectar l’oest de la península Ibèrica provocant-hi precipitació i va impulsar la massa tropical d’aire molt càlid sobre gran part de l’Europa occidental, essent el causant de la temperatura molt alta i de l’episodi de calor extrem.
Fred i neu del dia 10 al 13 de juny
Entre els dies 10 i 13 de juny es va produir un episodi en el qual la neu i la temperatura van ser els caràcters més destacats, amb un ambient molt fresc per l’època a Catalunya, nevades al Pirineu fins a uns 1.800 m de cota i una temperatura mínima molt baixa, sota zero a la plana de la Cerdanya. El causant d’aquesta situació no va ser una ventada de nord, sinó l’aproximació d’una profunda depressió freda a tots els nivells, que el dia 10 se situava centrada a la Bretanya francesa.
- Durant el dia 11, 36 de les 145 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la temperatura màxima més baixa de la seva sèrie en un mes de juny. Són sobretot estacions situades al litoral i prelitoral Central, on la precipitació va ser més persistent i abundant.
- A amplis sectors del país la matinada del dia 12 va ser la més freda de les últimes dècades en un mes de juny, amb una mínima rècord a prop de la meitat de les estacions automàtiques de la XEMA amb més de 10 anys.
- Al llarg del dia 11 va ploure a pràcticament tot Catalunya, tot i que de manera minsa (menys de 5 mm) a les Terres de l’Ebre i al sud de les comarques de Ponent. En canvi, es van recollir més de 20 mm a diversos sectors del litoral i prelitoral Central, en alguns sectors del Pirineu oriental i al voltant del Montsec. Al llarg de la jornada destaquen els 40,6 mm de Núria (1.971 m, Ripollès), on al final del dia la precipitació va ser en forma de neu, o els 38,1 mm del Port de Barcelona – ZAL Prat (Baix Llobregat).
- La caiguda de la temperatura ja des de primera hora del dia 11 va fer que la cota de neu fos inusualment baixa, d’entre 1.800 i 2.000 m durant bona part de la jornada, si bé al Pirineu més oriental va ser lleugerament més alta fins a la tarda. En general, la neu va agafar a partir d’uns 2.000 m, amb gruixos testimonials en aquesta cota però amb acumulacions de 5 a 10 cm a cotes lleugerament superiors, segons dades de les estacions d’alta muntanya de la XEMA situades entre 2.000 i 2.500 m.
- Les nevades de juny a l’alta muntanya pirinenca no són un fenomen insòlit i al llarg dels últims anys n’hi ha diverses de registrades a cotes de 2.000 a 2.500 m, si bé no cada any. Les nevades de juny comparables més recents (d’uns 10 cm a 2.500 m) les vam tenir el 16 de juny de 2016 (9 cm a Certascan 2.400 m), el 8 i 9 de juny de 2013 (14 cm a Boí 2.535 m) o l’1 i 2 de juny de 2011 (17 cm a Certascan 2.400 m).
- Ara bé, la nevada sí que es pot qualificar d’excepcional en alguns sectors del Pirineu oriental i del Prepirineu: Malniu (2.230 m, Cerdanya) va mesurar 10 cm de neu, el gruix més important en un mes de juny dels seus 19 anys de dades, superant clarament els 5 cm de l’1 de juny de 2013. El Port del Comte (2.230 m, Solsonès) va mesurar 7 cm de neu, igualant el gruix màxim de juny dels seus 16 anys de dades, també de l’1 de juny de 2013.
Episodi de calor extrema del dia 25 al 30 de juny
A partir del dia 25 i fins a finals del mes, Catalunya s’ha vist plenament afectada per una massa d'aire d'origen africà que ha estat impulsada per una pertorbació ubicada a l’oest de la península Ibèrica i ha provocat una onada de calor excepcionalment intensa.
La calorada, que també s’ha fet notar a bona part de l'Europa occidental, ha deixat valors de temperatura màxima de 40 a 43 °C a les comarques de l'interior i a diversos sectors del prelitoral, així com a les valls prepirinenques. Els dies més calorosos van ser el divendres 28 i el dissabte 29, quan es van registrar fins a 43,6 °C a Artés (Bages) o 43,8 °C a Alcarràs, respectivament. Són registres fins ara inèdits a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), amb sèries de fins a més de 30 anys.
A banda d'intensa, l'onada de calor ha estat persistent, provocant la superació dels llindars de calor durant 5 dies consecutius a sectors de l’interior i fins a 6 dies a zones de muntanya, un fet totalment extraordinari al mes de juny.
Pel que fa als rècords registrats:
- Al llarg de l'episodi la gran majoria d'estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades han superat la seva màxima absoluta de juny (126 de 145).
- El més extraordinari és que no només s’han superat massivament els rècords de temperatura màxima de juny, sinó que més de la meitat de les estacions (83 de 145) han superat també la màxima absoluta de tota la sèrie, en alguns casos dos dies consecutius.
- Així, a bona part del país la calorada de finals de juny de 2019 haurà deixat enrere els registres màxims de les grans onades de calor de les últimes dècades (juliol de 2015, agost de 2012, agost de 2003 o juliol de 1994, entre d'altres).
- A l'interior de Catalunya ha estat l'onada de calor més important de les últimes dècades i probablement caldria remuntar-se fins al juliol de 1982 per trobar-ne una de comparable. En canvi, prop de la costa s'han viscut calorades força més destacades, sense anar més lluny la de principis d'agost de 2018.
Juny càlid a Catalunya
El període s’ha de qualificar de càlid a Catalunya i molt càlid a punts del Prepirineu i al massís del Montseny. En canvi ha estat normal a la costa Daurada i a punts de la costa Brava (figura 1).
L’episodi de calor del dia 25 al 30 ha marcat la distribució de l’anomalia de temperatura, que ha estat extremadament alta a gran part del país a excepció d’àmplies zones litorals afectades per núvols baixos com a conseqüència d’una temperatura de l’aigua del mar baixa per l’època de l’any.
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de juny del 2019 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
