Els tres soldats republicans que van ser recuperats de les trinxeres de Vilanova de Meià (Noguera) descansen finalment en un nínxol del cementiri municipal. Han estat enterrats aquest dimecres al matí, més de 80 anys després de la seva mort. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit el funeral, acompanyada de l’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, i d’altres autoritats.

 

D’acord amb la Llei de fosses, “les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar”. Els arqueòlegs van trobar els tres individus a la fossa de Rams, al sudest del municipi, en una zona on hi havia les trinxeres de la Guerra Civil. L’excavació es va portar a terme l’estiu del 2017, gràcies al Pla de fosses.

 

Els soldats haurien mort durant l’entrada dels rebels a Vilanova de Meià, a finals de 1938. El municipi estava a cavall entre el front del Pallars i el front del Segre i va ser un dels punts claus de la resistència republicana. Les identitats dels tres homes, però, continuen sense resoldre’s. L’ADN de les restes òssies no ha coincidit amb cap de les mostres genètiques de familiars de víctimes recollides fins ara al Programa d’identificació genètica.

 

Els arqueòlegs també van excavar les zones de la Cabana d’en Porta i de la Serra de Comadugla, on no hi van trobar restes humanes, però sí línies de trinxeres i material bèl·lic.

La Direcció General de Memòria Democràtica, organisme que actualment depèn del Departament de Justícia, va posar en marxa el 2017 el Pla de fosses, que estableix i prioritza un calendari d’excavacions amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades i se n’han obert 42, 17 de les quals l’últim any i mig, a partir del Pla de fosses.

 

El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada.

 

El sistema ja ha permès identificar cinc persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les families.  

 

 

Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.