Direcció General de Comunicació

Rural

Llum verda el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

query_builder   3 juliol 2019 13:45

event_note Nota de premsa

Llum verda el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

  • La nova normativa ha d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català
 
  • Per aconseguir-ho, el Decret aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs
 
  • Es preveuen limitacions pel que fa a l’increment de bestiar en zones vulnerables
El Govern ha aprovat el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. Aquest Decret està signat pels departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Territori i Sostenibilitat, i Salut i ha estat treballat i concertat amb el sector. Es tracta d’un programa d’actuació reforçat, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.
 
L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.
 
Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.
 
Seguint la línia de treball del Departament d’Agricultura dels darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.
 
El Decret, a banda del règim sancionador, reforça el Pla i potencia el sistema de control dels nutrients al sòl, amb la presa de 500 mostres de sòl agrari a l’atzar que són analitzades, per comprovar que no se superen les concentracions màximes de nutrients al sòl.
 
L’aplicació pràctica del model de gestió
 
En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular.
 
En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establir un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.
 
També s’estableix un assessorament tècnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització.
 
Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.
 
Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.
 
D’altra banda, per garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km  (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.
 
Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables
 
Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el Decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries.
 
La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2.
 
Una oportunitat per revaloritzar  les dejeccions
 
La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.
 
Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.
 
A més, en els darrers anys, s’han posat en marxa programes de recerca cofinançats entre el Departament i la Unió Europea, com ara el del projecte Life Futur Agrari, el Life Agriclose i el projecte de conques hidrogràfiques, que han servit per fer arribar al sector aquelles eines existents per millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per donar pautes per minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.
 
Actualment, s’està treballant amb altres organitzacions en dos projectes H2020 a escala europea. Un d’ells (EFFECT), per explorar noves formes contractuals entre ramaders i agricultors, i un altre (FERTIMANUR), per obtenir productes fertilitzants d’alt valor, tot dins un enfocament de bioeconomia circular.
 
 Vers un sistema de gestió més eficient
 
La necessitat d'assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, composts, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d'evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.
 
Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l'any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l'aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.
 
Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.
 
D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del DARP, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina. S’estima en mig milió d’euros anuals el suport al sector.
 
En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 
 
Fruit de l’activitat d’aquest grup, el Departament ha establert els criteris tècnics que permeten determinar quins sistemes de tractament són els més adients per a cada granja, fet que facilitarà l’adaptació de les explotacions al nou model que es planteja.
 
El desplegament del present Decret representa una inversió significativa per a l’Administració (800.000 €) i també per al sector, que haurà de fer inversions en maquinària d’aplicació i tractaments.
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia