L’Oficina dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat ha publicat una cartografia  de la repressió viscuda a Catalunya des que es va iniciar el procés per al referèndum. Es tracta d’un mapa interactiu, obert i dinàmic que recull imatges i vídeos per ubicar en el temps i en l’espai la repressió, abans, durant i després del primer d’octubre del 2017. D’aquesta manera, el Govern dona resposta a la Moció 51/XII del Parlament sobre el balanç del primer any de legislatura pel que fa a la repressió, la defensa dels drets fonamentals i l’autodeterminació que l’instava a elaborar aquesta cartografia i “fer-la accessible a tota la ciutadania”.

 

La cartografia és una eina viva que parteix de 490 punts que s’aniran actualitzant en català, castellà i anglès. Des de l'Oficina de Drets Civils i Polítics s'ha fet una cerca documental i audiovisual per cartografiar la repressió, treballar-ne la visualització, categoritzar-la per dates i presentar-ne el resultat d'una manera accessible, objectiva i visual. Així, aquests punts distribuïts arreu de la geografia catalana coincideixen amb diversos fets que s’han caracteritzat per afectar a un, diversos o tots els drets inclosos dins l’àmbit d’actuació de l’Oficina: vida i integritat física i moral, llibertat d’expressió, manifestació, participació política, procés just.

 

A la pàgina web també es recull un document de balanç amb dades concretes sobre la repressió. Així per exemple consta que 1.083 persones van ser ateses de l’1 al 4 d’octubre del 2017, segons dades de la xarxa sanitària. La distribució va ser d’un 68% homes i un 32% dones d’entre 40 i 65 anys majoritàriament.

 

En concret, el mateix 1 d’Octubre es van realitzar 1.066 assistències sanitàries, amb 1.221 diagnòstics, dels quals 1.143 van ser traumatismes (34, cranioencefàlics); 2 conjuntivitis per gas pebre; i 76 trastorns d’impacte emocional.

 

Dels 712 alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència, 78 van ser investigats, amb 62 arxius (a 14 de març de 2019) i 16 en tràmit.

 

Així mateix, s’apunta que les càrregues policials han donat lloc a 27 peces separades, al jutjat número 7 de Barcelona, per violència policial durant l’1 d’octubre del 2017; i que 22 jutjats més han mantingut obertes diligències per violència policial al territori, fora de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, només a Sant Carles de la Ràpita es van produir 85 denúncies per violència policial. 

 

El web detalla l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Per exemple, segons dades recollides per l’ODCP, el 155 va suposar l’exili de 7 persones, 13 empresonades, 12 detingudes, 259 cessades, 24 organismes suprimits o dissolts, 4 intervinguts i 108 iniciatives normatives que van decaure del seu tràmit. 

 

Finalment, i segons la Comissió d'Economia del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), els tres grans elements de pressió de l'Estat contra l'economia catalana davant el referèndum de l'1-O van ser: la retirada de dipòsits; l'aplicació de l'article 155 de la Constitució; i el canvi de seu social d'empreses.