‘Avui és un gran dia per al sector agrícola i ramader. Un gran dia per al medi ambient. Un gran dia per a aquest país. Des del Govern de la Generalitat tenim la responsabilitat de garantir una activitat agrària que sigui ambientalment sostenible.’ Així s’ha expressat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, en relació al nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes aprovat avui pel Govern, en el decurs d’una visita a una parcel·la agrícola on s’apliquen mètodes avançats de fertilització de sòls, a la zona de reg d’Algerri-Balaguer.

 

Teresa Jordà ha assegurat que “el decret aprovat avui, llargament esperat, llargament consensuat amb totes les parts, marca un abans i un després en la gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes d’aquest país. Fem un salt endavant en què tots i totes hi sortirem guanyant’.

 

La consellera d’Agricultura ha explicat que les noves eines d’aplicació de fertilitzants estan en la mateixa línia de la nova normativa, que vol “assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català”.

 

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: “la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat”, ha assenyalat la consellera.

 

Jordà ha destacat que “el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, que fomenti el compostatge i la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius, i aplicada amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, basada en l’exportació dels excedents de nutrients”.

 

 

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular.

 

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establir un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

 

També s’estableix un assessorament tècnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització.

 

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

 

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

 

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10  km  (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància  

 

La necessitat d'assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d'evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

 

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l'any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l'aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

 

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es revisa i actualitza la normativa vigent, amb un programa d’actuació reforçat que en les zones vulnerables per nitrats, que afecta a tota Catalunya.  

 

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del DARP, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina. S’estima en mig milió d’euros anuals el suport al sector.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

 

Fruit de l’activitat d’aquest grup, el Departament ha establert els criteris tècnics que permeten determinar quin sistemes de tractament són els més adients per a cada granja, fet que facilitarà l’adaptació de les explotacions al nou model que es planteja.

 

El desplegament del present Decret representa una inversió significativa per a l’Administració, que hi destinarà 800.000 €, i també per al sector, que haurà de fer inversions en maquinària d’aplicació i tractaments.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat o mitjançant la pàgina web de l’Oficina de fertilització.