L’any 2017, la Generalitat de Catalunya va deixar d’ingressar 10.694,9 milions d’euros per l’impacte dels beneficis fiscals, quantitat equivalent a una tercera part de la recaptació potencial de la Generalitat per a aquell exercici. Així ho ha explicat avui la secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, que ha comparegut al Parlament per presentar un informe sobre l’impacte dels beneficis fiscals en els pressupostos de la Generalitat des de l’any 2014.

 

S’entén per “benefici” o “despesa fiscal” la disminució d’ingressos impositius derivada de l’establiment d’avantatges fiscals (exempcions, bonificacions, etc.) a determinats contribuents o col·lectius per tal d’assolir objectius de política econòmica o social. En aquest sentit, Marta Espasa ha afirmat que aquests avantatges fiscals poden “afavorir la redistribució dels recursos, potenciar inversions en I+D o contribuir al manteniment del teixit empresarial”. Tanmateix, també ha recordat que els beneficis fiscals són un dels factors que expliquen, juntament amb el frau fiscal, “la baixa eficiència recaptatòria del sistema fiscal espanyol i, de retruc, el català”. És per això que “hi ha un ampli consens sobre la necessitat de fer una avaluació exhaustiva dels principals beneficis fiscals”, ha afegit.

 

L’informe presentat avui analitza l’impacte dels beneficis fiscals introduïts per la normativa estatal i la catalana sobre els pressupostos inicials de la Generalitat en el període 2014-2019. En el cas de l’any 2017, l’estudi va més enllà i incorpora per primer cop dades liquidades dels beneficis fiscals introduïts per la normativa catalana. Pel que fa a l’impacte de la normativa estatal, s’ha mantingut la previsió sobre el pressupost inicial, ja que el Govern de l’Estat no publica la liquidació del seu pressupost de beneficis fiscals. És per això que, per a l’any 2017, l’informe presenta dues dades de pèrdua recaptatòria: 10.281 milions (calculada sobre el pressupost inicial) i 10.695 milions (incorporant els resultats parcials de la liquidació).

 

L’estudi mostra que, des de l’any 2014, l’impacte potencial dels beneficis fiscals sobre els pressupostos inicials de la Generalitat s’ha mantingut estable al voltant dels 10.500 milions d’euros.

 

El gruix de la minoració d’ingressos és conseqüència de beneficis fiscals introduïts per la normativa estatal. Concretament, l’any 2017 van suposar el 89,1% de la menor recaptació (9.158,4 milions), davant el 10,9% derivat de l’aplicació de la normativa catalana (1.122,5 milions). Aquesta distribució desigual de la responsabilitat normativa sobre els beneficis fiscals mostra, segons Marta Espasa, “l’escassa autonomia tributària de la que gaudeix Catalunya per poder dissenyar la seva política fiscal”.

En conjunt, l’impacte dels beneficis fiscals sobre el pressupost inicial del 2017 va ser de 10.280,9 milions, que suposen una pèrdua de recaptació potencial del 33,47% per a aquell exercici. Pel que fa a la resta d’anys, el 2014 l’impacte sobre el pressupost va ser de 10.562,6 milions (un 39,18% de pèrdua); l’any 2015, de 10.925,3 milions (38,43%) i l’any 2016, de 10.236,7 milions (34,82%). L’informe no inclou l’impacte dels beneficis fiscals del 2018, ja que aquell any la Generalitat no va elaborar pressupost. No obstant això, incorpora una previsió d’impacte per a l’exercici 2019 d’11.389,1 milions d’euros, en base a l’avantprojecte de Pressupostos que va elaborar el Govern.

L’IVA es l’impost amb un major import de beneficis fiscals. El 2014 suposava un pèrdua recaptatòria de 3.248 milions, el 30,7% del total, mentre que el 2019 aquesta quantia puja a 4.359,1 milions, el 38,3%. La segona gran font de beneficis fiscals es troba en l’IRPF, tot i que el seu impacte s’ha reduït: el 2014 l’impacte va ser de 3.212,2 milions, el 30,4% del conjunt de beneficis fiscals, mentre que al 2019, amb 1.551,1 milions, representa el 13,6% del total. El tercer lloc l’ocupa l’impost sobre successions i donacions, amb un impacte de 1.866,1 milions el 2014 (18% del total) i de 1.954,7 milions el 2019 (el 17%). Un impacte semblant tenen els beneficis fiscals de l’impost sobre el Patrimoni, amb 1.247 milions (12%) i 1.931,3 milions (17%) el 2014 i el 2019, respectivament.

 

 

Més enllà de la quantificació econòmica dels beneficis fiscals, l’informe també els classifica segons la política de despesa sobre la qual tenen impacte. Així, en el cas de l’any 2017, les polítiques de promoció social són les que concentren un major volum de beneficis fiscals (2.249,1 milions d’un total de 10.280,9), seguides de les polítiques de desenvolupament empresarial (1.852 milions), habitatge (989 milions), agricultura i ramaderia (922,2 milions), comerç (767,9) i salut (551,1).