El Departament de Justícia ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el govern espanyol per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. El Ministeri de Justícia ha incorporat el coneixement de llengües estrangeres a una  llista de mèrits puntuables a la prova, però ha obviat el del català. Segons els criteris establerts per l’equip de la ministra Dolores Delgado, per a l’accés al cos de funcionaris, el català no és ni un requisit, ni un mèrit. Una llengua pròpia i oficial té menys consideració que llengües estrangeres com el danès, el francès o l’alemany. Els aspirants, per tant, sumaran punts per tenir coneixements d’idiomes com l’alemany o el danès, però no per saber el català, encara que vulguin treballar a Catalunya. Les llengües oficials i pròpies continuen sense ser necessàries per presentar-se a les oposicions de l’Administració de justícia, un greuge encara més evident després que, per primera vegada, el Ministeri reconegui les llengües estrangeres com a mèrit.

 

 

Els aspirants de les oposicions fan un examen inicial. En cas d’aprovar-lo, accedeixen a la fase de mèrits, en la qual el Ministeri de Justícia puntua el coneixement de les llengües estrangeres, juntament amb altres títols, graus acadèmics i cursos informàtics.

 

Un cop superades aquestes fases, de manera voluntària, les persones que obtenen plaça de funcionari i volen treballar a Catalunya poden acreditar llavors els coneixements de català amb certificats o proves de nivell. Els resultats, però, no influeixen en el resultat de l’oposició, sinó que només serveixen per millorar la posició per escollir plaça de destinació. Aquest és també el cas dels funcionaris que vulguin treballar a la resta de l’àmbit lingüístic català, o bé a Galícia o el País Basc, amb les respectives llengües.

 

Fins ara, les oposicions de funcionaris de jutjats constaven d’un únic examen i no hi havia cap fase de mèrits. El coneixement del català es podia acreditar igualment un cop aconseguida la plaça.

 

 

El Govern ha interposat el recurs després d’adreçar un requeriment a Madrid per posar de manifest la necessitat que el català puntués per a l’accés al cos de funcionaris. El Ministeri de Justícia, però, s’hi va negar amb el pretext que el procés de selecció ha de garantir “les mateixes condicions d’igualtat, mèrit i capacitat per a tots els aspirants de tots els àmbits territorials”.

 

La Generalitat considera que la solució passa perquè el Departament de Justícia convoqui les oposicions per a les places de Catalunya i determini que el coneixement del català és un requisit per poder presentar-s’hi.

El procés de selecció servirà per cobrir un terç de la plantilla dels jutjats de Catalunya. És a dir, 2.497 persones de les 7.444 que hi treballen. Les oposicions es faran a la tardor i serviran per cobrir places de gestors processals, tramitadors processals, auxilis judicials i metges forenses. Les proves per a places de promoció interna s’han fet aquest juny.

 

 

La llengua catalana a l’Administració de justícia té un ús residual, que no es correspon amb la realitat sociolingüística de Catalunya. L’ús del català als jutjats ha caigut per 14è any consecutiu. Només s’escriuen en català el 7,7 % de les sentències. És el mínim històric.

 

La Generalitat alerta que els treballadors de l’Administració tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a la Justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’Estatut indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar “un nivell de coneixement adequat i suficient” de les llengües oficials –també del català– per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.

 

 

El Consell d’Europa, en aquest sentit, ha advertit reiteradament, en els seus últims cinc informes, que el govern espanyol incompleix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, la qual compromet els estats signants –entre els quals Espanya– a garantir l’ús d’aquestes llengües en la justícia, l’administració pública o els mitjans de comunicació. En relació amb això, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha instat l’Estat a fer canvis legals per augmentar el percentatge de personal judicial competent en aquestes llengües.