• L’operatiu, resultat de diversos dies de control i vigilància a la zona, ha requerit l’ús de mitjans tant terrestres com aquàtics, i fins i tot aeris, amb l’ajuda d’un helicòpter
 
  • El material decomissat consisteix en tres sacs que havien estat amagats a uns 5 metres de fondària i que contenien unes 150 colònies de corall amb un pes total de 1,860 kg
Interior
L’acció, liderada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura i coordinada amb diferents unitats dels cossos de Mossos d’Esquadra i d’Agents Rurals, ha permès comissar tres sacs de corall vermell extret il·legalment dins la zona del cap de Creus per un grup de corallers, alguns dels quals amb llicència del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
 
L’actuació de vigilància i inspecció va tenir lloc al Parc Natural de Cap de Creus, espai amb un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge com a instrument per a la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i va ser declarat zona especialment protegida d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM).
 
L’operatiu, resultat de diversos dies de control i vigilància a la zona, ha requerit l’ús de mitjans tant terrestres com aquàtics, i fins i tot aeris, amb l’ajuda d’un helicòpter que va poder filmar tot l’operatiu (imatges disponibles en el següent enllaç http://sftpinterior.gencat.cat/ o sol·licitant-les a l’Oficina de Comunicació del departament d’Agricultura o dels Mossos d’Esquadra) i que va possibilitar el comís dels tres sacs de corall vermell extret de forma il·legal de la zona del cap de Creus. Els infractors van ser interceptats a una cala on havien aparcat els seus vehicles, trobant-se tots tres amb equips d’immersió, però sense cap tipus de captura. Paral·lelament, i al llarg de tot l’operatiu, les unitats actuants van fer custòdia de la cala on sospitaven que podien haver amagat el corall extret. I va ser, finalment, a última hora de la tarda de dimecres quan es va fer la troballa dels tres sacs que havien amagat a uns 5 metres de fondària i que contenien unes 150 colònies de corall, amb un pes total de 1,860 kg.
 
Per l’èxit de l’actuació ha estat necessària la coordinació d’un dispositiu format per inspectors de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a la demarcació de Girona, el Cos d’Agents Rurals i el Cos de Mossos d’Esquadra mitjançant la Unitat Regional de Medi ambient de Girona, la Unitat de Mitjans Aeris i la Unitat Aquàtica, que van implicar-se a temps complert per tal de cobrir tots els torns possibles durant diverses jornades. En aquest sentit, cal destacar una vegada més la complexitat de les actuacions de control i inspecció d’aquesta activitat a Catalunya, ja que l’existència de corallers autoritzats al litoral català fa que s’hagi de cobrir extenses zones terrestres i marítimes del territori de forma quasi simultània per verificar que el corall s’ha extret de la zona vedada.
 
El Departament d’Agricultura va establir l’any 2017 una moratòria a l’extracció de corall fins a finals de l’any 2027 a les aigües interiors de la zona situada entre el cap de Begur i la frontera amb França, seguint la principal recomanació de declarar una moratòria de la pesca en tota la costa catalana de 20 anys renovables, de l’informe de 14 experts de 5 institucions científiques de reconegut prestigi recollides en l’informe científic sobre l’estat del corall vermell (Corallium rubrum) al litoral de Catalunya per tal de garantir la perennitat de les poblacions de corall vermell i les activitats de pesca en el futur (DGPAM, 2017).  
 
Perquè la protecció d’aquesta espècie, i de l’ hàbitat d’interès pesquer al qual dona nom i constitueix una part estructural fonamental,  sigui eficaç, cal que la protecció no es limiti a les aigües interiors competència de la Generalitat, sinó que s’estengui també a les aigües exteriors adjacents, tal i com ja preveu la normativa en vigor.  Malauradament i malgrat la informació científica disponible, el Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,  fent una interpretació molt restrictiva de la normativa, va atorgar 12 llicències per pescar en les aigües exteriors de Catalunya situades del cap de Begur a Arenys de Mar per al 2018 i 2019.
 
L’extracció de corall és una activitat que es realitza al mar i a molta profunditat, fet que en dificulta molt el control i la vigilància, tant per dur a terme el seguiment i control in situ com, i un cop extret del medi i és interceptat, ja sigui per mar o a terra, és molt difícil poder determinar el seu origen. Per això, l’existència de corallers amb llicència per a extreure corall en aigües exteriors a Catalunya ha afegit dificultats al control i la inspecció d’aquesta activitat extractiva. Un cop en superfície, no se’n pot acreditar el lloc d’extracció i per tant no es pot acreditar la infracció.
 
La Generalitat va informar en tot moment l’Administració de l’Estat de la situació del recurs i la necessitat urgent de protecció, demanant per diverses vies la modificació de l’Ordre que deixa oberta una part del litoral català a la pesca del corall i la derogació de la Resolució d’atorgament de llicències, sense obtenir resposta satisfactòria.
 
En aquest context tan desfavorable i per maximitzar i optimitzar esforços i els recursos de control disponibles, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims actualment coordina un grup de treball amb agents dels cossos de Mossos d’Esquadra i d’Agents Rurals habilitats per a la inspecció en aquesta matèria, en el marc del qual s’ha produït aquest operatiu.