La resistent antifeixista Conxita Grangé, que a l’agost farà 94 anys, serà homenatjada aquest dijous a la tarda a Torre de Capdella (Pallars Jussà), el seu municipi natal. Grangé va ser deportada l’any 1944 al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya. Actualment viu a Tolosa de Llenguadoc i és l’última supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis. Ha dedicat bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, presidirà els actes d’homenatge, que començaran a les set de la tarda amb la inauguració d’un plafó situat davant de la Casa Grangé, on va residir la familia. A dos quarts de vuit es farà l’acte central al Museu Hidroelèctric de Capdella, amb la presència de familiars, autoritats i membres de l’Amical de Ravensbrück. El Museu Hidroelèctric, d’altra banda, acollirà des d’aquest dijous i fins al 18 d’agost l’exposició de l’Amical de Ravensbrück “El camp de concentració per a dones de Ravensbrück”, que explica la vida al camp a través de plafons i imatges.

 

 

Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d’agost de 1925 a Espuí, una de les poblacions del municipi de Torre de Capdella. Quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc, a causa d’una malaltia de la mare. Quan esclata la Guerra Civil, torna a Catalunya amb els seus oncles per lluitar al costat de la República.

Acabada la Guerra, ella i els seus oncles se’n tornen cap a França i, amb la seva cosina Maria Castelló, continuen la lluita fent d’informadores de la resistència francesa.

Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz, la tieta, van ser detingudes el 24 de maig de 1944. Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre de 1944 van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb un antic guerriller català. Ha rebut condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.