La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb la presència del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola del Vallès.

 

Es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. Actualment acull equipaments com el Sincrotró Alba, tres centres de protecció de dades o les seus de les empreses Sener, Stradivarius i Natura Bissé, així com un edifici de 24 habitatges amb protecció oficial.

 

També es va executar gran part de la primera fase de les obres d’urbanització, com l’ampliació de la carretera BV-1413, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres.

 

 

 

El Centre direccional constitueix un àmbit d’especial rellevància social i econòmica, amb repercussió  metropolitana, tant per la seva dimensió com per l’emplaçament singular. També, atesos els seus elements urbanístics i territorials, com són el Sincrotró, el nou barri residencial previst, un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola, i la proximitat amb el Parc Científic i Tecnològic i la UAB.

 

No obstant, el PDU aprovat el 2014 que ordenava l’àmbit i possibilitava continuar amb el seu desenvolupament va ser anul·lat per sentència judicial. El Pla aprovat inicialment avui substitueix el declarat nul i té els següents objectius:

 

·         Integrar la nova ciutat que es construirà, amb l’existent dotant-la de bones connexions tant amb transport públic com a peu i en bicicleta, amb l’Avinguda dels Gorgs com a punt de trobada.

·         Intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca mitjançant la implantació d’activitats relacionades amb la universitat.

·         Assegurar la barreja d’usos, garantint que els que s’implantin responguin a la demanda social.

·         Consolidar el Centre direccional com a nova centralitat urbana i com a pol d’activitats econòmiques, científiques i tecnològiques.

·         Impulsar un desenvolupament residencial que resolgui les necessitats d’habitatge amb atenció al reequilibri social.

·         Garantir la protecció del corredor verd entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.

 

 

El PDU preveu per al Centre direccional un model urbà complex, compacte i cohesionat, on es barregen els usos econòmics i residencials. Així, es preveu construir-hi 5.377 habitatges, dels quals 2.843 seran lliures i 2.534, amb protecció oficial.  La superfície comercial s’ha reduït considerablement respecte al PDU anterior, i es situa al costat de l’estació d’ADIF i els baixos dels edificis d’habitatges dels carrers principals.

 

Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, es reorganitzen dins de l’àmbit per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles.

 

El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, amb diferents escales, diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes.  

D’altra banda, es dissenya una xarxa viària amb quatre vies longitudinals i cinc transversals per garantir la continuïtat amb les trames urbanes existents i la mobilitat dins de la nova ciutat. Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant per a un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans, a més, redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.

 

El PDU ha estat sotmès a un procés de participació ciutadana, que ha servit per recopilar la posició del territori, i ara, un cop aprovat inicialment, s’exposarà a informació pública durant 45 dies.