El futur Codi ètic dels professionals d’execució penal a Catalunya respon a la voluntat del Govern de delimitar els principis i regles ètiques i de conducta que han de guiar l’activitat d’aquests professionals. Entre aquests principis destaca la funció de rehabilitació social, procés en el qual aquests treballadors intervenen com a primers agents, dins el marc de les seves tasques de vigilància i custòdia.

 

El document que avui s’aprova, que conté les bases per elaborar el Codi ètic, és fruit del treball de la Comissió, creada el gener de 2009, que va presidir l’excomissari de Drets Humans del Consell d’Europa i exdefensor del Poble, Álvaro Gil-Robles. Aquesta Comissió ja ha estat dissolta perquè ha finalitzat la redacció del document.

 

L’elaboració del Codi és una iniciativa pionera en l’àmbit penitenciari de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, la Comissió va tenir en compte les disposicions internacionals per redactar-ne les bases i, al mateix temps, va reconèixer l’especificitat del model penitenciari desenvolupat a Catalunya, caracteritzat pel seu alt component ressocialitzador.

 

Així, el futur Codi deontològic es defineix, segons els experts, com un mecanisme d’orientació i regulació que haurà d’expressar els valors, criteris i compromisos de la institució penitenciària i de les persones que hi estan vinculades. Les bases estableixen els principis que han de regir l’actuació dels professionals envers aquest servei públic, com també la professió.

 

Les bases que avui aprova el Govern tenen com a objecte determinar uns estàndards ètics de comportament en el personal d’execució penal. Aquestes bases estableixen que els professionals han d’estar subjectes a la llei i al dret, indiquen quins són els destinataris d’aquest futur Codi ètic, els principis d’equitat, i fomenten la formació professional permanent com a instrument de reeducació i reinserció. També defineixen quins principis i valors han de regir la relació laboral entre els mateixos professionals i quins principis i valors hi ha d’haver en la relació amb la societat en general i també en l’àmbit de l’execució penal.

 

A l’apartat de recomanacions, les bases recullen les propostes que va fer la Comissió perquè el Codi ètic inclogués la mediació administrativa com a sistema de resolució de conflictes entre els professionals i l’Administració penitenciària. També inclouen la recomanació de crear una comissió de seguiment d’ètica pública d’execució penal que pugui formular dictàmens, adoptar resolucions interpretatives i d’aplicació del futur Codi deontològic o elaborar informes, per iniciativa pròpia o prèvia sol·licitud del Departament de Justícia.

 

El document recull la necessitat, assenyalada pels experts, que els destinataris del futur Codi no siguin només els professionals de l’execució penal, sinó també qualsevol persona que, per la seva activitat de caràcter humanitari, assistencial, professional o d’una altra mena, es trobi vinculada a aquest àmbit. En aquest sentit, la Comissió considera fonamental l’establiment d’un procés formatiu adequat perquè els professionals es familiaritzin amb el contingut del Codi, un cop finalitzat el seu procés d’elaboració. La Comissió també recomana que el Departament de Justícia estableixi fórmules perquè el coneguin, a més a més, les persones que, com a membres integrants de fundacions, associacions o qualsevol altre tipus d’organització, col·laborin en l’àmbit penitenciari.

 

La Comissió que ha treballat en la redacció i elaboració de les bases del futur Codi ètic ha estat formada per experts juristes i professionals de l’execució penal com José María Mena, exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona; Mercedes García Aran, catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona; Ester Boixadera, membre de la direcció de CCOO de Catalunya; Frederic Monell, membre de la direcció de la UGT de Catalunya; Roser Bach, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia; Roser Galtés, jurista i secretària de la Comissió, etc.