L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s’ha convertit en el primer centre de Catalunya subministrador d’ossos i tendons i en el quart amb més activitat d’obtenció de còrnies al llarg del 2018. En concret els forenses de Barcelona han obtingut 133 donants de teixits, dels quals tots han donat les còrnies, 76 han donant també el teixit musculoesquelètic (76 d’ossis i 68 també de tendons) i 25, les artèries. Cal tenir en compte que un sol donant de teixits pot arribar a ajudar més de 100 malalts.
Aquestes donacions són especialment importants perquè a Catalunya som deficitaris d’alguns teixits com vàlvules i còrnies. Els teixits que obté l’IMLCFC provenen de persones que han mort per accident o per causes naturals fora dels hospitals i que no interfereixen en la pràctica de les autòpsies. Cada any es practiquen a Barcelona més de 2.600 autòpsies i es pot extreure teixit d’entre el 15 i el 20 % dels donants.
L’IMLCF va iniciar aquesta activitat el febrer del 2016 amb l’extracció només de teixit ocular i a partir de juliol del 2017 va començar també l’obtenció d’altres tipus de teixit (cutani, ossos, tendons i artèries). Aquesta segona fase va ser possible gràcies a un quiròfan habilitat al Servei de Patologia Forense de l’IMLCF que garanteix les mesures estèrils necessàries per a que un metge i dos tècnics puguin realitzar les extraccions com si es tractés d’un hospital.
Tot això ha estat possible gracies al conveni signat entre l'IMLCFC, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST), el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el Servei Català de la Salut i l’Hospital Clínic.
Els forenses han obtingut prop de 1.000 donacions de teixits en tres anys
Des del 2016 els forenses del Departament de Justícia han fet possible l’obtenció de 510 donants de còrnies. Aquestes donacions han servit per ajudar a recuperar o millorar la visió de més de 800 persones. El perfil del donat de còrnia és una persona de més de 70 anys. El límit d’edat per a la donació d’aquest tipus de teixits se situa actualment als 85 anys.
Pel que fa a la resta de teixits, des de juliol de 2017 s’han aconseguit 444 donacions de teixits. En aquest cas, el perfil de donant és un home d’uns 57 anys mort en accident o per malaltia cardíaca. En l’àmbit hospitalari el donant habitual és 10 anys més gran i pot tenir malalties associades.
Com es produeix la donació
El procés d’obtenció d’un donant de teixits comença amb un avís del SEM per mort d’una persona en les condicions que són competència de l’IMLCFC. Això activa tots els actors implicats en el procés de donació: l’Organització Catalana de Trasplantaments, el Donor Center –entitat dependent del Banc de Teixits i de l’Hospital Clínic que coordina les donacions a tot Catalunya– i el mateix Banc de Teixits.
A continuació, un infermer del Donor Center ubicat a la seu de l’IMLCFC a la Ciutat de la Justícia fa una primera valoració del donant. En cas de complir els requisits mèdics per ser donant de teixits, contacta amb la família per demanar-li el consentiment per a la donació i conèixer la història mèdica del donant.
Si la família vol que la donació tiri endavant, caldrà la coordinació amb el forense de guàrdia i l’autorització judicial. Un cop complerts aquests requisits, l’equip extractor de guàrdia es posa en acció i es desplaça al quiròfan de la Ciutat de la Justícia per procedir a la donació, sempre d’acord amb el forense responsable de practicar l’autòpsia.
Les característiques dels teixits permeten que es puguin obtenir fins a 24 hores després de la mort. Els teixits es conserven en condicions òptimes fins al moment de ser usats: a temperatures d’entre 2 ºC i 6 ºC, -80 ºC o en nitrogen líquid, depenent del tipus.
Un banc únic per a tot Catalunya
El BST és l’encarregat de processar, emmagatzemar i fer arribar als hospitals els teixits provinents dels donants. Després de les còrnies, el teixit que més es necessita és el muscoloesquelètic, que s’usa en una gran quantitat d’intervencions.
Per exemple, els recanvis de pròtesis de maluc o genoll per desgast, les fractures en gent gran amb osteoporosis (s’augmenta la densitat òssia), els tumors ossis, les reconstruccions de lligaments i menisc, i moltes altres intervencions en cirurgia ortopèdica.
També hi ha altres especialitats en què poden fer-se servir teixits tous, com ara ginecologia, urologia, cirurgia plàstica, neurocirurgia, estomatologia (implants dentals), etc.
L’impacte dels teixits que s’extreuen d’un donant pot arribar a:
- Uns 50-100 receptors de teixit osteotendinós: pacients en situació de pèrdua de massa òssia per accidents, infeccions o tumors. A més, els teixits ossis poden ajudar en casos d’inestabilitat articular i inclús substituir tendons malmesos.
- Un receptor de vàlvules cardíaques: poden guarir malalties congènites infantils i patologies valvulars de l’adult degudes a infeccions, traumatismes o envelliment.
- Entre dos i quatre receptors d’artèries: per a casos d’obstrucció important de les artèries.
- Quatre receptors de pell per a grans cremats.
- Dos receptors de còrnies: la majoria de còrnies s’empren en pacients amb edema i distròfia corneal.
