El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, s’ha reunit aquest matí amb representants de les quatres diputacions, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per coordinar la resposta de l’Administració al fenomen de la pobresa energètica i a l’amenaça d’algunes companyies de tallar el subministrament si els ajuntaments no abonen el deute acumulat. També han assistit a la reunió Joaquim Ferrer, secretari d’Empresa i Competitivitat, i Rosa Vestit, directora general d’Administració Local. A més, en una segona part de la reunió s’hi han afegit representats de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, per tal de compartir punts de vista i una estratègia conjunta.

 

A la reunió, les administracions han acordat defensar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica com a marc normatiu de referència a Catalunya per abordar el fenomen de l’exclusió residencial i la pobresa energètica; una llei que no permet el tall de subministrament de serveis bàsics com la llum, l’aigua o el gas a cap família en situació de vulnerabilitat.

 

Segons el conseller, “hem acordat una resposta conjunta i coordinada de totes les administracions, en el terreny de joc de la Llei 24/2015. Aquest és l’espai on farem front a les situacions de pobresa energètica al nostre país i on dialogarem amb les empreses subministradores i buscarem les solucions”. I ha remarcat que “el primer que cal és que Endesa retiri l’amenaça de tallar el subministrament a les famílies o persones que acumulen deute. L’1 d’octubre no es pot tallar la llum a ningú, perquè la Llei 24/2015 ho deixa molt clar i no es pot incomplir la llei. La Generalitat no permetrà cap tall a famílies amb informe de vulnerabilitat. No són admissibles per part de les empreses ni amenaces ni posar en el punt de mira als ciutadans més vulnerables i els seus drets bàsics”.

 

El Homrani ha explicat que les administracions enviaran una carta conjunta a totes les elèctriques i després als ajuntaments afectats explicant els acords a què s’ha arribat avui i que la reunió també ha servit per recollir “l’enuig dels municipis per la carta de la companyia elèctrica, pel to d’amenaça utilitzat i pel moment, durant al mes d’agost i després de les eleccions, quan els consistoris són nous”.

 

La Llei 24/2015 és fruït d’una iniciativa legislativa popular aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya durant el 2015 i és de les més avançades del món quant a la lluita contra la pobresa energètica. Es tracta d’una llei d’aplicació directa que –fins i tot sense cap desplegament normatiu–, ha permès impedir 63.000 talls elèctrics a famílies vulnerables, aplicant el principi de comunicació prèvia entre les companyies i els ens locals. Segons la llei, qualsevol tall a una llar amb persones vulnerables d’acord amb l’informe d’exclusió residencial és un tall indegut sancionable, de manera que la Generalitat continuarà obrint expedients sancionadors a les companyies que actuïn indegudament.

 

D’altra banda el RD 897/2017 espanyol –al qual s’acullen les subministradores perquè és molt menys garantista que la llei catalana– és una norma de rang reglamentari inferior i està impugnat per la Generalitat de Catalunya per invasió competencial i perquè imposa obligacions econòmiques a les administracions catalanes (autonòmica i local) sense cap previsió de transferència ni suport econòmic per part de l’Administració General de l’Estat.

 

 

 

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies ha aclarit que “la manera de fer front a aquesta situació creada és la via que contempla la pròpia Llei 24/2015: la signatura del conveni. Les administracions començarem a treballar conjuntament al voltant d’un conveni amb les empreses subministradores que especifiqui què fer amb el deute acumulat fins al moment i què es farà amb el que es generi a partir d’ara”.

 

Sobre la coresponsabilitat del pagament entre subministradores i administracions, cal recordar que el gener de 2017 la Generalitat, les quatre diputacions i les entitats municipalistes van presentar una proposta de conveni que cap companyia va voler signar, i que recollia que les empreses havien d’assumir al menys el 50% del cost de la pobresa energètica. Segons el conseller El Homrani, a partir d’ara s’haurà d’iniciar la negociació d’un nou text de conveni adaptat a les circumstàncies actuals i sense partir de cap apriorisme.

 

En declaracions als mitjans després de la reunió, El Homrani ha volgut destacar l’esforç econòmic que han fet totes les administracions fins al moment per fer front a una part important del deute de la pobresa energètica. Des de l’entrada en vigor de la llei (entre 2015 i maig de 2019), la Generalitat ha aportat als ens locals un total de 26,6 milions d’euros en ajudes d’urgència per a la pobresa energètica.

 

Per últim, el conseller també ha explicat que la taula de treball que s’ha creat avui amb les diferents administracions i les entitats socials es mantindrà amb caràcter estable i treballarà una proposta de consens de totes les administracions implicades.