Servei comunitari a tots els centres
Enguany, tots els centres educatius –tant públics com concertats- implantaran el servei comunitari a 3r o 4t d’ESO. Això suposa que prop de 80.000 alumnes, dins del currículum, faran accions obligatòries de servei comunitari, per tal que adquireixin els valors de la competència social i ciutadana. El passat curs ho van implantar el 65% dels centres. Un fet que implica alhora un exercici actiu de la ciutadania i un arrelament al territori. Bargalló ha exposat que el servei comunitari “respon a dos motius: d’una banda l’educació cívica, crítica i social de l’alumne, com a exercici actiu de la ciutadania entès com una forma d’arrelament al territori. De l’altra, és l’assoliment de les habilitats de la competència ciutadana”.
El curs passat es va dur a terme una avaluació del servei comunitari i algunes de les conclusions que es van poder extreure són:
- El 98% dels centres consideren que contribueix a assolir la competència social i ciutadana.
- El 73% que ha ajudat a millorar el rendiment acadèmic de les matèries on s’ha ubicat.
- El 78% que ha millorat la convivència al centre.
- El 20% dels alumnes tenen interès a seguir vinculats amb l’entitat.
També és aquest el curs on es posen en marxa els plans educatius d’entorn 0-20, en 54 centres de 5 municipis (Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Ripoll, Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega). És un nou model que fomenta la visió comunitària com a part del sistema educatiu i que, per tant, posa l’accent en la xarxa. Algunes de les accions que contempla són un Servei d’Orientació entre els 0 i els 20 anys, no només a l’alumnat sinó també a les seves famílies; els espais familiars de 0 a 3 anys; i l’acompanyament de l’alumnat per a la construcció dels seus itineraris formatius que per primera vegada inclouran l’educació no formal.
Millora de l’oralitat i foment de les llengües estrangeres
Aquest curs es posa en marxa un nou programa per promoure i millorar l’expressió oral de l’alumnat, tot incrementant les activitats orals, tant les acadèmiques com les escolars i d’entorn. També s’inclourà formació per al professorat i a través de les xarxes de centres es promourà la transferència d’experiències. Cal recordar que enguany, per primera vegada, s’ha inclòs a les proves de 4t d’ESO una avaluació de l’expressió oral a una mostra de 50 centres.
El conseller Bargalló ha assegurat que “hem pogut comprovar que l’alumnat acaba l’etapa obligatòria amb un bon coneixement gramatical i ortogràfic de les llengües, però amb una capacitat no adequada per expressar-se oralment, sobretot en català, anglès, francès i alemany. I calia treballar-ho. Cal ser capaços comunicativament i l’oralitat és un element clau, en una societat com l’actual, molt comunicativa i oral”.
En l’àmbit del plurilingüisme, es promouran a l’ESO estades d’immersió en llengua anglesa per 9.000 alumnes de centres d’alta complexitat; i es fomentarà la mobilitat d’alumnat i els intercanvis educatius amb França. També en llengua francesa enguany s’afegeixen 4 centres nous als 75 que actualment duen a terme el currículum mixt batxibac (batxillerat-baccaleauréat): Institut Icària (Barcelona), Institut Joan Fuster (Barcelona), Institut Milà i Fontanals (Igualada); i Institut Montilivi (Girona).
En altres llengües estrangeres i d’origen, es donarà continuïtat a l’oferta de llengües no curriculars d’àrab i xinès, amb la presentació dels nous currículums d’aquestes dues llengües. S’incrementarà en un 20% l’oferta de llengües estrangeres o d’origen en horari extraescolars, ampliant els acords amb entitats socials com l’Indian Cultural Centre, l’Associació de pares i mares de nens brasilers, i la Federació de Centres russos.
Per un batxillerat més flexible
El conseller també ha explicat que enguany s’iniciarà el batxillerat en 3 anys, que combina el batxillerat amb un cicle formatiu artístic de grau mitjà o un títol de tècnic esportiu. El pla pilot es durà a terme en 7 centres, i permetrà a l’alumne obtenir el títol de batxillerat i el del cicle formatiu.
Josep Bargalló ha posat de manifest la necessitat de reflexionar sobre el plantejament actual dels ensenyaments obligatoris: “El batxillerat és exclusivament el camí per anar a la universitat? Cal que ho sigui? L’FP és la que necessitem actualment? Els ensenyaments de règim especial ho són per si mateixos o perquè ho vam posar així al seu dia, com ara la dansa? Tenim bastant clar que una bona oferta de batxillerat no se circumscriu a aprovar la selectivitat. Si fem això ens equivoquem. Una de les ofertes en aquest sentit és el batxillerat a 3 anys combinat amb l’FP”.