Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.

La precipitació anual de l’any pluviomètric 2018-2019, període comprès entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019, ha presentat en general dèficit lleuger o trets de normalitat. A una gran part del país ha resultat ser entre el 70% i 110% de la precipitació mitjana climàtica anual corresponent al període 1961-1990 (figura 1).

 

La gran precipitació de la tardor del 2018, d’entre les més plujoses de les darreres dècades, ha quedat balancejada aquest any pluviomètric pel caràcter en general sec de l’hivern, la primavera i també de l’estiu.

 

 

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

 

L’any s’ha de qualificar de moderadament sec a poc més de la meitat del territori, on la precipitació no supera el 90% de la mitjana climàtica.

 

Les àrees amb dèficit se situen en una franja latitudinal que abraça algunes valls del Pirineu occidental, bona part del Prepirineu i també de la depressió Central, així com zones del prelitoral i litoral de la meitat nord, i gairebé a tot el terç sud del país, exceptuant les proximitats dels Ports.

 

Són petites les zones on sí que s’ha acusat més el dèficit pluviomètric, amb un percentatge de precipitació que ha baixat fins a valors d’entre el 60% i 70% respecte de la mitjana anual, i es corresponen a punts del Baix Ebre, Garrotxa i del litoral Empordanès, on es pot dir que l’any ha resultat ben sec.

 

És destacat el gradient important detectat a comarques com l’Empordà o la Garrotxa, amb zones litorals en el primer cas que s’han quedat a un 60% o 70% vers zones de l’interior que han assolit el 100% o superat el 110%.

 

Independentment de la comparativa amb la mitjana climàtica, en algunes estacions amb sèries disponibles des del 1950 ha estat entre els 10 anys pluviomètrics més secs dels darrers 69 anys; són els casos de Vielha, Vic, i Girona.

 

 

A un altre 50% de territori que afecta gran part del Pirineu, punts del Prepirineu i  bona part del litoral i prelitoral l’any ha presentat normalitat pluviomètrica, i fins i tot l’any ha estat plujós en algunes àrees de forma esparsa. Aquestes zones on ha resultat plujós són poques i reduïdes, se situen a les zones d’altitud del Pirineu, Prepirineu i Ports, així com també al litoral i prelitoral. En algunes d’elles l’any pluviomètric 2018-2019 ha estat dels més plujosos de les darreres dues dècades; el segon més plujós a l’estació de Constantí (Tarragonès) i el quart més plujós a Gisclareny (Berguedà) i també a l’Observatori Fabra (Barcelonès).

 

 

En termes de conques hidrogràfiques i en general, l’any pluviomètric 2018-2019 s’ha de considerar un any sec tant a les occidentals com a les orientals, tot i que amb una distribució i comportament molt irregular. A les capçaleres del Ter, Segre, Muga i Fluvià, així com de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana, ha estat normal o plujós, mentre que a la del Llobregat ha estat més aviat sec.

 

Els cursos baixos de la Tordera, Besòs, Llobregat, Foix i Francolí han tingut caràcter plujós, mentre que el de la Muga, Fluvià, Daró i també del Gaià i Ebre han tingut caràcter sec.

 

La desmesurada precipitació que va caure en els mesos d’octubre i novembre del 2018 ha estat la responsable d’un balanç pluviomètric prou equilibrat en general, ja que després l’hivern, la primavera i també l’estiu, han estat secs en general (figura 2).

 

Figura 2: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de  la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que configuren l’Any Pluviomètric 2018-2019

Pluviomètricament, la tardor de 2018 va ser la més plujosa de les darreres dècades, la que més dels darrers 40 anys a les Terres de l’Ebre, i la més copiosa dels darrers 20 anys a sectors del litoral, prelitoral i a l’interior del quadrant nord-est.

 

En canvi l’hivern 2018-2019 va ser sec o molt sec, particularment a la meitat est i al terç sud. La primavera 2019 també va ser seca, o molt seca al delta de l’Ebre, i finalment el recent estiu del 2019 ha resultat sec pràcticament a tot Catalunya, i sobretot a l’Alt Empordà.

 

El caràcter plujós resultant de l’Any Pluviomètric 2018-2019 a les zones litorals del Baix Penedès i del Tarragonès ve donat essencialment per l’octubre de 2018, el mes més plujós en el conjunt de Catalunya dels darrers 24 anys.

 

L’aigua de tardor afegida també durant el novembre, molt plujós tot i que no tant com l’octubre i molt més irregular en distribució, i l’aigua de les tempestes del passat juliol, ha estat la punta per a un balanç plujós de la zona del Barcelonès, dels Ports i a la zona més occidental de la serra del Cadí.

Pel que fa al mantell nival al Pirineu i Prepirineu, globalment l’any 2018-2019 ha estat força inferior al de l’any pluviomètric més nivós de cada sector que en alguns punts va ser just l’any anterior 2017-2018, un dels més nivosos i de característiques excepcionals. El gruix màxim del mantell nival no ha assolit els 2 m a cap estació meteorològica de les gestionades per l’SMC en cap moment.

 

Després d’una tardor d’entre les més nivoses de les darreres dècades, no va ser fins a finals de gener que es van produir les primeres nevades abundants de l’hivern, i es van assolir gruixos comparables als del gener de 2018, però l’acumulació de neu durant l’hivern 2018-2019 va ser en general inferior a l’hivern anterior. La primavera del 2019 també va registrar gruixos de neu mitjans discrets en comparació amb els darrers anys, i contrasta especialment amb els de la primavera del 2018, en què es van arribar a assolir valors excepcionals. La manca de nevades al març, que va continuar el període sec del febrer, ha estat un dels factors determinants. Tot i així, sí que cal esmentar algunes nevades relativament tardanes, al mes d’abril i sobretot durant el mes de maig, menys habituals.

 

Així, el mantell nival va ser força superior a la mitjana durant l’inici de l’any pluviomètric 2018-2019, sobretot a les estacions més afectades per situacions meteorològiques que estableixen flux humit i càlid del sud-est (figura 3) on es van assolir gruixos de més de 50 cm, valor molt superior a la mitjana de la tardor en general.

 

Després de la tardor el gruix del mantell ha resultat modest en general, similar al valor de la mitjana interanual en alguns casos o amb valor inferior en general, amb alguna excepció puntual al vessant nord a finals de la primavera.

 

No s’ha assolit el llindar dels 1.400 mm a cap de les estacions, ni a l’alta muntanya,  i només al sud del Segrià no s’ha assolit el llindar mínim dels 300 mm.

 

A continuació es mostren les estacions meteorològiques d’alta muntanya gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2018-2019 ha estat superior als 900 mm.

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m)	Val d'Aran	1359,1
Certascan (2.400 m)	Pallars Sobirà	1349,8
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	1347,3
Ulldeter (1.999 m) (XOM)	Ripollès	1296,6
Santuari de Núria (1.971m) (XOM)	Ripollès	1291.0
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló	Cerdanya	1240,9
el Port del Comte (2.316 m)	Solsonès	1124,1
Salòria (2.451 m)	Pallars Sobirà	1117,4
Bonaigua (2.266 m)	Pallars Sobirà	1075,8
Boí (2.535 m)	Alta Ribagorça	1028,5
Malniu (2.230 m)	Cerdanya	1019,3
el Port del Comte (1.813 m) (XOM)	Solsonès	1010,9
Sasseuva (2.228 m)	Val d'Aran	973,0

 

Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 900 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat els següents:

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
PN dels Ports	Baix Ebre	1187,3
Molló - Fabert	Ripollès	1127,7
Beget (XOM)	Ripollès	1122,1
Gisclareny	Berguedà	1105,8
Sant Pau de Segúries	Ripollès	998,4
Planoles (XOM)	Ripollès	974,4
Tortellà (XOM)	Garrotxa	953,6
Viladrau	Osona	947,3
Castellar de n'Hug - el Clot del Moro	Berguedà	918,3

 

Pel que fa als valors més baixos, es presenten a la taula següent les estacions gestionades per l’SMC on s’han mesurat valors inferiors als 350 mm, tots situats a Ponent com és esperable:

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Seròs	Segrià		290,0
Pantà de Riba-roja	Ribera d'Ebre		301,5
Torres de Segre	Segrià		310,6
Maials	Segrià		312,6
Aitona	Segrià		313,6
Lleida - la Femosa	Segrià		326,6
Almacelles  (XOM)	Segrià		329,0
Lleida - Torre Ribera (XOM)	Segrià		332,9
el Poal	Pla d'Urgell		337,5
Juneda (XOM)	Garrigues		338,1
Lleida – Butsènit (XOM)	Segrià		343,1

 

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’any pluviomètric 2018-2019 a partir del pròxim mes d’octubre, Totes aquestes informacions es publicaran a www,meteo,cat,