El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat aquest matí el document de bases del Pla estratègic de serveis socials 2020-2024. El futur pla esdevindrà un instrument clau per a planificar i dur a terme la reorganització i actualització del sistema català de serveis socials que s’adapti a la nova realitat social del país que han dibuixat els canvis sociodemogràfics, econòmics i tecnològics.

 

El Pla estratègic de serveis socials busca cohesionar, agilitar i universalitzar el sistema català de serveis socials, que sigui més efectiu i que garanteixi una atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària. Per aconseguir-ho, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa un procés participatiu en col·laboració amb la Secretaria de Transparència i Govern Obert, per escoltar i incorporar aportacions i expectatives d’agents socials implicats en el document de bases.

 

El Pla ha d’esdevenir el full de ruta de l’atenció social pel període 2020-2024 i ha de donar resposta als reptes actuals. En el pla sociodemogràfic, destaca la necessitat d'afrontar les desigualtats socials que la crisi econòmica ha consolidat, la feminització del risc de pobresa o exclusió, l’increment de l’envelliment, el sobreenvelliment i l’atenció a la discapacitat, així com a la diversitat de la societat catalana i de les llars que la composen i a una ciutadania més apoderada i conscient del seus drets i deures.

 

Pel que fa al desenvolupament i estat de situació del sistema, el Pla estratègic vol aconseguir una oferta universal i dirigir els serveis socials al conjunt de la ciutadania. Alhora, afronta els reptes d’articular-se i ordenar-se per superar la fragmentació actual i desplegar un sistema d’informació, innovació, coneixement i recerca.

           

El conseller ha explicat que amb el futur pla la ciutadania disposarà d’un model d’atenció social més proper i adaptat a les seves necessitats, proactiu, preventiu i comunitari. En aquest sentit, l’objectiu és que totes les persones empadronades a Catalunya coneguin el seu centre de serveis socials i el seu professional de referència. “El sistema català de serveis socials és un sistema universal que ampliarà la seva cobertura”, ha remarcat el conseller, “per això cal vertebrar-lo a partir d’una xarxa d’atenció que acompanyi a totes les persones al llarg de la vida per a assegurar-ne l’autonomia personal”.

D’altra banda, El Homrani també ha insistit en que és necessari intensificar la prevenció i evitar o retardar tant com sigui possible la institucionalització:  “Hem de veure el sistema de serveis socials com un element preventiu, igual que veiem el sistema de salut”. En aquest sentit, el document de bases posa l’accent en actualitzar i flexibilitzar els models d’atenció de tot el sistema, així com en impulsar els sistemes preventius: atenció comunitària, atenció a les famílies, infància i joventut, i promoció de l’autonomia personal.

 

Pel que fa als professionals, disposaran d’unes condicions i un entorn de treball millorats i adaptats a una realitat social canviant. Els rols de les professionals evolucionaran, tindran més formació, suport i disposaran de noves eines, com ara sistemes d’informació, recerca, informació compartida, eines comunes de cribratge i protocols compartits, entre d’altres. “Tenim clar que els i les professionals volen i han prioritzar la prevenció i la intervenció abans que la gestió administrativa”.

“Les treballadores i els treballadors del sistema català de serveis socials són l’actiu més important que tenim, per això fem una aposta perquè tinguin un paper més actiu i participatiu en la planificació i avaluació del sistema”, ha reblat el conseller.

 

El document que s’ha presentat avui és “un pas endavant del sistema català de serveis socials. Hem d’aconseguir que no sigui el germà petit de l’estat de benestar”, ha subratllat El Homrani, i ha remarcat la voluntat de “vincular en aquest procés tots els agents implicats: teixit social, persones ateses, professionals, ens locals i partits polítics. Hem de ser capaços de tenir un pla estratègic acordat entre tots i totes.”

 

Per impulsar aquests canvis de fons del sistema, el document de bases s’estructura en 5 palanques de transformació que inclouen 13 eixos de treball. En aquest sentit, el document detalla prop d’una seixantena d’objectius a assolir en els propers 4 anys i més de 140 actuacions.

 

Les palanques de transformació que vertebren el pla són les següents: