Direcció General de Comunicació

Calldetenes

El Govern declara el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes, bé cultural d'interès nacional

query_builder   17 setembre 2019 13:15

event_note Nota de premsa

El Govern declara el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes, bé cultural d'interès nacional

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona), delimitar-ne l’entorn de protecció.
 
El monestir o convent de Sant Tomàs de Riudeperes és un element singular en el context de l’arquitectura conventual del segle xvi que recull valors arquitectònics i de decoració de l’estil gòtic tardà, renaixentista i modernista. L’actual monestir és un edifici construït durant els segles xvi i xvii.
 
La primera notícia documental del monestir data de l’any 1045, segons la qual al lloc de Riudeperes hi havia una església dedicada a Sant Tomàs. L’actual monestir va ser construït per framenors del convent de Sant Francesc de Vic a mitjan segle xvi sobre l’anterior convent agustinià del segle xi. El convent va tenir diversos usos al llarg de la seva història: primer com a canònica augustiniana, després com a col·legi franciscà; més tard com a seminari i col·legi dels religiosos camils i, posteriorment, com a escola de nens i nenes amb disminucions psíquiques. A partir de principis del segle xx va patir un fort deteriorament, fins que darrerament se n’han iniciat les obres de restauració.
 
El monument està format per l’església, el claustre, el refectori, la biblioteca, la sagristia i les dependències ubicades al voltant del claustre (la masoveria, el graner i les ampliacions posteriors).
 
L’església és de planta de creu llatina coberta amb volta de canó i cúpula ovalada sobre petxines en el transsepte. La sagristia és d’estil renaixentista, coberta amb volta quadripartida de dos trams i nervis de pedra. L’edificació del refetor, ubicat al sud-est del monestir, té planta rectangular coberta també amb tres trams de volta nervada. La sala de la biblioteca està situada al nord-est del monestir i també és de planta rectangular coberta per tres trams de volta nervada quadripartida amb claus de volta esculpides. Se’n conserven les llibreries i una col·lecció de 32 gravats sobre la vida de Sant Camillo de Lellis, signats pel gravador N. Sangiorgi. El claustre, ubicat al sud de l’església, es va construir el segle xvi en estil renaixentista i gòtic tardà i és un dels pocs que es conserven a Catalunya amb aquestes característiques. És de planta trapezoidal, de dos pisos d’alçada, i està situat al centre del convent i delimitat per l’església i per les antigues dependències conventuals.
 
Les quatre façanes del claustre estan construïdes a base de pilars i arcs de pedra, coronades per una coberta tradicional de bigues i llates de fusta, rajola ceràmica i teula àrab. El punt de trobada de les façanes es resol amb pilastres, amb l’acabament a la coberta d’una gàrgola de pedra que desaigua cap al pati. Al centre del pati se situa un pou amb elements decoratius de pedra d’estil renaixentista.