- El Consell Executiu també ha rebut un informe elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la participació d’Empresa i Coneixement, que detalla les accions per fer front de manera urgent a l’emergència climàtica
- El Govern participarà la setmana vinent a Nova York en diferents actes relacionats amb la cimera d’acció climàtica de les Nacions Unides
El Govern ha aprovat un acord on expressa el seu suport a les iniciatives ciutadanes que estan sorgint per fer front a l’emergència climàtica i en reitera el seu compromís. D’altra banda, el Govern reconeix que l’emergència climàtica és un repte principal de país i convida tota la societat catalana a implicar-s’hi. Finalment, l’Executiu ha acordat participar en les iniciatives de caràcter nacional i internacional en què sigui possible la seva implicació.
El 27 de setembre està convocada una vaga global pel Clima, que es pretén que sigui la culminació d’una setmana de mobilitzacions que comencin el 20 de setembre. Aquestes manifestacions començaran abans de la Cimera d’Acció Climàtica que tindrà lloc el 23 de setembre a Nova York i s’allargaran fins el dia 27.
A Catalunya, més d’un centenar d’organitzacions s’han adherit al “Manifest per una nova governança de la transició energètica”. En aquest sentit, el Govern és plenament conscient del repte que suposa el canvi climàtic i, per aquest motiu, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, estableixen la necessitat de superar progressivament l’etapa d’una economia basada en els combustibles fòssils.
Així mateix, davant les constants alertes de la comunitat científica, el Govern va decidir mitjançant el seu Acord de 14 de maig de 2019, declarar formalment l’emergència climàtica i ambiental, unint-se així a les declaracions d’institucions polítiques d’arreu del món, assumint una sèrie de compromisos per tal d’assolir els objectius establerts en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts per la Llei 16/2017, d’1 d’agost, esmentada.
Mesures urgents per fer front a l’emergència climàtica
El Govern també ha rebut l’informe del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre el contingut del paquet de mesures urgents per fer front a l’emergència climàtica que ha elaborat aquest departament amb la participació del Departament d’Empresa i Coneixement. El document concreta un seguit d’accions que s’han de dur a terme després que el Govern declarés formalment l’emergència climàtica a mitjans del passat mes de maig, unint-se a institucions polítiques d’arreu del món, i assolint diferents compromisos. Aquestes accions són legislatives, de governança, de generació del coneixement, de sensibilització i conscienciació, de justícia climàtica, d’impuls a la transició energètica i a la mitigació, i d’increment de la capacitat adaptativa.
Nova legislació
En el termini de tres mesos està previst presentar al Parlament una proposta de Decret Llei per fer front a l’emergència climàtica i establir totes aquelles mesures legals que permetin avançar en l’assoliment dels objectius de la Llei del canvi climàtic, amb especial atenció a la promoció de les energies renovables, l’autoconsum, i l’energia distribuïda. La norma refermarà el compromís de Catalunya davant el repte del canvi climàtic i la transició energètica cap a una societat baixa en carboni, tot presentant mesures alternatives als articles anul·lats pel Tribunal Constitucional a la Llei.
També es presentarà al Parlament, en el marge de quatre mesos, una proposta de Llei de bases de la transició energètica de Catalunya i de transformació de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) en l’Agència Catalana d’Energia i, en sis mesos, una proposta de llei de fiscalitat climàtica sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de determinades activitats econòmiques. Aquesta norma ha de donar compliment al manament legal previst a la Llei del canvi climàtic sobre la creació d’un impost a les activitats que generen més emissions.
Cimera catalana del canvi climàtic
A nivell de governança, el text estableix que, d’aquí a sis mesos, se celebrarà una cimera catalana del canvi climàtic, en la qual tots els sectors ambientals, econòmics, socials, polítics i acadèmics estaran convidats a participar, per acordar un full de ruta, a curt i mig termini, que permeti afrontar les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic. Amb caràcter previ es mantindran reunions amb els sectors implicats per intercanviar i conèixer les diferents propostes sobre la manera d’afrontar el repte del canvi climàtic a Catalunya. En el mateix termini, es constituirà la Taula social del canvi climàtic, que esdevindrà l’òrgan col·legiat que canalitzarà la participació, la informació i la consulta a les entitats i organitzacions més representatives del teixit social, econòmic i ambiental de Catalunya sobre les polítiques climàtiques.
La Comissió interdepartamental del canvi climàtic, l’òrgan del Govern que coordina la planificació de les polítiques climàtiques i fa el seguiment del seu acompliment, es reuneix de manera periòdica, amb la propera trobada prevista a principis d’octubre. Finalment, s’està treballant en la creació de l’Agència Catalana d’Energia, que esdevindrà l’instrument del Govern que durà a terme el procés de transició energètica a Catalunya.
Nova Estratègia d’adaptació
Un dels elements més substancials per incrementar la capacitat adaptativa del territori i la societat catalana als impactes del canvi climàtic és mitjançant la inclusió d’accions en les planificacions sectorials.
En aquest segon semestre de 2019, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), del Departament de Territori i Sostenibilitat, iniciarà els treballs de redacció de la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) horitzó 2021-2030. D’acord amb la Llei del canvi climàtic, l’ESCACC és l’element de planificació de les polítiques d’adaptació a partir del qual els departaments de la Generalitat, en l’àmbit de les competències respectives, han de desenvolupar els plans d’acció sectorials corresponents.
Impuls a la transició energètica i a la mitigació
De l’anàlisi de les dades dels inventaris de les emissions de GEH de Catalunya, es fa palès que el sector del processament de l’energia és clarament predominant, amb uns valors de l’ordre del 70% del total de les emissions. Per tant, és absolutament necessari assolir exitosament la transició cap a models energètics no intensius en emissions. Aquesta transició en molts sectors industrials implica no tan sols un canvi de fonts d’energia sinó el redisseny dels processos productius.
S’iniciaran els treballs per elaborar un pla territorial sectorial específic per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica; durant l’any 2020 es presentarà al Govern l’estratègia SOLARCAT, que determinarà els objectius estratègics i numèrics per a l’energia fotovoltaica i que inclou el desenvolupament d’una estratègia territorial per a la implantació de les energies renovables en el territori de Catalunya; i s’impulsarà el vehicle elèctric, la neutralitat en carboni del Sistema Tarifari Integrat de Transport Públic de l’àrea de Barcelona, l’electrificació dels ports i els plans de descarbonització sectorials, indústria i primari.
Generar coneixement
El Govern mantindrà i potenciarà l’excel·lent xarxa de centres de recerca i d’innovació que desenvolupen des de fa anys una important tasca de generació de coneixement en molts àmbits rellevants del canvi climàtic. En destaca l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb la seva calculadora per a l’estimació del potencial fotovoltaic a les teulades o el projecte de modelització de la inundació, l’erosió i l’acumulació de la dinàmica litoral; o la col·laboració IRTA-CREAF-CTFC-DARP-ICGC que ha permès la creació d’un mapa dels estocs de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya.
L’OCCC encarregarà al Servei Meteorològic de Catalunya la regionalització estadística de l’escenari climàtic 2050 a Catalunya. Per monitoritzar els impactes del canvi climàtic es destinaran recursos a la creació, el reforç, l’ampliació, el manteniment i la sistematització de les xarxes d’observació en els ecosistemes marins i terrestres.
Accions de justícia climàtica
En tot procés de canvi i transformació, cal estar amatents a aquells àmbits on poden produir-se conseqüències negatives, bé sigui pel propi fet de substitució d’unes tecnologies per altres, bé sigui per la dificultat que per a determinats col·lectius socials pot suposar mantenir el ritme de la transformació. És per això que cal preveure aquests efectes colaterals i establir els mecanismes que facilitin que ningú quedi enrere.
En aquest sentit, el Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal que inclou una exempció en l’anomenada “tarifa social” als usos domèstics de l’aigua amb l’objectiu d’ajudar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat.
Alhora, té previst engegar un programa de suport a la indústria de la mobilitat i de l’automoció per enfortir-ne la competitivitat i reorientar els llocs de treball que puguin perillar i fer front als grans desafiaments de la indústria. També iniciarà els treballs tècnics necessaris per a identificar aquells sectors que puguin resultar més afectats econòmicament o ser més sensibles en l’àmbit laboral als impactes derivats de la transició energètica i climàtica i proposar mesures concretes encaminades a garantir-ne un tractament equitatiu i inclusiu. Finalment, presentarà un Pla estratègic d'alerta climàtica amb perspectiva de gènere i igualtat social de manera transversal a totes les mesures de la Llei i basat en la justícia climàtica.
Suport a les mobilitzacions mundials pel clima
El Govern també ha aprovat donar suport a les diferents accions adreçades a la lluita contra el canvi climàtic convocades a nivell mundial per al divendres 27 de setembre, coincidint amb la cimera d’acció climàtica de les Nacions Unides de Nova York, on hi participarà el Govern. D’aquesta manera, comparteix la preocupació ciutadana pel canvi climàtic i la insuficiència de les mesures empreses per revertir-lo a escala global i local i comprèn les mobilitzacions democràtiques reclamant una major atenció i actuació per part dels poders públics. També lamenta no disposar de les capacitats legislatives i executives necessàries per a poder impulsar les mesures més eficaces, sobretot en l’àmbit de les imprescindibles transicions energètica, industrial i de mobilitat. Malgrat aquesta crucial limitació, continuarà impulsant iniciatives -amb l’administració local, el món empresarial i la societat civil- per mitigar les emissions, adaptar-se als efectes i preparar-se per als impactes catastròfics.
El Govern entén que, més enllà de les accions concretes, la clau és modificar els mecanismes de presa de decisions, tant a l’escala pública com de les organitzacions econòmiques com de les persones i les famílies. Per això, es compromet a dur a terme aquest canvi en la cultura organitzativa en l’àmbit de la Generalitat i encoratja la societat i el món econòmic a fer el mateix.
