La Direcció General de Joventut (DGJ) destina aquest 2019 un total de 2.232.940 euros a 183 ajuntaments i 12 consells comarcals de les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Catalunya Central per a desplegar polítiques destinades específicament als i les joves de 16 a 29 anys que viuen a la demarcació de Barcelona, que l’any passat sumaven 802.927 persones.

 

En concret, 436.718 euros són per als serveis comarcals de joventut, que es destinen a inspeccionar les instal·lacions juvenils, seguir les activitats d’educació en el lleure o contractar el tècnic comarcal de joventut; 455.000 euros més són per al funcionament de les Oficines Joves, on els professionals assessoren els joves de cada comarca en tots els àmbits vitals; i 1.341.222 euros més s’inverteixen en Plans Locals o Comarcals de Joventut, que són les eines del món local per a planificar i desplegar accions que facilitin la inclusió, l’emancipació i l’apoderament del jovent.

 

Aquesta darrera partida es destina -mitjançant contractes programes- als 12 consells comarcals, a 145 municipis de menys de 20.000 habitants, així com a 38 municipis de més de 20.000 habitants.

 

Al conjunt de Catalunya, el total de la inversió de la DGJ és de 6,6 milions d’euros per a 670 ens locals (ajuntaments i consells comarcals). A banda d’aquesta inversió de la DGJ, el conjunt del Govern va invertir 385 milions d’euros el 2018 a través del Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut per a beneficiar els joves de 16 a 29 anys, que l’any passat eren de 1.086.556.

 

Es tracta d’inversions en 485 actuacions en educació, treball, habitatge, salut, participació, cultura i inclusió social. Aquesta despesa augmenta fins els gairebé 550 milions si s’hi afegeixen els avantatges fiscals que afecten de manera específica el col·lectiu juvenil.

 

Són dades que ha donat a conèixer aquest matí la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, durant la trobada “Som Joventut” de regidors/es i consellers/es comarcals de joventut de la demarcació de Barcelona que la DGJ ha organitzat aquest matí al Centre Cultural de Can Lleonart, d’Alella (el Maresme). Ho ha fet acompanyada de l’alcalde d’Alella, Marc Almendro.

 

Per Georgina Oliva, l’aposta del Govern pel món local és “l’expressió de la voluntat política per desenvolupar polítiques nacionals de joventut seguint criteris de proximitat, equilibri territorial, transparència i coordinació institucional”. En aquest sentit, Oliva ha indicat que les subvencions arriben tant a municipis molt poblats com a municipis petits que disposen de molts pocs recursos per a fer les seves pròpies polítiques de joventut.

 

Durant la jornada, que és la primera trobada dels responsables polítics de joventut dels ens locals després de la constitució dels ajuntaments i consells comarcals, s’han donat a conèixer els recursos que la DGJ aporta al món local més enllà de les subvencions, com són l’assessorament, la formació o els programes. Així mateix, ja està treballant en l’elaboració consensuada del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2021-2030.

 

També s’han analitzat els principals reptes de les polítiques locals de joventut, com són la d’augmentar els recursos, incrementar la coordinació entre els agents, legitimar-se i esdevenir una prioritat pel conjunt de les institucions o millorar la visualització de la seva utilitat social.

 

La vuitantena d’assistents a la trobada d’Alella participaran en tres tallers simultanis per a millorar les polítiques locals en clau de joventut. Un taller estarà dedicat a les estratègies per a fer participar i incloure els joves a l’hora prendre decisions sobre les polítiques que els afecten. En un altre taller es donaran a conèixer estratègies per apoderar les polítiques de joventut i fer que aquestes influeixin més sobre la resta d’àrees de l’ajuntament. I finalment, una tercera formació estarà dedicada a vehicular les estratègies polítiques a través dels Plans Locals de Joventut (PLJ).

 

Aquests documents són considerats per la majoria d’ens locals com a eines de planificació que milloren el coneixement i el contingut de les polítiques de joventut. En concret, el 90% dels municipis van valorar-lo en aquests termes en l’Enquesta de Municipis i Comarques (EMC) elaborada recentment per l’Observatori Català de la Joventut. Així mateix, l’Enquesta conclou que els municipis que elaboren i despleguen polítiques de joventut sota el paraigües d’un PLJ compartit i reconegut pel conjunt del consistori assoleixen una major efectivitat i complexitat en la seva acció adreçada a joves.

 

“La intervenció en joventut és una necessitat de primer ordre i, per tant, ens hem d’arremangar per posar les persones joves al davant i fer polítiques transformadores i en positiu des del món local, tant l’urbà com el rural”, ha exposat Georgina Oliva durant l’obertura de la jornada. En aquest sentit, la secretària ha posat en valor el paper dels regidors i regidores de joventut i dels ens locals com a institucions més properes als joves.

 

Així mateix, la secretària ha reclamat coresponsabilitat als nous responsables de joventut per intensificar les polítiques que reverteixin les desigualtats socials, com són les de gènere, inclusió, interculturalitat i mobilitat.

 

Tot i tractar-se de les matèries de joventut que registren una menor intervenció dels ens locals, l’atenció de joves vulnerables o el foment de la igualtat de gènere i la prevenció  de la violència masclista són els àmbits que més han incrementat l’acció dels ajuntaments des del 2009, amb augments de fins el 21%. “Sense oblidar les polítiques que afavoreixen la cultura, el lleure, la participació, l’associacionisme o les transicions juvenils, la voluntat transformadora de les polítiques de joventut ens obliga a fer més esforços en aquells col·lectius que més ho necessiten, com són els joves vulnerables per raons de gènere, socials o econòmiques”, ha argumentat la secretària.

 

Sobre aquesta qüestió, la responsable de Joventut ha posat de manifest la importància de la col·laboració entre el jovent organitzat, els professionals de joventut i els responsables polítics de joventut. “Per legitimar i situar les polítiques de joventut a primera línia, hem de treballar tots a l’una”, ha indicat Georgina Oliva.

 

En aquest sentit, Oliva ha recordat la fortalesa de les estructures de joventut als ajuntaments i consells comarcals. Segons l’estimació de l’EMC, a Catalunya hi ha avui 1.039 professionals de joventut a l’administració local. A l’AMB, el 93% dels municipis disposen d’algun professional de joventut, mentre que a la Catalunya Central el percentatge és del 81%.

 

I pel que fa a regidories, el 53% dels ajuntaments de l’AMB disposen d’una regidoria de joventut exclusiva de joventut, el 40% en té una d’exclusiva i el 7% restant no disposa d’una àrea de govern amb aquesta responsabilitat. A la Catalunya Central, els percentatges són del 34%, 59% i 7%, respectivament.

 

A banda del nombre de professionals i regidors/es, una de les principals conclusions de l’Estudi que també s’ha destacat indica que els ajuntaments que disposen d’àrees pròpies de joventut es tradueixen en una millor atenció integral als problemes dels joves, ja que permeten dissenyar respostes adaptades als diferents perfils de joves i necessitats.

 

 

A més de les subvencions a les institucions locals, la Direcció General de Joventut també va destinar el 2018 un total de 6,1 milions d’euros a 1.017 associacions juvenils i entitats d’educació en el lleure arreu de Catalunya.

 

D’aquesta quantitat, 504.035 € van ser per a associacions juvenils i entitats implantades a l’AMB o a les comarques centrals. A aquesta partida cal sumar-hi el suport econòmic amb què la DGJ finança les grans i mitjanes federacions catalanes, les quals distribueixen aquests ajuts de manera proporcional als esplais, caus i altres entitats que tenen implantades arreu del territori.