- El Govern geolocalitza 602 atacs contra la participació política, l’associació, la reunió, la manifestació o la llibertat d’expressió, ocorreguts a Catalunya des de l’1 de gener del 2017
- El mapa inclou denúncies rebudes a l’ODCP i informació facilitada per ComuniCATs, MediaCat, Impulso Ciudadano i diferents partits polítics
L’Oficina dels Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat ha publicat una cartografia de la intolerància política a Catalunya. Es tracta d’un recull de casos documentats i contrastats, ocorreguts a Catalunya des de l’1 de gener del 2017, en què, des de la mateixa societat civil, s’han vulnerat, atacat o restringit drets bàsics com el de participació política, el d’associació, el de reunió, el de manifestació o la llibertat d’expressió.
Concretament, s’han geolocalitzat 602 casos, 255 dels quals són de vandalisme contra entitats; 99 contra particulars; 150 atacs contra la integritat física; 91 intimidacions, insults i amenaces; i 7 accions de vandalisme simbòlic.
La informació prové de sis fonts principals: denúncies rebudes directament a l’ODCP, recerca feta des de l’ODCP, la cartografia d’incidents violents elaborada pel col·lectiu ComuniCATs, l’anuari MediaCat del grup de periodistes Ramon Barnils, l’informe sobre la violència política elaborat per l’entitat Impulso Ciudadano i les dades facilitades pels partits polítics. Els casos que no s’han pogut ubicar de manera exacta, s’han referenciat a l’ajuntament del municipi corresponent.
Els casos que s’han inclòs en aquesta geolocalització són incidents que han estat motivats per la ideologia política de la persona agredida o del col·lectiu, entitat o institució atacada. S’han exclòs les accions vinculades a l’exercici del dret a la manifestació i al dret a la protesta. Tampoc s’han tingut en compte els casos relacionats amb la violència institucional o qualsevol altra forma de repressió provinent dels poders públics.
Intolerància política: atacs contra posicionaments polítics
L’article 19 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de l’ONU, signat pel Regne d’Espanya l’any 1977, diu que “tothom té dret a mantenir opinions sense ingerències i tothom té dret a la llibertat d’expressió; dret que inclou buscar, rebre i difondre informacions i idees de tot tipus, sense consideracions de fronteres, tant si és de forma oral o escrita, com de forma impresa o artística, o qualsevol altre procediment triat”.
L’article 20 del mateix acord afegeix que “totes les apologies d’odi nacional, racial o religiós que incitin a la discriminació o a l’hostilitat o a la violència han de ser prohibides per la Llei”
De la lectura d’aquests dos articles, l’Oficina de Drets Civils i Polítics conclou que els atacs contra persones, entitats o institucions pel sol fet de mantenir i expressar públicament un determinat posicionament polític (sempre que no inciti directament a l’odi o a la discriminació) no són acceptables i entrarien en la categoria d’intolerància política que recull aquest informe.
1