Direcció General de Comunicació

Consellera Budó

Budó: "Hem d'erradicar totes les violències que limiten la nostra llibertat com a dones. La situació fa temps que és dramàtica"

query_builder   23 octubre 2019 15:35

event_note Nota de premsa

Budó: "Hem d'erradicar totes les violències que limiten la nostra llibertat com a dones. La situació fa temps que és dramàtica"

  • La consellera de la Presidència i màxima responsable de les polítiques de Dones ha fet aquest migdia la cloenda del I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, organitzat per l’Institut Català de les Dones
Consellera Budó

“Hem d’erradicar totes les violències que limiten la nostra llibertat com a dones, que ens converteixen en ciutadanes de segona, que ens ataquen i ens colpegen”. La consellera de la Presidència i màxima responsable de les polítiques de dones del Govern, Meritxell Budó, ha fet avui aquesta crida durant la cloenda de I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, que s’ha celebrat els dies 22 i 23 d’octubre a l‘antiga fàbrica Fabra i Coats.

“La situació ja fa temps que és dramàtica. Pràcticament no hi ha dia que no llegim al diari o escoltem a la ràdio alguna notícia sobre l’assassinat d’una altra dona a mans de la seva parella o un nou cas de violació grupal”. “Cal que hi posem solució ja, sense més esperes”, ha denunciat Budó.

Davant un auditori format per representants del món acadèmic, de les entitats i de l’administració, la consellera ha reiterat que les polítiques de dones són “una autèntica prioritat” per al Govern de la Generalitat, un executiu que treballa per “assolir una societat justa i amb igualtat d’oportunitats per a dones i homes i per eradicar les violències que ataquen les dones”.

En aquest sentit, el Govern va aprovar el passat mes de juliol les actuacions de prevenció i eradicació de les violències masclistes en el marc del II programa d’intervenció integral contra la violència masclista, un dels eixos del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022.

Tot i això, Budó ha admès que “encara queden molts reptes a assolir” i s’ha compromès a “seguir treballant” amb l’objectiu “d’aportar solucions a les dones catalanes que contribueixin a fer un món millor”. La nostra societat no serà justa ni garantirà els drets de les dones a viure lliures de violència fins que aquesta no desaparegui del nostre entorn”, ha conclòs.

I Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes

Organitzat per l’Institut Català de les Dones, el Congrés ha tingut com a objectiu reunir en un mateix espai les persones professionals dels circuits de violència masclista, el personal de les Administracions Públiques encarregades d’intervenir en el disseny i l’execució de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, les entitats de dones del territori i el conjunt del teixit associatiu feminista català.

La consellera ha considerat un “encert” que el Congrés hagi aplegat acadèmiques i entitats per afrontat les violències masclistes “des d’una perspectiva global” i tenint en compte diferents àmbits, com les polítiques públiques, l’acadèmia, l’activisme i la vida quotidiana, fet que ha permès debatre estratègies d’abordatge “d’una forma més complexa i justa per a totes les dones”.

“Sou partícips i companyes en la definició d’estratègies comunes per eradicar les violències masclistes. Sense dubte, acadèmiques i entitats sou agents imprescindibles en l’avenç cap a una societat igualitària i lliure de violències masclistes”, ha destacat Budó

El primer Congrés que aborda la violència masclista a aquest nivell a Catalunya s’ha estructurat en tres blocs, cadascun del quals ha comptat amb una ponència i una conferència i diversos tallers simultanis. Els temes abordats ahir han estat: les violències masclistes com a una vulneració dels drets humans de les dones, i les violències estructurals i resistències feministes. Aquest matí les diferents ponents han aprofundit sobre les violències sexuals com a forma de control social.

La ponent internacional Caddy Adzuba, advocada, periodista i activista feminista de la República del Congo, ha parlat de la violència sexual com a arma de guerra: “en el meu país cada minut moren més de 40 dones a causa de la violència, i les dones, i els seus cossos son  utilitzats com a camp de batalla”. Ha narrat la crueltat i ha fet veure “les dones que hi ha darrere les xifres. No podem dir ‘ha mort una dona’, hem de donar el nom d’aquesta dona. No una xifra”. Adzuba ha posat l’accent en el fet que al seu país “les  dones pateixen a les seves carns per culpa del mineral per fer telèfons mòbils”. I ha expressat que cal “demanar responsabilitat a les multinacionals que fan mòbils per a què respectin la vida de les dones en les zones en conflicte per aquesta causa”.

Nerea Barjola, politòloga i doctora en Feminismes i Gènere. Autora de Microfísica sexista del poder: el caso de Alcásser y la construcción del terror sexual, ha exposat el seu treball sobre la narració mediàtica del perill i el terror sexual que va influir en moltes dones joves la dècada del 90. Segons Barjola “les representacions que els mitjans fan de casos d’agressions i assassinats a dones son violència sexual per sí mateixos. Hi ha campanyes que reforcen la idea que les dones necessitem protecció i que nosaltres som les dèbils. Quan els homes diuen que ens protegeixen estan preservant els privilegis que tenen. Calen homes que es deconstrueixin. No necessitem que els homes ens cuidin sinó que tinguin una actitud activa davant la violència sexual que ells mateixos produeixen”. Aquesta autora ha subratllat que “la representació de les dones fluctua entre el plaer i la por. Si continua aquesta representació mediàtica del terror sexual és impossible tenir una vida lliure. Els cossos de les dones han de ser tractats des de l’empoderament i l’agència i la perspectiva feminista”.

En el taller “A la recerca d’un model integral d’abordatge de les violències sexuals”, a càrrec de Montse Pineda, de Creación Positiva, s’ha posat de relleu que “la violència sexual és l’epicentre del sistema patriarcal. La violència sexual, pel fet que és significativament estructural, està naturalitzada per la socialització i les institucions més bàsiques”. Pineda també ha destacat que “per canviar el model d’abordatge de les violències sexuals hem de repensar el paradigma: el centre hem de ser les dones i l’experiència de les dones. Cal posar el centre en la reparació. El canvi de paradigma passa per desnaturalitzar les violències”.

El taller “Les violències  sexuals en dones amb diversitat sexual” ha comptat, entre d’altres, amb Carolina Checa, treballadora social i sexòloga, experta en aquest camp, qui ha posat l’accent en la importància de deconstruir els relats que culpabilitzen les víctimes i ha assenyalat que en el cas de les agressions sexuals a les dones amb diversitat funcional hem de tenir sempre clar que “mai la causa de l’agressió sexual a una dona amb diversitat funcional és la diversitat que es pateix”.  Melani Alcalá, activista feminista pels drets de les persones amb síndrome de Down, ha posat l’accent en visibilitzar que les dones amb diversitat funcional son les que pateixen més agressions sexuals i ho ha atribuït a que un dels espais habituals son els de cures, on “normalment la dona no tria qui la cuida”. 

Neus Andreu, de Fil a l’agulla, ha afirmat en el taller sobre l’abordatge de les agressions sexuals que “davant les agressions sexuals la denúncia és totalment insuficient per a la víctima, l’agressor o la comunitat”. Ha continuat exposant que “els tempos i les necessitats de la reparació els marquen les supervivents de les agressions sexuals”.