• La tipificació de les infraccions i la quantia de les sancions s’inclouran mitjançant la modificació de la Llei de d’orientació agrària i tindran com a objectiu protegir la sanitat animal, evitant el contagi i propagació de malalties, així com garantir el benestar dels animals presents a l’explotació
  

• La modificació d’aquesta Llei també permetrà actualitzar les sancions en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes, incloent els nous requisits que recull el Decret de dejeccions aprovat el mes de juliol passat
  

El Govern ha aprovat la memòria preliminar prèvia a la modificació de la Llei 18/2001, d’orientació agrària. Aquesta modificació ha de permetre afegir un nou capítol a l’esmentada Llei per tal de tipificar les infraccions i introduir un règim sancionador específic en matèria de sanitat i benestar animal derivat de l’entrada de persones alienes no autoritzades en explotacions ramaderes i altres instal·lacions amb risc higienicosanitari.

Es proposa definir les infraccions relacionades amb les entrades il·legals a explotacions ramaderes i instal·lacions amb riscos higienicosanitaris de manera que quedin tipificades tant les conductes que produeixen un perjudici a la salut i al benestar dels animals com aquelles que suposen un risc per a aquests béns protegits.

D’igual manera, es proposa establir les sancions concordants i proporcionals amb els perjudicis causats, així com els criteris de graduació en funció de determinats supòsits específics inherents només a aquestes conductes (com pot ser per exemple el fet de difondre les accions a través de mitjans audiovisuals o promoure la participació en aquest tipus d’activitats).

Quatre irrupcions massives a granges catalanes durant el 2019 

Durant els últims anys han proliferat a tot Europa una sèrie d’accions per part d’algunes entitats en defensa dels animals en contra del model de cria d’animals de producció en granges. Es tracta d’un moviment que va néixer a Austràlia i que, amb accions suposadament pacífiques, entren a les granges o els escorxadors per tal de denunciar les condicions en les quals es crien els animals. A Catalunya, durant el 2019 s’ha produït una sèrie d’entrades massives a granges o escorxadors per part d’aquests grups de defensa animal per tal de denunciar les condicions de cria d’aquests animals.

Així, el març passat es va produir una entrada  massiva  a una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor, l’abril un grup format per 123 persones van entrar i ocupar les instal·lacions d’un escorxador al terme municipal de Riudellots de la Selva, el juliol 150 activistes van entrar  a una granja de vaques a Sant Antoni de Vilamajor, i la darrera va ser el setembre, amb la irrupció de 75 persones a una granja de conills de Gurb.

Aquests grups, cada cop més nombrosos, irrompen a diferents granges o instal·lacions de forma sobtada i de manera organitzada sense garantir les  mesures de bioseguretat necessàries per evitar la introducció de malalties i provocant situacions d’estrès als animals.

Amb aquest nou marc normatiu, es vol dotar a l’Administració d’eines per lluitar contra aquest tipus de conductes,  que en molts casos no es poden sancionar de manera  proporcionada, perquè a la normativa no hi ha infraccions tipificades que descriguin exactament aquestes conductes i el risc que suposen per a la sanitat i el benestar dels animals.

En aquest sentit, el setembre passat, la Generalitat va posar en marxa un protocol d’actuació entre la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, la Direcció General d’Agents Rurals i el Cos de Mossos d’Esquadra, i es va elaborar un tríptic informatiu de recomanacions per als titulars d’aquestes explotacions sobre com prevenir aquestes accions o com actuar si finalment es produïen.

Sancions derivades de l’aprovació del decret de dejeccions ramaderes

La modificació de  la Llei també preveu introduir canvis a l’actual règim de sancions en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants, introduint els nous requisits del Decret de dejeccions ramaderes aprovat el passat mes de juliol, i basant-se en l’experiència en l’aplicació de les disposicions fins ara vigents, cosa que ha denotat la necessitat de millorar-les.

Així, es considera que cal:

- Sistematitzar les infraccions en matèria de dejeccions ramaderes, a més d’incloure situacions infractores que no tenien cobertura legal pròpia, creant així una llista d’infraccions adequada a les necessitats de protecció del medi en relació amb la contaminació de les aigües causada o provocada pels nitrats d’origen agrari.

- Desglossar determinades tipologies d’infraccions en tres nivells o en dos nivells, en funció de la intensitat o la quantificació de la gestió incorrecta, així com modificar la graduació d’algunes infraccions.

- Modificar la quantificació de les sancions: en els cas de les lleus, atès que la sanció en el seu grau mínim és molt baixa (100 €), i determinades conductes infractores lleus queden poc penalitzades. Aquest import, que pot ser reduït amb una acceptació de la responsabilitat i un pagament voluntari, pot quedar en només 60 €. Per contra, l’import mínim de sanció en cas d’infraccions molt greus (15.000 €) és manifestament excessiu atesa la tipologia d’explotacions que hi ha al món rural i el perjudici a l’interès general de les conductes infractores en aquest àmbit. En menor grau, aquest excessiu import de sanció també s’aprecia en el cas de les infraccions greus.

- Determinades conductes infractores no explícitament tipificades com a greus o molt greus acaben sempre sent penalitzades com a lleus, dins el calaix de sastre “Qualsevol altre incompliment de la normativa...”. En una part dels casos, la gravetat real de la conducta mereixeria un import de sanció greu o molt greu. Per tant, l’objectiu és definir determinades conductes com a infraccions greus o molt greus.

- Quant al règim sancionador de les persones tècniques habilitades, l’objectiu és modificar la infracció consistent en el falsejament de dades, declaracions o documentació qualificant-la com a greu en lloc de molt greu, atès que aquest tipus d’infraccions tenen una sanció d’inhabilitació d’entre 1 i 2 anys, per contra de les sancions per infraccions molt greus, que comporten una sanció d’inhabilitació d’entre 2 i 4 anys.