La meteorologia del mes d’octubre ha estat marcada per un posicionament del corrent en jet (vents de l’oest en altura) al sud de la seva ubicació habitual. L’alternança de falques anticiclòniques i pertorbacions atlàntiques ha estat habitual durant el mes. Ha provocat una inhibició de les masses fredes procedent de latituds altes i un període, en general, tempestuós però de distribució molt irregular, del qual cal destacar el temporal de pluja dels dies 21 al 23.

Tempestes el dies 1 i 2 d’octubre

Els dos primers dies del mes van venir marcats pel pas d’un sistema frontal que va afectar el quadrant nord-est de Catalunya, com mostren les següents quantitats registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que van superar els 40 mm en tot l’episodi: 48,4 mm a Lliurona (l’Alt Empordà); 46,2 mm a Oix (la Garrotxa); 42,4 mm a Cabanes (l’Alt Empordà), i el 42,0 mm a Beget (el Ripollès).

 

Precipitació durant els dies 14 i 15 d’octubre

Un segon sistema frontal va creuar el Principat els dies 14 i 15 d’octubre i si bé la precipitació va afectar tot Catalunya, aquesta va ser més important a les comarques de Ponent. Cal remarcar les estacions que van superar els 40 mm durant l’episodi: 52,6 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà); 46,7 mm a les Borges Blanques - Mas del Boter (les Garrigues); 45,5 mm al Port del Comte (1.813 m, Solsonès) i 37,7 mm a Lladurs (el Solsonès).

 

Tempestes del 20 d’octubre

Una depressió freda va afectar Catalunya el dia 20 d’octubre amb tempestes localment fortes.

• Cal destacar les estacions que van superar els 50 mm: 84,5 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà); 59,1 mm a Boí (Alta Ribagorça); i 50,4 mm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès).
• Pel que fa a la intensitat de la pluja, es van mesurar fins a més de 2 mm en 1 minut a diverses localitats ubicades fonamentalment al Prepirineu, amb un màxim de 2,8 mm a Anglès (la Selva).

 

Temporal de pluja entre els dies 21 i 23 d’octubre

Entre els dies 21 i 23 d’octubre Catalunya va quedar afectada per una depressió freda deslligada del corrent general a nivells mitjans i alts de la troposfera situada sobre la península Ibèrica. L’aportació d’aire càlid i humit de la Mediterrània a nivells baixos, com a conseqüència d’una depressió en superfície centrada davant del litoral català, va provocar un temporal de pluja amb acumulacions extraordinàriament abundants, de més de 50 mm a pràcticament tot el país i més de 100 mm a bona part del terç sud, Costa Brava, sectors del prelitoral, cotes altes del Pirineu i fins i tot a la conca de Tremp. Els màxims van superar els 200 mm al voltant de les muntanyes de Prades, des del litoral del Baix Camp fins a l’est de les Garrigues, així com en alguns punts del golf de Roses (Alt Empordà).

• Els registres de precipitació que van superar els 200 mm a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 292,6 mm a Prades (el Baix Camp); 254,4 mm a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues); 216,8 mm a Ulldemolins (el Priorat); 210,7 mm a Torroella de Fluvià (l’Alt Empordà); 208,8 mm a Montbrió del Camp (el Baix Camp).
• Al conjunt de Catalunya el 22 d’octubre va ser el dia més plujós de les últimes dècades, fins al punt que un 25% de les estacions automàtiques de la XEMA van superar els 100 mm al llarg del dia (0-24 h UTC). Concretament:
• 5 de les 20 estacions de la XEMA amb més de 25 anys de dades van superar el dia més plujós de la seva sèrie (Vinyols i els Arcs, el Poal, Amposta, Vallfogona de Balaguer i la Granadella).
• Al Pla d’Urgell, les Garrigues, sud de la Noguera i est del Segrià no hi ha precedent d’un dia tan plujós com a mínim en l’últim mig segle, segons dades d’estacions manuals que es remunten 40 o 50 anys enrere.
• En general, al voltant de les muntanyes de Prades (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat) caldria remuntar-se fins al 10 d’octubre de 1994 per trobar una precipitació diària superior
• La meitat de les estacions de la XEMA (98 de 183) van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts). Són estacions situades al litoral, prelitoral, Catalunya Central i sectors de Ponent i el Pirineu oriental. En alguns casos es va superar fins i tot el llindar de 40 mm en 30 minuts, sobretot a la Costa Brava, destacant els 57,5 mm a Torroella de Fluvià (l’Alt Empordà), els 55,8 mm a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), els 51,7 mm a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), i els 50,0 mm a Sant Sadurní d’Anoia (l’Alt Penedès).
• Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, el valor més elevat van ser els 5,9 mm de Tivissa (Ribera d’Ebre), un valor poc habitual a Catalunya.
• La precipitació va anar en molts casos acompanyada de tempesta, sobretot entre el dia 22 al migdia i el 23 a la matinada. Concretament, entre els dos dies la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 11.851 llamps núvol - terra, dels quals 3.711 van caure a Catalunya, destacant els registrats a les següents comarques: 374 al Baix Camp, 254 a Osona o 207 al Ripollès.
• A banda de la precipitació, el vent va bufar fort a molts sectors del país. Les ratxes superiors als 100 km/h van quedar restringides a cotes altes del Pirineu i Prepirineu, però ventades superiors als 70 o 80 km/h van sovintejar arreu de Catalunya.
• La situació marítima va alterar-se especialment a la Costa Brava, amb maregassa i onades de llevant que puntualment van assolir els 4 metres d’altura a l’Estartit i a l’Escala. A la Costa Central i Costa Daurada, les onades van arribar als 2,5 m a Arenys de Mar, Sitges o Calafell.
• El dia 22 al matí nevava dèbilment al Pirineu occidental per sobre de 2.000 a 2.500 m, amb gruixos inferiors als 5 cm. Al llarg del dia, l’arribada d’una massa d’aire més càlid va fer pujar la cota de neu fins més enllà dels 3.000 m, però el dia 23 a la matinada va tornar a baixar fins al voltant dels 2.200, amb gruixos mesurats de 22 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça) o 16 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà).

Podeu consultar aquí la nota de premsa sobre aquest episodi.

 

 

Octubre càlid a Catalunya

El mes es pot qualificar de càlid al conjunt de Catalunya a excepció d’alguns sectors del pla de Lleida on ha estat normal (figura 1).

El flux de l’oest va inhibir tant les masses d’aire fred procedent d’altes latituds com les càlides procedent dels tròpics. Com a conseqüència la temperatura ha estat amb valors per sobre de la mitjana climàtica.

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’octubre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’octubre pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +2,5 °C a les estacions de la XEMA.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (°C)
Barcelona - el Raval	Barcelonès	+2,8
Gurb	Osona	+2,7
Orís	Osona	+2,6
Pantà de Darnius - Boadella	Alt Empordà	+2,5
el Canós	Segarra	+2,5
Vic	Osona	+2,5

 

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes d’octubre del 2019 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Molt plujós a la Costa Brava i comarques de Ponent

L’octubre ha estat plujós a gran part del territori i molt plujós a la Costa Brava, el terç oest de Catalunya i a punts del Pirineu oriental. En canvi, el mes ha estat sec al litoral i prelitoral Central, la Selva i la serra del Port (figura 2).

La configuració atmosfèrica caracteritzada per un desplaçament del corrent en jet al sud de la seva ubicació habitual va afavorir els pas de diversos sistemes frontals, si bé sense cap tipus de dubte la pluviometria d’octubre ha vingut marcada pel temporal de pluja que va afectar el Principat entre els dies 21 i 23 d’octubre com a conseqüència d’una depressió aïllada en nivells mitjans de la troposfera. Tot i que aquest temporal va deixar més de 50 mm a gran part del país, cal recordar que climàticament el mes d’octubre és el més plujós a gran part del litoral i prelitoral Central i Sud, fet que explica el dèficit pluviomètric observat en aquests sectors.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’octubre ha superat els 200 mm.

Nom de l’estació	Comarca	PPT (mm)
Prades	Baix Camp	305,8
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	245,2
Ulldemolins	Priorat	230,0
Torroella de Fluvià	Alt Empordà	220,9
Ulldeter (2.410 m)	Ripollès	220,6
Bonaigua (2.266 m)	Pallars Sobirà	218,1
Torroella de Montgrí	Baix Empordà	207,2
Castelló d'Empúries	Alt Empordà	207,0
Cabanes	Alt Empordà	206,5
Vinyols i els Arcs	Baix Camp	204,8
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló	Cerdanya	202,0

 

Cal remarcar la precipitació en 24 hores (registrada  entre les 0 a 24h) del dia 22 que va superar els 150 mm a diversos sectors del país.

Nom de l’estació	Comarca	PPT (mm)
Prades	Baix Camp	287,4
Ulldemolins	Priorat	212,8
Vinyols i els Arcs	Baix Camp	197,4
Pantà de Siurana	Priorat	175,9
Tivissa	Ribera d'Ebre	162,2
Falset	Priorat	159,7
Castellnou de Seana	Pla d'Urgell	158,4
les Borges Blanques	Garrigues	158,2
l'Espluga de Francolí	Conca de Barberà	156,7
el Masroig	Priorat	150,8
Mollerussa	Pla d'Urgell	150,7

  

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes d’octubre del 2019 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Valors normals de la irradiació solar

Els valors d’irradiació solar global han estat molt propers als normals per l’època de l’any, a excepció de punts de la plana de Lleida, a la serra del Garraf, litoral nord de Tarragona o parts més elevades del Pirineu occidental, on els valors han estat per sota a la mitjana climàtica (figura 3).

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes d’octubre del 2019 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2009-2018).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat

4 de novembre del 2019