El soldat Sabatés descansa finalment en un nínxol del cementiri de Torelló (Osona). L’enterrament s’ha celebrat aquest dimarts al matí, després que la consellera de Justícia, Ester Capella, lliurés les restes a la família.

El soldat Sabatés és un dels 146 individus morts durant la Guerra Civil que van ser localitzats a la fossa del Soleràs (Garrigues), excavada l’any 2017 gràcies al Pla de fosses de la Generalitat. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.

El Programa d’identificació genètica ha determinat que les despulles corresponen a una persona de la via paterna de la família Sabatés, de Torelló, però originària de Ripoll (Ripollès). Es dona el cas, però, que dos germans de la família van desaparèixer durant la Guerra Civil. L’absència de documentació no permet, de moment, determinar de qui es tracta.

Agustí Sabatés, la hipòtesi més probable  

La informació recopilada pels tècnics de Memòria Democràtica i per la mateixa família constata que un dels dos germans, Josep Maria Sabatés, va morir a la Batalla de Belchite, a Saragossa. Les restes del Soleràs, per tant, podrien correspondre a l’altre germà, Agustí Sabatés, tot i que no hi ha cap document que ho constati. A més, tampoc es descarta que hi pugui haver algun altre parent per via paterna mort en la Guerra.

No és un cas aïllat. Molts homes van marxar al front de ben joves sense deixar cap rastre. La majoria no van tenir fills i molta de la documentació de l’època va ser destruïda. El cas del soldat Sabatés és un exemple de les dificultats per cercar i identificar persones desaparegudes. El Programa d’identificació determina la coincidència genètica amb familiars vius, però la identificació es completa amb la feina dels antropòlegs i la recerca històrica.

 Vuit identificats, set del Soleràs

 El soldat Sabatés és, en qualsevol cas, una de les 8 persones que han pogut ser identificades a partir del Programa d’identificació genètica. D’aquestes, n’hi ha set que estaven a la fossa del Soleràs: el mateix soldat Sabatés, Tomàs Verdaguer, Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles i Modesto Sualdea. L’altra persona és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

El Programa compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i, per tant, retornada a la família, que és qui decideix com donar-li sepultura. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

 2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes

Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin donar una mostra d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.

Pla de fosses

El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. En dos anys i mig, ha permès l’obertura de 21 fosses i la identificació de les 8 persones. En total, les excavacions han facilitat la recuperació de 293 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra Civil amb una xifra estimatòria de 12.000 persones enterrades.