A l’edifici principal, situat al carrer Pere Esmendia, 15, es farà un nou vestíbul més ampli i es traslladarà la sala de vistes d’aquesta planta a la planta soterrani, al costat de les dues altres sales existents. Per poder fer aquesta operació, part dels arxius que hi ha a la planta soterrani es traslladaran als dos espais que hi ha de reserva en les seus judicials ubicades a la carretera de Sant Cugat, 18 i  al carrer Espoz i Mina 4 de Rubí.

A la planta soterrani de l’edifici judicial principal es crearà una sala per a l’atenció de les víctimes, s’adequarà l’escala principal i també una sortida d’emergència, s’adaptaran els banys i s’ampliaran les sales d’espera. A més, es condicionaran les instal·lacions per eliminar les humitats mitjançant deshumidificadors, renovació d’aire i climatització. Amb tot, el trànsit de treballadors i usuaris dins de la nova seu serà més còmode, àgil i funcional.

Actuacions 

L’edifici judicial principal de Rubí acull els jutjats de 1a instància i instrucció números 1 (que també fa les funcions de Registre Civil), 2 , 3, 4, 5 (violència sobre la dona), 6 i el Deganat.  A l’edifici del carrer de Sant Cugat hi ha els jutjats de 1a instància i instrucció 7 i 8 mentre que la seu del carrer Espoz i Mina acull el Col·legi d’Advocats i Procuradors.

El partit judicial de Rubí, amb una població de 76.423 habitants, dona servei a 3 municipis del Vallès Occidental: Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat del Vallès.

14 nous òrgans judicials i 8,4 MEUR (2017-2020)

El Departament de Justícia fa un esforç econòmic i finança les infraestructures judicials malgrat la falta d’inversió de l’Estat en equipaments judicials a Catalunya. Quan es completi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en funcionament un total de 14 nous jutjats aprovats el 2017 pel govern espanyol. El pressupost per a fer efectiva la creació d’aquests òrgans és de 8.399.177 euros, que corresponen a les partides d’obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors dels jutjats.

L’Estat finança tots els nous jutjats, excepte els de Catalunya

La Generalitat gestiona els recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l’Administració de justícia des de 1996. Catalunya va ser la primera de tot l’Estat que va assumir la competència, però sense transferència econòmica permanent ni per a les despeses de personal dels nous jutjats creats a partir d’aleshores. Després, també la van assumir Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, el País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra, el País Basc i la Rioja. La diferència entre Catalunya i la resta és que totes les comunitats amb competència en l’Administració de justícia reben una transferència finalista i permanent per al manteniment del conjunt dels jutjats.