L’Arxiu de la Casa Fiveller ha ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya per mitjà d’un acord de dació realitzat entre els hereus de Maria Concepción Martorell Castillejo, comtessa d’Alba de Aliste, i el Departament de Cultura. A partir d’ara, la Generalitat de Catalunya conservarà i difondrà aquest arxiu nobiliari i patrimonial, un dels més rellevants del país.

L’Arxiu de la Casa Fiveller és considerat un dels grans arxius nobiliaris catalans, conegut i esmentat per molts investigadors. La importància d’aquest fons rau principalment en el seu contingut, resultat de la unió de diverses cases nobiliàries catalanes al voltant del tronc comú del Fiveller. I, sobretot, perquè els seus titulars van acumular també un important patrimoni documental referit a grans llinatges nobiliaris de les Corones d’Aragó i Castella.

El fons de l’Arxiu de la Casa Fiveller és excepcional pel fet que constitueix un testimoni insubstituïble de més de sis segles d’història del país i, a més, pel fet que la documentació dels Fiveller, per si mateixa, mereix la seva protecció i fer-la accessible a la investigació, en tractar-se d’un llinatge central en la història de Barcelona i de Catalunya.

Entre altres temes, el fons aplega una documentació patrimonial molt rellevant per al coneixement de l’evolució urbana de Barcelona, i de l’agropecuària de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i l’Empordà, així com de moltes altres zones del país com ara Osona, el Camp de Tarragona, el Baix Llobregat o el Rosselló, entre d’altres. Incorpora documentació per al coneixement de patrimonis situats a Aragó i el País Valencià, així com altres territoris peninsulars com Castella, el País Basc i Cantàbria, i el regne de Nàpols, la qual cosa permet documentar la unió de la noblesa catalana amb Castella al llarg de l’edat moderna. El fons també contribueix al coneixement de determinats episodis històrics de Catalunya, de la Corona d’Aragó i de la monarquia hispànica, com ara la revolta dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les revolucions lliberals i les revoltes carlines. Finalment, destaquen els pergamins amb peces que daten del segle XIII, i incorpora documents de considerable valor, com ara butlles reials i privilegis i sentències dels comtes-reis, dels monarques hispànics i dels reis de França.

El contingut que ha arribat als nostres dies
Actualment, l’Arxiu de la Casa Fiveller està compost per la següent documentació: 793 lligalls (inclouen 1170 pergamins), dels quals 716 lligalls en foli, més 77 lligalls en quart; 47 manuscrits solts; 2.318 pergamins (no inclosos en els lligalls); 6 plànols impresos, 3 plànols en tela, 18 plànols i dibuixos sobre paper, 3 traces sobre pergamí i 4 genealogies sobre paper.

El fons que aplega la documentació més característica dels arxius nobiliaris: genealògica, familiar i d’herència (capítols matrimonials, testaments i inventaris de béns; concòrdies, permutes i donacions); documentació nobiliària (títols i privilegis, cartes de successió memòries de serveis, “plets d’hidalguía”, institucions de “mayorazgos”); documentació patrimonial (arrendaments, vendes i cartes de pagament; capbreus, quaderns de rendes, llevadors de comptes domèstics i administració, salaris, assignacions i rebuts); correspondència familiar, administrativa i política; documentació judicial (plets, sentències, execucions, demandes i al·legacions jurídiques); documentació religiosa (institució d’aniversaris, beneficis i causes pies) dels Fiveller (també dits Fivaller) un dels llinatges més destacats del patriciat urbà de Barcelona des de la Baixa Edat Mitjana que alhora es va entrellaçar amb altres llinatges, per la qual cosa aquest arxiu conté documentació fonamental per a la història de Barcelona i d’un gran nombre de ciutats, viles i poblacions del nostre país.

La llarga gestació de l’Arxiu de la Casa Fiveller
L’Arxiu de la Casa Fiveller, durant la seva formació, sempre es  va conservar a la residència principal de la família, situada ja en el segle XVIII, al carrer de Sant Josep Oriol de Barcelona. A finals del segle XVIII l’arxiu va ser reorganitzat per encàrrec de Joan Antoni Fiveller de Clasquerí i Bru, en unir-se importants patrimonis castellans, aragonesos i catalans aportats per la seva esposa. L’arxiu va ser ampliat amb l’arribada, el 1806, del patrimoni de la família Centurión i, posteriorment, dels Téllez-Girón. L’any 1932 el palau Fiveller de Barcelona va ser venut a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i l’arxiu es traslladà a la Torre Tabernera de Montornès del Vallès. El setembre de 1936, conscient del seu important valor històric i patrimonial, el Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya va apoderar-se de l’Arxiu de la Casa Fiveller amb l’objecte de protegir-lo de la Guerra Civil i fins a l’any 1939 va estar en mans de l’Arxiu Històric General de Catalunya. Acabada la guerra, el fons va ser retornat als seus propietaris, que el van instal·lar a la torre medieval de la Casa Bru de Teià. L’Arxiu de la Casa Fiveller ha mantingut l’ordre atorgat pel Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya els anys 1936-1939 fins al seu l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya.